Les estrelles i galàxies més pròximes, calentes i de nova formació, brillen a longituds d'ona visibles i ultraviolada. Ara bé, en els milers de milions d'anys que la llum porta viatjant a través d’un univers que s’expandeix, fins que no arriba a la Terra, s’ha estirat a longituds d'ona més llargues. De manera que és l’infraroig que permet de conèixer millor l’estat del nostre univers en els temps més remots. El juliol, el JWST enviava imatges de galàxies llunyanes i antigues alhora, que brillaven quan l'univers tenia només el 3% de la seva edat actual de 13.800 milions d'anys.

Les imatges de la majoria dels exoplanetes es perden en la brillantor aclaparadora de l'estrella que orbiten. Amb una màscara òptica que bloqueja l'enlluernament de l'estrella, JWST va fotografiar la resplendor pròpia d’un planeta, cosa que pot proporcionar pistes importants sobre la formació dels sistemes planetaris. Tanmateix, en capturar l'espectre de la llum d’una estrella filtrada a través de l'atmosfera d'un exoplaneta de massa similar a la de Saturn, que orbita un estel situat a 700 anys llum de la Terra, va mostrar que està formada per vapor d'aigua, sodi, potassi i monòxid de carboni. La composició química permet indicar si hi ha condicions favorables per a la vida.

Entre els subcampions hi destaca l’èxit de DART (Double Asteroid Redirection Test), una nau espacial de la mesura d’una nevera, que va impactar una petita lluna anomenada Dimorphos, que orbita entorn un asteroide a milions de quilòmetres de la Terra. Va demostrar una estratègia que podria salvar la humanitat de l’impacte d’un asteroide.

[noticiadiari]2/240051[/noticiadiari]
La varietat d’arròs perenne (PR23) es va obtenir fa anys en creuar una varietat comercial d'arròs asiàtic amb un de perenne que creix salvatge a Àfrica. Millorar-ne el rendiment i la qualitat ha trigat més de 2 dècades. Des de 2018 es proporciona aquesta varietat a agricultors xinesos amb resultats similars a l’arròs comú. El primer any, els costos de sembra i cultiu són iguals; en el segon, el treball per hectàrea es redueix fins a 77 dies-persona i els costos a la meitat; en el cinquè, el rendiment baixa tant que cal replantar. A favor, augmenta els nutrients del sòl, cosa que redueix l’erosió i l’ús de fertilitzants. En contra, cal veure com males herbes i patògens que s'acumulen en els camps no llaurats, no fan a emprar més herbicida. I cal valorar si emet més òxid nitrós, un potent gas d'efecte hivernacle.

La intel·ligència artificial (IA) arriba a àrees que abans es consideraven només humanes, com ara l'expressió artística i el descobriment científic. Les proves més sorprenents provenen de models que utilitzen l'aprenentatge automàtic per aparellar text amb imatges en línia. L'any passat, el programari DALL-E del laboratori OpenAI va oferir imatges sorprenents en demanar-li de crear una butaca amb forma d'alvocat. Tanmateix, l'aprenentatge automàtic dissenya proteïnes —que podrien ser utilitzades en vacunes—, materials de construcció o nanomàquines.

Un bacteri gegant de cèl·lules filiformes comporta un repte per les característiques tradicionals dels bacteris. Thiomargarita magnifica pot ser 5.000 vegades més gran que moltes cèl·lules bacterianes; desafia la idea que han de ser petits perquè no tenen sistemes de transport intern per difondre nutrients i residus. A més, té compartiments i embolcalla el seu material genètic; sacseja, per tant, la divisió tradicional dels éssers vius en eucariotes i procariotes. Potser representa quelcom intermedi, una forma de transició que va evolucionar fa milers de milions d'anys.

En el camp biomèdic, destaquen les vacunes contra el virus respiratori sincitial (VRS) i la possibilitat que el virus d’Epstein Barr jugui un paper en l’esclerosi múltiple, cosa que obriria la porta a trobar alguna solució per aquest trastorn que afecta 2,8 milions de persones a tot el món. Aquesta associació l’ha obtinguda el potent servei mèdic militar d’Estats Units en seguir el rastre de 10 milions de reclutes, 801 dels quals havien desenvolupat la malaltia.

Fa 700 anys una epidèmia de pesta afectava Europa i matava entre un terç i la meitat de la població. En comparar el DNA antic de persones que hi van morir amb el d’altres que van sobreviure, la població de Londres va canviar la freqüència de fins a 245 variants genètiques. Després de la pesta negra, va pujar la freqüència d’un gen que codifica una proteïna que ajuda les cèl·lules immunitàries a reconèixer i combatre virus patògens. La variant protectora, que es va propagar ràpidament durant el segle posterior a la pesta negra, és l'exemple més patent fins ara de la selecció natural en el genoma humà. La variant persisteix en el 45% dels britànics, probablement perquè la malaltia va ser endèmica a Euràsia fins a principis del segle XIX. L’altra cara de la moneda és que la mateixa variant confereix un risc superior de desenvolupar malalties autoimmunes, com ara la malaltia de Crohn i l'artritis reumatoide.

La reconstrucció d’un ecosistema antic a Grenlàndia ha retrocedit la possibilitat de seqüenciar DNA en un milió d’anys. Fins ara es considerava que el material genètic de més d’1 milió d'anys d’antiguitat estaria massa degradat per ser llegit; però el DNA ambiental obtingut de petits fragments recuperats de sòl de fa dos milions d’anys congelat ha permès de reconstruir un món perdut. Durant el 2022 dos dels reptes a què ens enfrontem no han funcionat. La pandèmia: l’estat l’ideal de Covid Zero no s’ha aconseguit. I l’emergència climàtica: la invasió d'Ucraïna per part de Rússia fa augmentar les emissions de CO₂.

[impacte]