Els investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES- CERCA) han trobat noves restes de mamut, concretament ossos llargs, i la mandíbula d'un tigre de dents de sabre de fa un milió d'anys al jaciment de la Boella, al municipi de la Canonja, al Tarragonès. Els treballs de recuperació s'han fet durant el setembre i hi han participat unes 50 persones.

És la primera vegada que es descobreixen restes faunístiques d'un dents de sabre en aquest barranc, el qual contribueix a obrir noves perspectives de recerca per establir quina relació de competència tenien amb els homínids de la zona. La setzena campanya d'excavació arqueològica també ha permès ampliar el conjunt d'eines lítiques i recuperar abundants restes de fauna.

L'objectiu de la campanya d'enguany ha estat continuar amb els treballs d'excavació a la zona. En campanyes anteriors, ja s'havien recuperat restes de mamut. En concret, d'un mamut escorxat pels humans del pleistocé inferior, ara fa 1 milió d'anys. També s'havien recuperat una gran quantitat d'eines de pedra, que són les evidències més antigues de la indústria de construcció de destrals de mà a Europa. Són el testimoni de les dispersions humanes més antigues registrades fora d'Àfrica.
[noticiadiari]2/238440[/noticiadiari]

En aquesta ocasió, els treballs d'excavació a la Cala 1 han permès ampliar el registre lític, amb la troballa d'eines de pedra fetes principalment de sílex. Els investigadors apunten que és "molt probable" que aquestes eines estiguin relacionades amb els treballs d'escorxament d'un mamut ja esmentats.

A la mina, s'ha trobat un pic fet d'esquist. És la primera vegada que es documenta aquest tipus d'eina en el jaciment, el qual permetrà a l'equip investigador ampliar el seu coneixement de la diversitat tecnològica del grup d'homínids que hi va viure fa prop d'un milió d'anys. I és que el jaciment s'està constituint una "col·lecció formidable d'eines i restes lítiques de gran singularitat", no només per la seva antiguitat, sinó també per la seva bona conservació.

En la intervenció, hi han participat unes 50 persones, de les quals 20 són investigadors. També hi han col·laborat estudiants de grau i de màster de diferents universitats catalanes i espanyoles, així com investigadors del Museu de Ciències Naturals de Madrid i del Museu d'Història Natural de París. Les excavacions s'emmarquen en el projecte quadriennal "Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona", aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que alhora ha finançat la campanya, juntament amb l'Ajuntament de la Canonja.

[plantillavirals]