“Perds una mica la identitat i rebre suport psicològic per rebaixar l’angoixa és molt important”, diu Paula Salvador, a qui van diagnosticar una leucèmia. Ella ha rebut atenció psicooncològica a l’ICO Girona, on el servei és molt especialitzat. El sistema de salut reconeix la importància d’una atenció psicològica especialitzada en el càncer però la prestació és heterogènia a l’Estat i, a Catalunya, també hi ha diferències entre centres.

L’Associació Contra el Càncer a Barcelona demana ampliar els recursos davant l’“alta demanda” de pacients i familiars que busquen suport en la incertesa, pors i canvis que comporta un diagnòstic com aquest. El Departament de Salut indica que el 30% dels pacients necessiten suport psicooncològic al llarg de la malaltia.

El càncer pot causar un gran malestar emocional a les persones que el pateixen i les seves famílies i això suposa “un factor de risc de trastorns psicopatològics”, adverteix un document del Ministeri de Sanitat del 2024, amb recomanacions per millorar l’atenció psicològica, entre les quals hi ha incloure el psicòleg clínic en l’equip que tracta el pacient.

“Continua sent una malaltia temuda i que sobretot genera molta incertesa”, afirma la presidenta de la Societat Espanyola de Psicooncologia (SEPO), Tània Estapé, en una entrevista a l’ACN. “Als meus pacients, de vegades els dic que s’ha trencat la fotografia i n’han de compondre una altra”, afegeix aquesta doctora en Psicologia sobre l’impacte de la malaltia.

El xoc del diagnòstic, la incertesa que envolta la malaltia; les cicatrius de les cirurgies i efectes d’altres tractaments oncològics, com la caiguda dels cabells o el chemobrain (pèrdua d’atenció o memòria); el canvi de rols a la família quan de vegades qui cuida haurà de ser cuidat; reincorporar-se a la feina o la por a eventuals recaigudes són algunes de les moltes situacions per les quals transiten els pacients, que de vegades poden necessitar suport professional. Els psicooncòlegs també acompanyen persones en tractaments pal·liatius, quan la malaltia ja no es pot curar, i en el final de la vida.

Altres situacions que ajuden a gestionar són el patiment de les famílies. “Moltes vegades els familiars amaguen la por o la tristesa per no preocupar-los. Des d'aquí fomentem que puguin expressar-se i si cal plorar amb la persona que està malalta. Que es puguin dir: 'Anirem fent en el dia a dia'”, explica Mireia Golobardes, psicooncòloga de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona, que assenyala que també acompanyen en el dol quan la persona estimada mor.

Montse Oliveras, que ha rebut atenció psicooncològica en aquesta associació durant el tractament per un càncer d’ovaris, diu que sentir-te acompanyada és “molt necessari” durant la malaltia. “No et sents un bitxo raro”, recalca, sobre el valor que un professional et guiï pels neguits o els efectes del tractament.  

Mig centenar de professionals donen suport psicooncològic als hospitals

A Catalunya, tots els centres de referència amb servei d’Oncologia mèdica disposen de suport de psicooncòleg, segons informa Salut, consultat per l’ACN per explorar l’accessibilitat a aquesta atenció especialitzada dins el sistema públic.

Hi ha uns 50 professionals que treballen en l’acompanyament psicooncològic en els hospitals de la sanitat pública, si bé la conselleria puntualitza que la dada és aproximada perquè en alguns casos no es dediquen de forma exclusiva a aquest servei. El temps d’espera mitjà per accedir a una primera visita són dues setmanes, tot i que des de Salut reconeixen que hi pot haver pics més llargs segons les èpoques o els centres.

Necessitats de pacients i familiars

La presidenta de la Societat Espanyola de Psicooncologia exposa que Catalunya és una de les comunitats amb més professionals especialitzats i, tot i això, en farien “falta més”. La realitat del càncer ha canviat enormement en els últims anys. L’augment de la incidència en una societat més envellida i l’avanç en els tractaments fan que cada vegada més persones es curin o bé convisquin durant més anys amb la malaltia.

