06
de gener
del
2024
Actualitzat
el
15
de gener
a les
18:25h
El 24 de febrer farà dos anys de l'inici de la guerra a Ucraïna, iniciada amb la invasió de l'exèrcit rus i que viu aquests dies una intensificació dels atacs per part de Rússia, amb bombardejos massius sobre Kíiv, malgrat que fa un temps que ja no apareix a les portades. El conflicte, que el règim de Vladimir Putin va definir cínicament com una "operació especial", està enfangat des de fa temps i no s'hi veu una sortida factible a curt termini.
Mentre el front resta bloquejat a Ucraïna, des del 7 d'octubre, amb l'atac terrorista de Hamàs contra Israel que va causar més d'un miler de víctimes, la guerra ha tornat a l'Orient Mitjà. El govern de Beniamin Netanyahu va ordenar una ofensiva contra la franja de Gaza que ja ha provocat prop de 20.000 morts i ha estat condemnada per les Nacions Unides. Tots dos conflictes, a més, tenen punts de connexió i amenacen de convertir-se en una trenca-closques sagnant de resolució incerta. Veiem algunes claus del moment present.
La casualitat va fer que l'arribada del president nord-americà a Tel Aviv per solidaritzar-se amb Israel després de l'atac de Hamàs coincidís amb l'inici del Fòrum de la Franja i la Ruta celebrada a Pequín, i que va tenir com a convidat destacat Vladímir Putin. Ho assenyalava amb intenció la periodista de la CNN Simone McCarthy, experta en la realitat xinesa, que destacava la complicitat de Putin i Xi, que van aprofitar per criticar la posició dels EUA en el conflicte de l'Orient Mitjà. A aquestes alçades és evident que l'esclat de la guerra a Gaza ha servit el Kremlin per treure-li pressió en el front ucraïnès. Però, sobretot, per estressar els aliats d'Ucraïna, que han de gestionar dues grans crisis alhora.
Des de l'inici de la guerra a la franja, Rússia i la Xina han apel·lat a la necessitat d'una mediació. Xi, en especial, ha insistit en l'aposta pels dos estats. Una anàlisi de la revista Política Exterior incidia en la posició calculada de Rússia i la Xina davant l'Orient Mitjà, que definia d'"inacció estratègica". També s'ha especulat amb els vincles entre Hamàs i Moscou. En tot cas, l'Iran és un bon amic comú. I són coneguts els contactes entre la cúpula de Hamàs i el Kremlin. Precisament, el dirigent islamista assassinat a Beirut aquesta setmana, Saleh al-Aruri, havia viatjat a Moscou els darrers temps. Els enemics dels enemics solen ser bons amics, també en les relacions internacionals.
Els dos conflictes s'han intensificat en les darreres setmanes. A Ucraïna, mentre s'ha demostrat la fragilitat de l'anunciada contraofensiva militar, Rússia ha efectuat bombardejos massius sobre diversos enclavaments, inclòs Kíiv. Centenars de míssils i drons han estat llançats sobre el país envaït, delatant la feblesa de la defensa antiaèria, el que replanteja el debat sobre una major implicació occidental en el front i la urgència de més míssils Patriot nord-americans.
Mentre això succeeix a Ucraïna, hi ha senyals preocupants de possible extensió regional de la guerra a la franja. Aquesta setmana, un atemptat a Beirut s'enduia l'esmentat al-Aruri, número dos de Hamàs, en una operació que apuntava a Tel Aviv. L'endemà, diverses explosions mataven més de 80 persones a l'Iran, just el dia que es commemorava la mort del general Suleimani a mans dels EUA. El Líban, base d'operacions de la guerrilla xiïta Hezbolà, i l'Iran, gran protector de Hamàs, eren "convocats" a la cita de la sang i la regionalització de la guerra. Aquest dijous,Estat Islàmic reivindicava l'atemptat a l'Iran. Això succeeix mentre en l'interior de la política israeliana la supervivència política de Netanyahu i els seus aliats d'extrema dreta sembla delimitada pel que duri la guerra. El que obre també interrogants tenebrosos.
