Theresa May ja és un capítol de la història britànica. La primera ministra va anunciar ahir la seva renúncia després d'una acumulació de fracassos que van des del rebuig per part del Parlament dels diversos projectes sobre com dur a terme el Brexit fins al rebuig del seu darrer pla de sortida de la Unió Europea. Es posa així fi a una larga carrera política des que va entrar a Westminster, fa ara vint-i-dos anys. Però la sortida d'escena de la primera ministra obre nous interrogants en un moment crucial de la UE. Aquestes són algunes claus del paisatge que s'obre després de la caiguda de May. 

1. Els conservadors, en una cruïlla

La renúncia de Theresa May al poder implica la seva retirada com a líder del Partit Conservador. Ara s'enceta una batalla per la direcció dels tories, que serà despietada. S'obrirà un procés intern en què el grup parlamentari del partit elegirà entre els diversos aspirants a dos finalistes. Aquests se sotmetran al veredicte dels militants: uns 120.000 votants, majoritàriament molt reaccionaris i euròfobs. Això dona, en principi, poques opcions als candidats més moderats i europeistes.   

2. Un Trump britànic?

El nom de Boris Johnson és el que circula amb més força. És l'aspirant més previsible. Exalcalde de Londres i exministre d'Exteriors, carismàtic i excèntric, representa els qui aposten per un Brexit dur, ni que sigui sense acord. El seu estil vehement i heterodox recorda Donald Trump en alguns aspectes. El seu problema és que un gran sector dels diputats el detesten. En posicions ideològiques similars hi ha Michael Gove, ministre de Medi Ambient, i Dominic Raab, encarregat de les negociacions amb Brussel·les que va abandonar May. 

En una altra sintonia estarien, segons els analistes, Penny Mordaunt, la ministra de Defensa, que va votar pel Brexit però és considerada una moderada. I Amber Rudd, integrant de Conservadors d'Una Nació, el sector centrista del partit, i que podria tenir el suport de l'exprimer ministre John Major. Però serà difícil que un contrari al Brexit sigui elegit líder tory. Això obre l'escenari a la pitjor de les hipòtesis: l'arribada a Downing Street d'un líder conservador que opti per un Brexit sense acord.

3. La resurrecció de Nigel Farage

Dilluns se sabrà el resultat de les eleccions europees al Regne Unit, que va començar a votar el 23 de maig i ho farà fins demà. Els pronòstics eren molt bons pel Partit del Brexit, la nova creació de Nigel Farage, el líder euròfob que ha estat un dels rostres del triomf del Leave en el referèndum del 2016. El fantasma d'un Farage més fort espanta a Brussel·les i en sectors de la City perquè pot condicionar, i molt, les passes del nou primer ministre conservador.  

4. Brussel·les no es mourà

L'escenari immediat genera temor a les capitals europees. A curt termini, la crisi del Brexit pot fins i tot empitjorar. Brussel·les ja ha volgut deixar clar que no pensa modificar la seva posició. Resta dempeus la pròrroga acordada per començar el procés de sortida, que expira el 31 d'octubre. Fins aquell moment, el Regne Unit continua sent membre de ple dret de la UE. Res fa pensar que les institucions comunitàries puguin fer la vida més fàcil al successor de May, sigui aquest (o aquesta) qui sigui.