05
de setembre
de
2023, 10:57
Actualitzat:
13:37h
Nou pas per a l'oficialitat del català a Europa. El Consell Europeu ha incorporat el debat sobre la incorporació de les llengües oficials diferents del castellà -també el basc i el gallec- a la reunió de ministres d'Exteriors de tots els estats membres, que tindrà lloc el 19 de setembre. D'aquesta manera, s'esquiva un primer intent de veto per part d'algun país.
El Consell Europeu accepta, doncs, la petició del govern espanyol per modificar l'article del reglament número 1, i que enumera quines són les llengües oficials. El document sobre la trobada estableix que l'Estat presentarà la proposta de per afegir el català, el basc i el gallec, que els estats membres ho deliberaran i que posteriorment es farà la votació. Per tant, tant sí com no hi haurà una decisió definitiva.
Cal recordar que el català, el basc i el gallec tenen ara un règim d'anomalia a Europa: són les úniques llengües que, malgrat ser reconegudes com a oficials pel seu territori, no es poden fer servir per adreçar-se a les institucions europees. Això suposa un tractament d'inferioritat i a la pràctica una sèrie de desavantatges que pot abolir-se amb la modificació d'aquest reglament 1/1958 per afegir-les.
L'oficialitat del català a les institucions europees ha passat de quimera -i de promesa incomplerta- a tenir opcions de ser real. La petició formal de l'ambaixador d'Espanya a la Unió Europea (UE), Marcos Alonso, al Consell de la UE, registrada per exigència de Junts com a condició per pactar amb el PSOE la constitució de la mesa del Congrés, ha desencallat prop de quatre dècades d'impediments per part de l'Estat.
El Consell Europeu accepta, doncs, la petició del govern espanyol per modificar l'article del reglament número 1, i que enumera quines són les llengües oficials. El document sobre la trobada estableix que l'Estat presentarà la proposta de per afegir el català, el basc i el gallec, que els estats membres ho deliberaran i que posteriorment es farà la votació. Per tant, tant sí com no hi haurà una decisió definitiva.
Cal recordar que el català, el basc i el gallec tenen ara un règim d'anomalia a Europa: són les úniques llengües que, malgrat ser reconegudes com a oficials pel seu territori, no es poden fer servir per adreçar-se a les institucions europees. Això suposa un tractament d'inferioritat i a la pràctica una sèrie de desavantatges que pot abolir-se amb la modificació d'aquest reglament 1/1958 per afegir-les.
L'oficialitat del català a les institucions europees ha passat de quimera -i de promesa incomplerta- a tenir opcions de ser real. La petició formal de l'ambaixador d'Espanya a la Unió Europea (UE), Marcos Alonso, al Consell de la UE, registrada per exigència de Junts com a condició per pactar amb el PSOE la constitució de la mesa del Congrés, ha desencallat prop de quatre dècades d'impediments per part de l'Estat.