Una de les grans assignatures pendents de Barcelona és tenir un parc de pisos de lloguer assequible. El dèficit històric d'aquests habitatges no és gens fàcil de revertir, perquè la construcció de noves promocions públiques es pot demorar entre sis i set anys des que s'inicien els tràmits. Per això, el govern d'Ada Colau ha optat per fer una prova pilot per testejar una nova fórmula temporal: construir edificis prefabricats que es poden aixecar de manera "industrialitzada" en nou mesos –les obres d'una promoció convencional es poden allargar tres anys-. La capital catalana preveu tenir a finals d'any els primers 92 immobles d'aquestes característiques per allotjar unes 250 persones.

Es tracta del programa Allotjaments de PROximitat Provisionals (APROP) i arrencarà enguany en tres solars buits dels districtes on, segons l'Ajuntament, hi ha més gentrificació, o sigui, els indrets de la ciutat en els quals els veïns tenen més possibilitats d'haver de deixar casa seva perquè el barri ha guanyat atractiu i els lloguers s'han convertit en impagables. Els tres primers edificis prefabricats s'ubicaran a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí, i el consistori preveu destinar-hi un pressupost de 5,3 milions d'euros.

La intenció és que s'estenguin a solars de tots els districtes de la ciutat. La iniciativa arriba en un moment de grans increments del preu del lloguer de pisos a la capital catalana. A hores d'ara ja comencen a aparèixer les primeres dades del 2017, com l'informe que ha fet públic la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, on adverteix que l'arrendament mitjà es va incrementar l'any passat un 9,48% i es va situar en 877,28 euros.

[blockquote]Es donarà resposta a la borsa de sol·licitants de pisos públics i a famílies amb necessitats urgents[/blockquote]
Colau ha presentat el programa APROP en els darrers dies, però s'ha quedat a mitges en els detalls, i el consistori tampoc en vol avançar més fins a que no es presenti la iniciativa a les entitats en una jornada prevista per l'1 de març. L'Ajuntament no ha concretat cap dels tres solars on es preveu començar el programa ni tampoc els criteris que s'empraran per escollir els beneficiaris dels habitatges. Només que serviran per donar resposta a la borsa de sol·licitants d'habitatge públic i a famílies amb necessitats urgents, joves i gent gran.
 
En l'anunci del nou programa, l'alcaldessa va assegurar que aquest projecte no és substitutiu de les polítiques d'habitatge de l'Ajuntament, que preveuen que a finals de mandat hi hagi un total de 4.000 pisos convencionals fets o en procés, sinó que es tracta d'una solució per reforçar el Pla d'Habitatge, i donar una resposta ràpida i temporal a les necessitats. "Hem de construir més habitatge públic i fer-ho de manera més àgil", va subratllar, i va remarcar que és "una solució complementària" que no substitueix cap promoció de pisos públics.

[blockquote]Colau: "Hem de construir més habitatge públic i fer-ho de manera més àgil" [/blockquote]
Dels 92 allotjaments, 21 tindran una habitació i estaran pensats per persones que viuen soles o en parella, i els 71 restants en tindran dues perquè puguin acollir famílies o grups com ara estudiants. Al govern de Colau insisteix en el fet que els nous edificis prefabricats no seran habitatges, sinó allotjaments temporals, amb les mateixes condicions que uns pisos però sense cèdul·la d'habitabilitat. Tindran una vida útil de dècades, i podran desmontar-se i traslladar-se a un altre solar si es construeix l'equipament previst en el solar utilitzat.

Incògnites pendents de resoldre

El termini que s'estarà cada promoció provisional en el solar podria ser d'uns sis anys, i les entitats que treballen en defensa del dret a l'habitatge es fan diverses preguntes, com què passarà quan s'esgoti aquest període i quines són les condicions per accedir a un allotjament provisional. A més a més, reclamen que els pisos prefabricats no estiguin en desigualtat de condicions amb els provisionals. "S'ha d'evitar que això sigui vist com habitatges de segona, que no reuneix les condicions exigibles", defensa la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla. Per a la també exsecretària d'Habitatge del tripartit de la Generalitat, no es pot renunciar a que siguin allotjaments accessibles o amb eficiència energètica.
 
En tot cas, Trilla considera que qualsevol iniciativa per afavorir l'habitatge "ha de ser considerada com a bona". Tot i això, avisa que, si els prefabricats s'han de substituir després per edificis convencionals, potser que l'Ajuntament els construeixi definitius des d'un bon principi. Des de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Jaume Balañach també veu bé la mesura, però considera que "únicament és acceptable en la situació d'excepcionalitat", raó per la qual demana que sigui "excepcional" i inclusiva en el barri. També exigeix que no s'opti per construir el màxim de mòduls prefabricats com a única manera d'afrontar les necessitats d'habitatge.

[blockquote]"S'ha d'evitar que això sigui vist com habitatges de segona", segons Carme Trilla, de la Fundació Hàbitat3[/blockquote]
Per la seva banda, el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera, considera que és "una iniciativa positiva", ja que cal "molta audàcia" per part de l'administració local davant la manca d'actuació de la resta: la Generalitat ha creat un índex de preus al lloguer sense mesures per intervenir en el mercat, i l'Estat inverteix un 0,065% del seu pressupost en habitatge, quan en països de l'entorn europeu la inversió s'enfila a l'1,5% dels comptes, ressalta el representant del sindicat, que s'ha creat per fer front a la pujada del preu dels arrendaments.

[blockquote]El Sindicat de Llogaters defensa que "allà on hi hagi una mínima escletxa s'hauria de fer habitatge públic"[/blockquote]
Palomera recorda que el parc públic d'habitatge acumula un dèficit de quatre dècades, de manera que "és i seguirà sent ineficaç independentment del color polític", raó per la qual reclama mesures "molt més contundents" per ampliar-lo. En la seva opinió, el programa APROP "ha de servir com a prova pilot, però s'hauria de fer molt més ràpid i amb molt més volum". El responsable del Sindicat de Llogaters conclou: "S'hauria de fer de forma massiva a Barcelona. Allà on hi hagi una mínima escletxa s'hauria de fer habitatge públic".

 

Precedents en altres països, però també a Catalunya

El programa APROP de pisos prefabricats s'inspira en les polítiques d'habitatge de ciutats com Vancouver, Amsterdam o Copenhaguen. Però tampoc és el primer cop que es prova una iniciativa similar a Catalunya, segons Carme Trilla, que presideix la Fundació Hàbitat3. Trilla va ser secretària general d'Habitatge amb el tripartit de la Generalitat i relata que llavors ja es van endegar experiències similars, com la residència d'estudiants de l'Escola Tècnica del Vallès. D'altra banda, la Generalitat també ha optat per sistemes constructius industrialitzats per accelerar la posada en marxa d'escoles. En el mandat anterior a Barcelona també es va debatre sobre els allotjaments temporals, després que la síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, proposés habilitar barracons que havien servit per escoles o edificis buits per acollir sensesostre i senegalesos que vivien en assentaments del Poblenou. Des del govern municipal, que llavors encapçalava Xavier Trias, es va titllar aquesta possibilitat d'"estigmatització lamentable", i es va defensar que els solars no estan per habilitar barracons o mòduls mòbils, sinó que l'aposta havia de ser trobar habitatges dignes.