13
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:03h
El govern de Suècia ha reconegut aquest dimecres al migdia que té dubtes sobre si el català, així com el gallec i l'esquera, han de ser idiomes oficials de la Unió Europea (UE). I tot i que encara no ha pres una decisió definitiva, amb aquest recel posa en perill el reconeixement de la llengua entre els 27, ja que la proposta necessita unanimitat per aprovar-se en la sessió que tindrà lloc dimarts vinent a Brussel·les (Bèlgica).
Concretament, l'executiu suec -una coalició de conservadors, democratacristians i liberals amb el suport extern d'ultres- ha explicat que se centra ara a estudiar els efectes pressupostaris i de funcionament que implicaria aquesta iniciativa. El govern està "indecís" sobre la possibilitat de modificar el Reglament número 1, en el qual es recullen quins són els idiomes oficials de la UE, segons ha detallat la ministra d'Assumptes Europeus, Jessika Roswall. Estocolm vol examinar "més a fons" quines són les conseqüències "legals i financeres" de la proposta", si bé Roswall ja ha apuntat que "hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la Unió".
De retruc, si la proposta finalment no prospera, també amenaçarà la possible investidura del president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja que Junts va assenyalar com a "clau" l'oficialitat del català a Europa per facilitar la reelecció del candidat socialista. La demanda s'emmarca en l'acord al qual el partit de l'expresident Carles Puigdemont va arribar, en una primera instància, amb el PSOE perquè aquest aconseguís la presidència del Congrés dels Diputats.
El govern espanyol va sol·licitar a mitjans d'agost al Consell que el català, el basc i el gallec s'incorporessin al reglament que regula el règim lingüístic, que data de 1958 i compta amb 24 llengües oficials. Espanya, com a presidència de torn de la Unió Europea, ha inclòs l'assumpte en l'agenda del pròxim Consell de Ministres d'Assumptes Generals, que se celebra dimarts que ve número 19, amb la intenció que hi hagi un debat i una eventual votació.
No obstant això, diferents fonts diplomàtiques consultades per Europa Press consideren prematur donar per fet que hi hagi unanimitat perquè diversos socis tenen dubtes sobre el cost de la mesura i la manera en què pugui afectar altres llengües minoritàries a la UE.
Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que "faci els deures" i negociï "com cal" perquè el 19 de setembre el Consell de la Unió Europea aprovi l'oficialitat del català al conjunt de la unió. L'entitat ha presentat aquest dimecres a la tarda un manifest en què una setantena d'organitzacions -també s'hi ha adherit el Barça- reclamen a l'executiu estatal que tiri endavant la mesura, en un context en què Espanya ostenta la presidència rotatòria del Consell. "Volem que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. I no volem menys", ha subratllat el president de l'entitat, Òscar Escuder, que ha recordat que el Consell de la UE porta "més de 1.100 votacions seguides aprovant-ho tot". És "responsabilitat del govern espanyol arribar amb els deures fets".
Concretament, l'executiu suec -una coalició de conservadors, democratacristians i liberals amb el suport extern d'ultres- ha explicat que se centra ara a estudiar els efectes pressupostaris i de funcionament que implicaria aquesta iniciativa. El govern està "indecís" sobre la possibilitat de modificar el Reglament número 1, en el qual es recullen quins són els idiomes oficials de la UE, segons ha detallat la ministra d'Assumptes Europeus, Jessika Roswall. Estocolm vol examinar "més a fons" quines són les conseqüències "legals i financeres" de la proposta", si bé Roswall ja ha apuntat que "hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la Unió".
De retruc, si la proposta finalment no prospera, també amenaçarà la possible investidura del president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja que Junts va assenyalar com a "clau" l'oficialitat del català a Europa per facilitar la reelecció del candidat socialista. La demanda s'emmarca en l'acord al qual el partit de l'expresident Carles Puigdemont va arribar, en una primera instància, amb el PSOE perquè aquest aconseguís la presidència del Congrés dels Diputats.
El govern espanyol va sol·licitar a mitjans d'agost al Consell que el català, el basc i el gallec s'incorporessin al reglament que regula el règim lingüístic, que data de 1958 i compta amb 24 llengües oficials. Espanya, com a presidència de torn de la Unió Europea, ha inclòs l'assumpte en l'agenda del pròxim Consell de Ministres d'Assumptes Generals, que se celebra dimarts que ve número 19, amb la intenció que hi hagi un debat i una eventual votació.
No obstant això, diferents fonts diplomàtiques consultades per Europa Press consideren prematur donar per fet que hi hagi unanimitat perquè diversos socis tenen dubtes sobre el cost de la mesura i la manera en què pugui afectar altres llengües minoritàries a la UE.
Plataforma per la Llengua pressiona el govern espanyol
Plataforma per la Llengua ha demanat al govern espanyol que "faci els deures" i negociï "com cal" perquè el 19 de setembre el Consell de la Unió Europea aprovi l'oficialitat del català al conjunt de la unió. L'entitat ha presentat aquest dimecres a la tarda un manifest en què una setantena d'organitzacions -també s'hi ha adherit el Barça- reclamen a l'executiu estatal que tiri endavant la mesura, en un context en què Espanya ostenta la presidència rotatòria del Consell. "Volem que el català sigui llengua oficial a la Unió Europea. I no volem menys", ha subratllat el president de l'entitat, Òscar Escuder, que ha recordat que el Consell de la UE porta "més de 1.100 votacions seguides aprovant-ho tot". És "responsabilitat del govern espanyol arribar amb els deures fets".