En aquests conflictes no es pot perdre de vista la difícil posició política de Joe Biden, que a les portes de la seva campanya de reelecció, intenta arrancar del Congrés un nou paquet d'ajuda a Ucraïna. Els republicans exigeixen a canvi un enduriment de la política migratòria i de frontera, on s'està produint un increment de les entrades il·legals. Un problema que pot tenir cost electoral perquè està sent utilitzat pels republicans. Un sector d'aquests, a més, el més trumpià, no qüestiona les ajudes a Israel, però sí a Ucraïna. Biden tampoc pot perdre de vista que un sector d'esquerres dels demòcrates li reclama desmarcar-se de Netanyahu. El marge de la Casa Blanca en tots dos conflictes també està delimitat.
Les dues guerres es produeixen en un moment de creixent protagonisme de l'anomenat Sud Global, les potències mitjanes emergents que cada vegada tindran més pes en l'escena mundial. Països com el Brasil, l'Índia, Indonèsia, Mèxic o l'Àfrica del Sud. La majoria d'ells han condemnat la invasió d'Ucraïna, però es resisteixen a afegir-se a les consignes de Washington. La guerra a Gaza, a més, ha mostrat la "doble moral" que el Sud Global veu en els EUA: es fa difícil clamar contra els atacs sobre població civil a Ucraïna i no fer-ho a Gaza. Això també dificulta el lideratge nord-americà davant el món no occidental.
Les dues grans crisis interpel·len una Europa que ha de fer molts esforços per aparèixer cohesionada davant conflictes com aquests. Potser les eleccions europees donin alguna llum sobre el lideratge internacional d'una UE que està dividida sobre com veu l'abast de l'amenaça russa i què fer a l'Orient Mitjà. L'alt representant de la UE per a afers exteriors i seguretat, Josep Borrell, advertia fa poc en una sessió organitzada per la revista Grand Continent (del Grup d'Estudis Geopolítics de París) que Europa se la jugava en el futur immediat i que caldria revisar les normes que estableixen unanimitat en les grans decisions de la UE.
Borrell recordava que la Unió està força implicada a l'Orient Mitjà, que és el principal finançador de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i és un soci comercial de primer ordre d'Israel. Per això reclamava un paper més actiu i líder en aquestes crisi internacionals, advocant també per una ajuda més intensa als ucraïnesos. Mentrestant, el temps corre i una pregunta inquietant prendrà cada cop més cos: què passarà amb el vincle transatlàntic si Donald Trump torna a la Casa Blanca? La polarització política que es viu en molts països es plasma també en aquestes dues guerres que semblen beneficiar sobretot als líders autoritaris com Putin i a l'extrema dreta israeliana.
Mentre el front resta bloquejat a Ucraïna, des del 7 d'octubre, amb l'atac terrorista de Hamàs contra Israel que va causar més d'un miler de víctimes, la guerra ha tornat a l'Orient Mitjà. El govern de Beniamin Netanyahu va ordenar una ofensiva contra la franja de Gaza que ja ha provocat prop de 20.000 morts i ha estat condemnada per les Nacions Unides. Tots dos conflictes, a més, tenen punts de connexió i amenacen de convertir-se en una trenca-closques sagnant de resolució incerta. Veiem algunes claus del moment present.
Guerra a Gaza, somriures a Moscou i Pequín
La casualitat va fer que l'arribada del president nord-americà a Tel Aviv per solidaritzar-se amb Israel després de l'atac de Hamàs coincidís amb l'inici del Fòrum de la Franja i la Ruta celebrada a Pequín, i que va tenir com a convidat destacat Vladímir Putin. Ho assenyalava amb intenció la periodista de la CNN Simone McCarthy, experta en la realitat xinesa, que destacava la complicitat de Putin i Xi, que van aprofitar per criticar la posició dels EUA en el conflicte de l'Orient Mitjà. A aquestes alçades és evident que l'esclat de la guerra a Gaza ha servit el Kremlin per treure-li pressió en el front ucraïnès. Però, sobretot, per estressar els aliats d'Ucraïna, que han de gestionar dues grans crisis alhora. Des de l'inici de la guerra a la franja, Rússia i la Xina han apel·lat a la necessitat d'una mediació. Xi, en especial, ha insistit en l'aposta pels dos estats. Una anàlisi de la revista Política Exterior incidia en la posició calculada de Rússia i la Xina davant l'Orient Mitjà, que definia d'"inacció estratègica". També s'ha especulat amb els vincles entre Hamàs i Moscou. En tot cas, l'Iran és un bon amic comú. I són coneguts els contactes entre la cúpula de Hamàs i el Kremlin. Precisament, el dirigent islamista assassinat a Beirut aquesta setmana, Saleh al-Aruri, havia viatjat a Moscou els darrers temps. Els enemics dels enemics solen ser bons amics, també en les relacions internacionals.
