Aquest dijous 17 d'agost es compleixen sis anys de l'atemptat a la Rambla de Barcelona i a l'efemèride l'acompanya una anomalia. És el primer aniversari dels fets en què ja no existeix la principal associació que ha acompanyat les víctimes d'aquest atac terrorista. Fa tres mesos es va dissoldre per esgotament. Sobretot, pel cansament que acompanya la denúncia de la desatenció als agreujats per l'acció gihadista que va deixar 16 morts i 130 ferits entre la capital i Cambrils. Una falta de consideració que s'atribueix especialment al Ministeri de l'Interior, però que també esquitxa a la Generalitat. Tot plegat deixa centenars de persones sense el reconeixement i les atencions que els pertocarien com a part d'un procés reparador.
Malgrat això, sis anys després, víctimes i administracions tornaran a retrobar-se en l'homenatge que té lloc al cor de la Barcelona turística, on va acabar el seu recorregut la furgoneta que va endur-se la majoria de vides d'uns atemptats que després es van estendre a Cambrils. En el pla simbòlic, les entitats reconeixen l'entesa amb els diferents governs implicats -per exemple, un protocol perquè no utilitzin l'homenatge per fer-hi parlaments polítics- si bé els laments arriben quan es recorda la feina pendent.
L'entitat que ha desaparegut formalment és la Unitat d'Atenció a les Víctimes dels Afectats pel Terrorisme (UAVAT). Aquesta associació, sorgida arran del 17-A, va anunciar la seva dissolució el maig passat. En el moment d'acomiadar-se, es va denunciar que plegaven per manca de suport de les administracions. També es denunciava que les institucions públiques no eren proactives amb els agreujats, fet que deixava molta gent sense atendre després d'haver patit alguna mena de conseqüència d'aquests incidents traumàtics. Això incloïa des de tenir familiars morts o ferits fins a haver hagut de fer front a alguna mena de seqüela per haver estat a l'entorn de la Rambla en el moment dels fets.
En el moment de cessar l'activitat, la UAVAT calculava que hi havia unes 250 persones que no sabien que estaven reconegudes com a víctimes a la sentència del 17-A. També s'insistia que de les més de 200 persones que havien acompanyat durant els darrers cinc anys, només tres havien rebut una trucada del Ministeri de l'Interior. El desànim va portar a considerar que hi havia un oblit voluntari al voltant de les víctimes.
Per arribar a localitzar i informar de la reparació que tenen a l'abast als agreujats reconeguts a la sentència, si bé es considera que n'hi ha molts més, la Generalitat podria tenir-ne la clau. En el seu adéu formal, la unitat ciutadana que acompanyava les víctimes recordava que encara està pendent el compromís del Govern d'obrir l'Oficina de Víctimes del Terrorisme i completar els contactes amb els afectats. De moment, però, malgrat els moviments per intentar forçar aquesta novetat, encara s'espera que es faci el pas.
Sis anys després del 17-A: les víctimes oblidades
Societat
L'homenatge anual als afectats per l'atac terrorista del 2017 a Barcelona i Cambrils tornarà a la Rambla, mentre es denuncia que centenars de persones continuen sense el reconeixement i les atencions que depenen de l'administració
ARA A PORTADA
-
-
-
Societat El Javier, un sabater de 60 anys de l'Hospitalet, se suïcida abans que el desnonessin de la botiga David Cobo
-
Economia Els constructors denuncien la «politització» del cas Maricarmen i exigeixen tombar els decrets Natàlia Pinyol / Agències
-
Política Bonificacions per al primer pis i una reprovació inèdita: les deu propostes estrella al gran debat del Parlament Oriol March | Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
Publicat el
16 d’agost de 2023 a
les 17:38
Et pot interessar
-
Societat
L'epidemiòleg Antoni Trilla es jubila i s'acomiada de la Universitat de Barcelona
-
Societat
Detenen a Barcelona un home buscat al Pakistan per homicidi amb arma de foc
-
Societat
Els canvis més importants a la normativa de circulació que entren en vigor aquest dijous
-
Societat Canvi imminent als semàfors: què passarà amb el taronja?
-
Societat
Català a Europa
-
Societat
Els sindicats mantenen la supressió de les colònies i denuncien «pressions» als docents
