No s'havien trobat mai fins ara a la península ibèrica cossos inhumats del neolític mitjà que mostressin una pràctica tant intencionada de ritus funerari. Aquesta és, precisament, la rellevància arqueològica de la troballa, de 6.400 anys d'antiguitat, de la última campanya d'excavacions aquest estiu a la cova de Can Sadurní de Begues (Baix Llobregat) i que aquest dimecres s'ha presentat a la premsa. 

 

Els cossos estaven alienats a un metre de distància entre ells i en posició fetal, amb els braços i les cames replegades, reposant amb l'esquena a la paret nord de la cova i el cap en direcció a la sortida. 

 

La forta posició de replegament que mostren indica precisament que devien ser embolcallats amb una mortalla de pell d'animal o similar, poc després de morir, i que posteriorment, deurien ser lligats amb cordes per constrènyer-los, explica Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la UB coordinador del projecte de recerca a la cova de Can Sadurní.

 

"Un cop feien amb els cossos aquesta mena de feix, els deurien traslladar des dels seus poblats fins a la cova, que usaven com a necròpolis per dipositar els seus morts i fins i tot vetllar-los, com fem avui en dia", afegeix.

 

Ben a la vora de les restes òssies també s'hi han trobat indicis d'una llar, és a dir, senyals d'haver-hi cremat durant unes hores un foc, així com restes de menjar, tant al voltant del foc com dels morts. Uns elements que indiquen, segons senyalen els experts, que almenys durant unes hores els cossos eren vetllats per la seva gent.