Les herències són un pou de problemes. De vegades el testament no deixa del tot clar el repartiment de béns, d'altres els beneficiaris no estan d'acord amb el que han rebut i, fins i tot, hi pot haver hagut canvis d'última hora que deixin amb un pam de nas els que s'esperaven ser els hereus. Planificar la successió és un exercici que qui més qui menys, tothom haurà d'acabar fent. I si no faig testament, encara és fer-la més grossa? Qui es queda l'herència? Pot ser que s'acabi perdent?

A Catalunya es calcula que hi ha una quarta part de la població que decideixen no fer testament. En aquests casos, és la Llei qui decideix on s'adjudica l'herència, en concret el Codi Civil català. En alguns supòsits, com ara parelles de segones núpcies, fills en diversos matrimonis poden generar confusió i que, sense testament, es puguin adjudicar els béns a persones amb, a priori, menys relació amb qui deixa l'herència. 

Ara bé, en general la Llei és previsora i aplica allò conegut com a successió intestada. El Codi Civil de Catalunya estableix un ordre d'hereus. En primer lloc, designa als fills, en cas que en tinguessin, i si fos el cas als nets. Aquests segons s'haurien de repartir a parts iguals respecte a la part proporcional de l'herència que li hagués tocat al seu progenitor. Darrere seu vindria el cònjuge, que està equiparat amb la figura de les parelles de fet. 

Què passa en cas que la persona no tingués parella ni fills? 

En cas que no hi hagi descendència, i que la persona no estigués casada ni tingués una parella estable, la Llei mira cap amunt. En primer lloc, vindrien els pares, a repartir a parts iguals; si els pares són morts l'herència passaria als germans, si no als nebots i si no als oncles. Si no té família que li sobrevisqui, i no ha deixat testament, heretarà la Generalitat: que ha de dedicar els bens a finalitats socials.