El 2024 ha estat l'any amb menys percentatge de sentències judicials en català en tot el segle XXI (6,56% del total), gairebé la meitat de la mitjana d'aquests 25 darrers anys (11,8%). Són dades del Departament de Justícia facilitades a l’ACN a través d’una petició de transparència, i alguns jutges i advocats coincideixen a dir a l’ACN que la causa principal és la falta de formació en català del personal judicial i dels lletrats, i proposen diverses solucions, com, per exemple, tornar a incentivar econòmicament l’ús de la llengua en la justícia. Així, l’any passat es van redactar 19.385 sentències en llengua catalana, lluny de les xifres del 2004 o 2005, quan es van superar les 40.000 i el percentatge arribava al 20% gràcies a aquests incentius econòmics.
A l'àrea metropolitana de Barcelona, les sentències en català són pràcticament inexistents, amb percentatges que no arriben ni a l'1% als partits judicials de L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Gavà, Esplugues de Llobregat (cap en català), Martorell, Rubí, Sant Boi de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet. L'excepció és Barcelona ciutat, que arriba al 7%, per sobre de la mitjana. A tota la demarcació de Barcelona, sense la capital i l’Hospitalet, el percentatge arriba al 5,65%.
A la resta de Catalunya hi ha molta disparitat. En conjunt, a les vegueries en què la Generalitat divideix l’administració de justícia catalana, només les comarques gironines arriben al 10%. A Lleida no s’arriba al 9%, a l’Ebre es queden per sota del 7,5%, i a Tarragona, amb prou feines se supera el 3%.
En alguns municipis molt catalanoparlants les sentències en llengua catalana són molt habituals, com Ripoll (75%), Gandesa (57%) o Berga (40%). Però en altres que haurien d'estar en valors similars, el català gairebé desapareix (la Seu d'Urgell, 0,4%; Tremp, 0%; Amposta, 0,3%.). Això es deu, en bona part, al fet que són partits judicials molt petits, amb molt pocs òrgans judicials i si un o diversos jutges no dominen el català, el percentatge cau considerablement.
Per tipus d’òrgans judicials, per exemple, la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa el 10,9% de les seves sentències en català; la sala contenciosa administrativa del TSJC, un 6,3%; els jutjats civils, un 5,7%; els jutjats contenciosos, un 12,3%; els jutjats mercantils, un 1%; els jutjats socials, un 8,3%, i els jutjats de violència sobre la dona, un 9,7%.
Més documentació bilingüe
El membre de l’associació de jutges Àgora Judicial i magistrat d’un jutjat social de Barcelona Xavier Gonzàlez de Rivera creu que s’hauria de promoure molt més que el català estigués normalitzat a l’administració de justícia, i hauria de ser prioritari que tota la documentació fos bilingüe. Admet que fer que el català sigui un requisit per a jutges i fiscals obligaria a canviar la legislació, però proposa mesures que només dependrien de la voluntat política de la Generalitat.
David Casellas, president de la comissió de llengua del Consell de l’Advocacia de Catalunya, opina que s’hauria d’exigir el coneixement del català als jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya, però remarca que el més important és que els lletrats el facin servir sense cap “por” que això els pugui perjudicar. “És una creença que des del Consell de l’Advocacia intentem desterrar, perquè sabem perfectament que els advocats que han actuat tota la vida en català acaben obtenint el mateix, és a dir que el resultat no els ve condicionat segons la llengua que utilitzen”, assegura.
Menys traduccions del català al castellà
Pel que fa al nombre de peticions de traducció de tota mena de documentació, cada cop n’hi ha menys del català al castellà. El 2011 van ser 3.043, un 40% del total de traduccions de totes les llengües, mentre que el 2023 se’n van fer 2.484, el 32% del total. Del castellà al català les xifres han estat més estables però també a la baixa, amb unes 1.600 el 2011 i 1.263 el 2024, gairebé el mínim des que hi ha registres, amb 4.300 el 2017, la xifra més alta des del 2006.
A banda, el 2023 es van demanar gairebé 40.000 traduccions d'actes orals del català o castellà a 69 idiomes diferents. També hi va haver traduccions a la llengua de signes catalanes, i no hi ha registres de traduccions orals del català al castellà.
El lletrat creu que s’hauria de tornar a pagar un plus perquè més jutges fessin sentències en català, però tampoc ho troba el més “transcendent”. Segons ell, els jutges acabaran fent servir la llengua que els resulti més còmoda, però han de ser les parts les que utilitzin el català sense neguit de cap mena si ho volen. “El que hauria de ser preocupant és que persones catalanoparlants no exigim les traduccions de les sentències”, opina.
On és el català al torn d'ofici?
Des de fa uns anys, el Departament de Justícia té un pla per fomentar el català en les actuacions dels advocats del torn d’ofici, i paga un extra als que fan servir el català, que actualment són gairebé 1.500, una quarta part dels 6.000 advocats d’ofici de tot Catalunya. Es va posar en marxa el 2017, però va quedar suspès el 2018 per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. Fins a l’any 2021 no es va recuperar el pla. El primer any, la Generalitat hi va dedicar 144.000 euros, mentre que el 2024 es van superar els 400.000. Les actuacions en català en el torn d’ofici van arribar a les 15.348 el 2024, xifra pendent d’oficialitzar del tot.
