Aquest dijous 17 d'agost es compleixen sis anys de l'atemptat a la Rambla de Barcelona i a l'efemèride l'acompanya una anomalia. És el primer aniversari dels fets en què ja no existeix la principal associació que ha acompanyat les víctimes d'aquest atac terrorista. Fa tres mesos es va dissoldre per esgotament. Sobretot, pel cansament que acompanya la denúncia de la desatenció als agreujats per l'acció gihadista que va deixar 16 morts i 130 ferits entre la capital i Cambrils. Una falta de consideració que s'atribueix especialment al Ministeri de l'Interior, però que també esquitxa a la Generalitat. Tot plegat deixa centenars de persones sense el reconeixement i les atencions que els pertocarien com a part d'un procés reparador.

Malgrat això, sis anys després, víctimes i administracions tornaran a retrobar-se en l'homenatge que té lloc al cor de la Barcelona turística, on va acabar el seu recorregut la furgoneta que va endur-se la majoria de vides d'uns atemptats que després es van estendre a Cambrils. En el pla simbòlic, les entitats reconeixen l'entesa amb els diferents governs implicats -per exemple, un protocol perquè no utilitzin l'homenatge per fer-hi parlaments polítics- si bé els laments arriben quan es recorda la feina pendent. 

L'entitat que ha desaparegut formalment és la Unitat d'Atenció a les Víctimes dels Afectats pel Terrorisme (UAVAT). Aquesta associació, sorgida arran del 17-A, va anunciar la seva dissolució el maig passat. En el moment d'acomiadar-se, es va denunciar que plegaven per manca de suport de les administracions. També es denunciava que les institucions públiques no eren proactives amb els agreujats, fet que deixava molta gent sense atendre després d'haver patit alguna mena de conseqüència d'aquests incidents traumàtics. Això incloïa des de tenir familiars morts o ferits fins a haver hagut de fer front a alguna mena de seqüela per haver estat a l'entorn de la Rambla en el moment dels fets. 

En el moment de cessar l'activitat, la UAVAT calculava que hi havia unes 250 persones que no sabien que estaven reconegudes com a víctimes a la sentència del 17-A. També s'insistia que de les més de 200 persones que havien acompanyat durant els darrers cinc anys, només tres havien rebut una trucada del Ministeri de l'Interior. El desànim va portar a considerar que hi havia un oblit voluntari al voltant de les víctimes.

Per arribar a localitzar i informar de la reparació que tenen a l'abast als agreujats reconeguts a la sentència, si bé es considera que n'hi ha molts més, la Generalitat podria tenir-ne la clau. En el seu adéu formal, la unitat ciutadana que acompanyava les víctimes recordava que encara està pendent el compromís del Govern d'obrir l'Oficina de Víctimes del Terrorisme i completar els contactes amb els afectats. De moment, però, malgrat els moviments per intentar forçar aquesta novetat, encara s'espera que es faci el pas.