"En consideración á la importancia que por el aumenta de población y por el desarrollo de su industria y comercio ha sabido alcanzar la villa de Sabadell, Vengo en concederla el título de Ciudad á que es acreedora. Dado en Palacio á diez y siete de Abril de mil ochocientos setenta - siete". Amb aquestes paraules publicades a la Gaceta de Madrid —predecessora del BOE—, l'antiga vila de Sabadell es convertia en ciutat. Era el 17 d'abril de 1877 quan el rei espanyol Alfons XII va concedir el títol a una població que comptava aleshores amb poc més de 18.000 habitants.

Tot i que el rei va sancionar el reial decret que atorgava el títol el 17 d'abril de 1877, la seva publicació no es va fer efectiva a la Gaceta de Madrid, portaveu dels anuncis oficials de l'Estat, fins dos dies més tard, el següent 19 d'abril. Amb un cens de 18.117 ciutadans, la ciutat vivia un moment d'esplendor, i la notícia del reconeixement va ser rebut amb gran alegria.

Tot i això, la única nota negativa és que la veïna Terrassa havia obtingut el nomenament abans. Poc abans. Justament, el 29 de març. Però això no canviava el reconeixement a una ciutat amb gran projecció de futur. I el més important: va comportar la capitalitat del partit judicial i del districte electoral, que fins aleshores pertanyia a Terrassa Per això, el títol era reclamat des de feia temps. "No era una qüestió solament de prestigi, sinó que la concessió refermava la petició d'esdevenir cap de partit judicial, presentada per l'Ajuntament en diverses ocasions des de 1826, i que finalment es va assolir el 1883, pas previ al districte electoral propi (1886)", recull el llibre Sabadell Ciutat 125 anys, publicat l'any 2002 pel Museu d'Història de Sabadell.
 
El creixement de la ciutat es feia al ritme que les xemeneies dels vapors industrials tenyien el cel de Sabadell, símptoma inequívoc de la bona salut que vivia el tèxtil local. El creixement econòmic, demogràfic i territorial de la vila medieval es feia evident amb la conversió a ciutat, i tot venia de la mà: la indústria comportava un increment d'activitat, tant empresarial com urbanística, que feia ampliar els seus horitzons. 

A principis del segle XIX, l'espai físic que ocupava Sabadell se simplificava en el que avui coneixem com a casc antic, però el creixement a l'eixample es començava a palpar sobre el mapa. Amb l'arribada del ferrocarril, a meitat de segle, la zona propera a l'estació va experimentar una gran transformació, i dinaven pas a carrers com de la Indústria (1879), la plaça Vallès (1884) o la plaça Doctor Robert (1905).

A nivell polític, entre 1877 i 1890 només un 5% de la població tenia drets polítics. El sufragi estava restringit únicament als homes, amb contribucions molts elevades que el feien inaccessible a la majoria dels ciutadans.
 
Josep de Calassanç Duran i Miró: el primer alcalde de la ciutat

El nomenament com a ciutat va arribar durant el mandat de l'alcalde Josep de Calassanç Duran i Miró, que era batlle de la capital vallesana des de 1874. Fill del també exalcalde Josep Duran i Sors, va seguir també el negoci familiar en un moment brillant de l'activitat industrial de la ciutat.

Calassanç Duran va aportar una transformació de la llavors ja ciutat, emprenent les obres de restauració del santuari de la Salut o la creació d'un nou cementiri municipal perquè la ciutat havia crescut fins a les portes del vell cementiri del Taulí, entre altres. A més, va ser un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, entitat que va presidir els anys 1876 i 1977. Com a membre de la junta del Gremi de Fabricants, va participar en diverses comissions a les Corts per aconseguir el proteccionisme per a la indústria tèxtil.

A banda, va intervenir en la fundació del Teatre Principal i el Cercle Sabadellès, el casino de la ciutat. Avui, la ciutat compta amb un carrer que duu el seu nom.
 
Curiositats de la data

En la Gaceta de Madrid no només s'informava del nomenament de Ciutat a Sabadell. La publicació informava que  "S. M. el Rey (Q. D. G.) y S. A. R. la Serrna. Se­ñora Princesa de Asturias continúan en esta Corte sin novedad en su importante salud", com a carta de presentació als lectors i com a formalitat establerta.

En la publicació es relatava la gran preocupació de l'alcalde del municipi segovià d'Arahuetes per la tala d'una sèrie d'arbres per part d'un grup de veïns, motiu que finalment es va considerar que no era un delicte, sinó una infracció de les Ordenances. D'altra banda, s'informava al llavors Cap de Secció del Ministeri espanyol de Governació, Rafael de Imaz Arias de Saavedra, que se li concedia la jubilació. 
 
Sabadell, Ciutat després que Terrassa

Terrassa havia estat, històricament des de l'edat mitjana, el principal nucli de població de la zona del Vallès, més per rellevància política i econòmica que per quantitat d'habitants. Havia estat "carrer" de Barcelona, comptava amb un Castell-Palau dels comtes i fins i tot havia estat seu de la Generalitat de Catalunya —i, de facto, capital del país— l'any 1651, arran d'una epidèmia de pesta a Barcelona. Durant el segle XIX, però, Sabadell va avantatjar Terrassa en nombre d'habitants i va començar una cursa per la industrialització.

El 1877 va ser l'any en què ambdós municipis van rebre el títol de Ciutat. Terrassa, amb prop de 14.000 habitants, el va rebre el 29 de març. Sabadell, amb més de 18.000 habitants, va fer-ho el 17 d'abril. En aquesta cursa, la ciutat egarenca va ser la vencedora per dues setmanes i mitja de marge.

La cursa de fons entre les dues ciutats, que en alguns aspectes s'ha mantingut fins a l'actualitat, va continuar en aquella època ben viva. Així, per exemple, la flamant ciutat de Terrassa va fundar el Banc de Terrassa el 24 de desembre de 1881, mentre que el Banc de Sabadell es va fundar només una setmana més tard, el dia 31 de desembre.