“Quan vaig començar, moltes dones amb càncer de mama no treballaven i amb 45 anys, tenien fills de 20. Ara poden tenir fills petits i en molts casos es reincorporaran a la feina”, explica Estapé. La psicooncòloga demana crear una xarxa de professionals entre els centres sanitaris i les entitats i adverteix també que falten més professionals d’altres àmbits per acompanyar els pacients amb càncer, com nutricionistes o fisioterapeutes.  

Per la seva banda, Golobardes destaca que a l'Associació Contra el Càncer a Barcelona tenen “alt volum de demanda” per accedir al servei d’atenció psicològica, amb una espera mitjana per a la primera visita d’un mes. La psicooncòloga explica que atenen persones a qui els tarden a donar una primera visita psicològica a l’hospital, necessiten més sessions o bé no els ofereixen atenció perquè no compleixen els requisits específics.

“A l’associació, intentem complementar el servei públic i aportar recursos per a una atenció més ràpida i completa. Els hospitals poden tardar molt temps a oferir una primera visita o de vegades ofereixen un seguiment puntual. Fem una crida a ampliar aquest servei per poder atendre amb visites més freqüents durant el procés de la malaltia”, diu.

3.000 persones ateses a psicooncologia als centres de l’ICO

El conjunt de centres de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) han atès des de principi d'any més de 3.000 persones des de psicooncologia; el 2024 en van atendre 4.197 i el 2023, 3.877. Un 65% són dones i un 35%, homes, un percentatge que es manté al llarg dels anys amb petites oscil·lacions, indiquen des de l’ICO.

En un d’aquests centres, l’ICO Girona, a l’Hospital Josep Trueta, el servei compta actualment amb cinc professionals, organitzats per patologies que poden tenir els pacients. "És diferent un càncer de mama que una leucèmia o un limfoma, amb tractaments totalment diferents", assenyala Laura Mató, una de les cinc psicòlogues del servei.

La veu d'una pacient i una familiar de l’ICO

Paula Salvador, que s’ha pogut curar de la leucèmia vuit mesos després, ha estat una de les pacients a l'ICO Girona. Recorda les pors i les ansietats d’aquella època. “No saps en quin punt et trobes de la teva vida ni com has d’actuar”, expressa.

En aquest sentit, parla del procés de negació quan va rebre el diagnòstic, després de febres, marejos, visites i anàlisis. “Penses que no pot ser; perquè et cuides, perquè no beus; fins que entres en un procés per assimilar que t’ha passat com a qui toca la loteria per Nadal i que no és culpa teva”, diu.

També explica que havia d’estar aïllada durant un mes seguit perquè el tractament per a la leucèmia fos eficaç i això comportava ingressos a l’hospital. "Estava tancada entre quatre parets i parlar amb algú de la malaltia, sense sentir-te jutjada, va ser molt important", ressalta.

El servei de l’ICO també atén familiars. És el cas de Carmen Vázquez, que va acompanyar el seu pare durant la malaltia i assenyala que la seva relació amb ell "ha canviat" i en bona part és gràcies als professionals de la psicooncologia. "D'alguna manera normalitzes el que passa i això et tranquil·litza. He vist amb amics que la relació amb el familiar és molt diferent, perquè jo he tingut aquest acompanyament", recalca.

Usuària de l'Associació Contra el Càncer: "Et guien"

A la Montse Oliveras, de 53 anys, li van detectar un càncer d’ovaris durant una revisió ginecològica. Va ser la metgessa del CAP qui li va suggerir d’acudir a una associació per rebre aquest suport o poder accedir a altres serveis. “El dia a dia canvia per a tu i per a la família i tot plegat és un batibull de sentiments i d’incerteses”, expressa Oliveras, que valora molt el seguiment que des de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona li han ofert amb diferents serveis com el de psicologia, nutrició i fisioteràpia.

“Els psicooncòlegs coneixen el que estàs passant i et guien. Cada persona ho viu d’una manera diferent, és clar, però hi ha aspectes propis del procés. Per exemple, em van comentar que quan acabés la quimioteràpia em pensaria segurament que ja estava tot i no és així; aleshores et passen altres coses i haver estat advertit et reconforta”, explica, per continuar: “T’acompanyen quan et sents malament i, de les visites, en surts reanimat i reforçat”.