[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=PtP7oPgTAko[/youtubedestacat]
El català encara batalla avui dia per fer-se un espai als organismes internacionals. En els últims mesos, per exemple, ha estat reivindicada l'oficialitat al Parlament Europeu. En aquest sentit, aquest divendres es compleixen trenta anys d'un fet històric. Un 28 de juliol de 1993 el català saltava les fronteres i es parlava per primer cop a la història a les Nacions Unides.

Va ser en el discurs d'entrada d'Andorra a l'ONU i, des de la seva Assemblea General a Nova York, el llavors cap de govern andorrà Òscar Ribas va deixar un missatge contundent: "Les nostres arrels són les de la cultura catalana i el nostre idioma oficial és el català". Amb l'entrada a l'organització, Andorra també abandonava el sistema feudal i es convertia en un estat equiparable a la resta dels que conformen l'ONU.

En aquell discurs, Ribas -que va perdre la vida el 2020- citava figures clau de la cultura catalana, com Ramon Llull, Ausiàs March i Salvador Espriu, i va recordar que l'àmbit de la llengua catalana s'estén des de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. És a dir, reivindicant els Països Catalans i el catalanisme a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la franja d'Aragó i la Catalunya Nord.

Pau Casals i el seu històric discurs davant l'ONU havia estat 12 anys abans, però en aquella ocasió no era un acte oficial. Cinc dècades després del "jo soc català" del compositor a les Nacions Unides, a finals del 2022 va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, qui va denunciar des de Ginebra que Espanya "no reconeix ni protegeix" el català. Fa uns mesos, Andorra també va fer tornar el català a l'ONU. 30 anys de diferència i la mateixa lluita perquè una llengua de deu milions d'habitants tingui el paper que es mereix al món.