Sota una pluja intempestiva i amb el vent bufant de cara els veïns de Sant Andreu han arribat a la nit número 100 tallant l'avinguda Meridiana. La imatge del centenar de persones dempeus sota els paraigües maltractats i amb les cares amagades dins dels colls dels abrics, determinades a continuar protestant contra la sentència de l'1-O tot i la llevantada d’aquest dimarts, és una clara metàfora de la persistència d'aquest moviment. 

"No ens mourem d'aquí plogui o nevi, perquè és una vergonya el judici que van fer als presos i el que ara fan al Trapero" explica l'Eli que tot i que no pot baixar cada dia perquè té problemes de lumbars avui sí que s'ha sumat al tall. "Això del temporal no és res", reivindica la Joana mentre es col·loca l'impermeable "aquí ja n'hem passades de tot color, ens han pegat, la BRIMO ens ha encerclat, han vingut els fatxes...però resistim".

Les dues senyores formen part del gruix de manifestants que cada dia tallen una de les principals arteries de Barcelona, i que es composa principalment per famílies i gent gran. Encara que últimament també estan venint manifestants d'altres bandes de la ciutat, o fins i tot d'altres comarques, per donar suport. En el cas d’avui, l’anècdota ha estat l’aparició de Montserrat Puigdemont, una de les germanes de l’expresident Carles Puigdemont.
 

“El tall és important perquè serveix per no normalitzar la situació ja que mentre molesti, la gent pensarà que hi ha presos” ha reivindicat Puigdemont des de sota d’un paraigües i encerclada pels manifestants que l’han rebut càlidament. Alguns li han agraït la seva presència, mentre que d’altres li han preguntat per l’expresident.

Puigdemont explica que va viure les imatges del seu germà a l’Eurocambra com una victòria agredolça: “Estem contents perquè veiem que la cosa avança, però també estem tristos perquè el dia del ple faltava l’Oriol”. A més també reconeix que “Europa s’acaba als Pirineus” i que veu difícil ara per ara que l’expresident trepitgi territori espanyol.  En aquest sentit ha volgut afegir que, accions com les del tall que es fa en aquesta zona de Barcelona, “encoratgen a seguir lluitant”.

"Ja no és una protesta"
El cas de la Meridiana destaca perquè és una de les poques protestes postsentència que ha continuant. Encara que no tothom està d'acord en com ha evolucionat fins al dia d'avui. "Estic una mica desil·lusionat perquè realment això ja no és una protesta, sinó una festa" explica un noi que es fa dir Sifu. "Des que el tall està notificat que no suposa cap tipus de molèstia al poder, sols als veïns de la zona" afegeix la Berta, que va tapada fins les orelles i sols se li veu la franja dels ulls. 

Pel que fa la notificació de les concentracions, aquestes estan previstes fins el 28 de febrer, o almenys així està notificat a l'Ajuntament de Barcelona. El què passarà un cop s'arribi a aquesta data és una incògnita, alguns veïns diuen que volen continuar demanant permisos per allargar el tall i d'altres insinuen la idea de continuar-lo sense avisar.