Rutina, rutinari, rutinàriament... Oh, com trobo a faltar les rutines, fins i tot conjugo els seus derivats perquè vinguin més aviat, n’estic impacient! Ningú té els pebrots de fer un anunci dient “rutinàriament”, a l’estil del d’Estrella Damm, perquè la rutina no és de guapos ni de rics que van amb iot. Doncs mira, ja faig jo el clam de la rutina, clamo la rutina en tots els sentits, també en el de l’esport, que aquest estiu m’he oblidat de fer els mínims: ni uns tristos kegels per reforçar el sòl pelvià. A veure si aquest any m’apunto a fer alguna cosa de càrdio i ja ho petarem, vinga, som-hi.
Després d’aquest clam a la rutina (o anada d’olla de ja-no-puc-més), entrem en matèria lingüística! Comença setembre i toca parlar de rutines, d’inici de curs; fins i tot, de trastorns... Hi ha qui diu que és quan comença l’any nou de veritat, i no els hi falta raó.
Comencem pel famós trastorn postvacances o postvacacional. De debò hi ha algú diagnosticat amb aquest símptoma? No és gaire greu perquè sempre és passatger. Digueu-li com vulgueu, però no deixa de ser ansietat o angoixa d’afrontar novament les pressions professionals i domèstiques. Espereu, que tenim definició: ‘trastorn psíquic i físic que pateix una persona després de les vacances causat pel fet d'haver d'afrontar novament les pressions professionals i domèstiques’. Habitualment es fa servir l’expressió trastorn postvacances, però també és adequat amb l’adjectiu postvacacional perquè és un derivat ben format. A més de la forma postvacances, segons el context també es fan servir altres formes amb el mateix significat, com ara període posterior a les vacances o època postvacances.
Un altre concepte clàssic del setembre relacionat amb l’anterior, la rentrée: la tornada a l'activitat habitual després d'un període d'interrupció, especialment després de les vacances d'estiu. No té cap misteri, és un gal·licisme equivalent a represa o tornada i ja no fa cap mena de gràcia. Per mi, ja pot passar a la història dels mots caducats i obsolets. Encara es fa servir amb un sentit irònic i per fer la gracieta, es pot substituir perfectament per tornada, però quan demanes l’equivalent en català estic convençuda que encara hi ha dubtes. I no s’hi val a fer la traducció literal *reentrada, penseu-hi bé, que reentrada sí que existeix, però és un terme de l’àmbit dels esports.
Mmm... No podem dir el mateix d’un italianisme que hem sentit sovint aquest estiu: el sottogoverno. Té una traducció més difícil i el concepte que més s’hi aproxima en català és el terme clientelisme (‘pràctica consistent a afavorir determinades persones o grups amb protecció econòmica i social, privilegis o rellevància, com a compensació al seu suport polític’). L’italianisme és potent i ha arrelat entre els mitjans, per necessitat expressiva també ens hi va bé. Així que feu-me cas: sottogoverno, sí, d’acord; rentrée, no (només per fer-ne befa, sisplau!)
Una locució que heu de tenir al cap abans de posar-se amb les rutines, per a la vostra salut mental, és a poc a poc i els sinònims que vulgueu: xau-xau, xino-xano, tira-tira... En destaco l’expressió tira-tira, típica de les Illes. Qui vol dir “sense pressa, però sense aturar-se” podent dir tira-tira?
Ara sí, ja estem preparats per afrontar novament les rutines, però deixeu-me que us expliqui que aquest estiu he après dos termes que no coneixia i que van lligats amb l’estiu:
- Culicosi: Reacció inflamatòria que es produeix en la pell en el punt de la picada d'un mosquit. Fins ara, els mosquits més comuns a casa nostra eren els del gènere Culex (especialment Culex pipiens), d’aquí se’n fa el derivat per anomenar la reacció cutània: culicosi. Ara més aviat hauríem de fer el derivat del nom científic del mosquit tigre (Aedes albopictus), complicat!
- Petjada del turisme: És un terme més descriptiu i transparent, però un concepte que hem de tenir molt present davant del servilisme i la pleitesia que rendim al turisme: ‘impacte ecològic que l'activitat turística deixa en un territori determinat’. No voldria ara ser jo la causant de la vostra ecoansietat, però està bé tenir present que hi ha un concepte darrere de tot això.
Apa, bona tornada!