La guerra escala: bombes sobre Kíiv, atemptat a l'Iran
Els dos conflictes s'han intensificat en les darreres setmanes. A Ucraïna, mentre s'ha demostrat la fragilitat de l'anunciada contraofensiva militar, Rússia ha efectuat bombardejos massius sobre diversos enclavaments, inclòs Kíiv. Centenars de míssils i drons han estat llançats sobre el país envaït, delatant la feblesa de la defensa antiaèria, el que replanteja el debat sobre una major implicació occidental en el front i la urgència de més míssils Patriot nord-americans. Mentre això succeeix a Ucraïna, hi ha senyals preocupants de possible extensió regional de la guerra a la franja. Aquesta setmana, un atemptat a Beirut s'enduia l'esmentat al-Aruri, número dos de Hamàs, en una operació que apuntava a Tel Aviv. L'endemà, diverses explosions mataven més de 80 persones a l'Iran, just el dia que es commemorava la mort del general Suleimani a mans dels EUA. El Líban, base d'operacions de la guerrilla xiïta Hezbolà, i l'Iran, gran protector de Hamàs, eren "convocats" a la cita de la sang i la regionalització de la guerra. Aquest dijous,Estat Islàmic reivindicava l'atemptat a l'Iran. Això succeeix mentre en l'interior de la política israeliana la supervivència política de Netanyahu i els seus aliats d'extrema dreta sembla delimitada pel que duri la guerra. El que obre també interrogants tenebrosos.
La polarització a Washington condiciona Biden
En aquests conflictes no es pot perdre de vista la difícil posició política de Joe Biden, que a les portes de la seva campanya de reelecció, intenta arrancar del Congrés un nou paquet d'ajuda a Ucraïna. Els republicans exigeixen a canvi un enduriment de la política migratòria i de frontera, on s'està produint un increment de les entrades il·legals. Un problema que pot tenir cost electoral perquè està sent utilitzat pels republicans. Un sector d'aquests, a més, el més trumpià, no qüestiona les ajudes a Israel, però sí a Ucraïna. Biden tampoc pot perdre de vista que un sector d'esquerres dels demòcrates li reclama desmarcar-se de Netanyahu. El marge de la Casa Blanca en tots dos conflictes també està delimitat.
La "doble moral": contradiccions davant el Sud Global
Les dues guerres es produeixen en un moment de creixent protagonisme de l'anomenat Sud Global, les potències mitjanes emergents que cada vegada tindran més pes en l'escena mundial. Països com el Brasil, l'Índia, Indonèsia, Mèxic o l'Àfrica del Sud. La majoria d'ells han condemnat la invasió d'Ucraïna, però es resisteixen a afegir-se a les consignes de Washington. La guerra a Gaza, a més, ha mostrat la "doble moral" que el Sud Global veu en els EUA: es fa difícil clamar contra els atacs sobre població civil a Ucraïna i no fer-ho a Gaza. Això també dificulta el lideratge nord-americà davant el món no occidental.
El paper d'Europa
Les dues grans crisis interpel·len una Europa que ha de fer molts esforços per aparèixer cohesionada davant conflictes com aquests. Potser les eleccions europees donin alguna llum sobre el lideratge internacional d'una UE que està dividida sobre com veu l'abast de l'amenaça russa i què fer a l'Orient Mitjà. L'alt representant de la UE per a afers exteriors i seguretat, Josep Borrell, advertia fa poc en una sessió organitzada per la revista Grand Continent (del Grup d'Estudis Geopolítics de París) que Europa se la jugava en el futur immediat i que caldria revisar les normes que estableixen unanimitat en les grans decisions de la UE. Borrell recordava que la Unió està força implicada a l'Orient Mitjà, que és el principal finançador de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i és un soci comercial de primer ordre d'Israel. Per això reclamava un paper més actiu i líder en aquestes crisi internacionals, advocant també per una ajuda més intensa als ucraïnesos. Mentrestant, el temps corre i una pregunta inquietant prendrà cada cop més cos: què passarà amb el vincle transatlàntic si Donald Trump torna a la Casa Blanca? La polarització política que es viu en molts països es plasma també en aquestes dues guerres que semblen beneficiar sobretot als líders autoritaris com Putin i a l'extrema dreta israeliana.