27
d'octubre
de
2022, 08:19
Actualitzat:
8:30h
La interpretació errònia de la llei d'una jutgessa pot condemnar a una dona de 92 anys a ser desnonada del pis on ha viscut sempre al barri de la Barceloneta, a Barcelona. Fa noranta anys que la Marina Gimeno viu al número 12 del carrer del Mar, al barri de la capital catalana. Quan només tenia tres anys, el seu pare va signar un contracte de renda antiga i, quan ell va morir, la Marina va quedar com a subrogada. En els darrers anys la propietat de la finca ha anat canviant de mans fins al punt que l'últim propietari ha impagat la hipoteca i el banc ha iniciat un procés d'execució hipotecària. Un reportatge de l'Agència Catalana de Notícies ha denunciat la situació de la dona.
Enmig de tota aquesta situació hi ha la Marina i la seva filla. Totes dues s'han trobat ara que el 16 de novembre d'aquest any hauran de deixar casa seva perquè una jutgessa ha resolt que elles no tenen dret a ser-ne les ocupants. Aquesta resolució judicial ha estat denunciada pels advocats de totes dues, que consideren que la interpretació de la jutgessa és "un error garrafal" i confien que un altre tribunal ho esmeni.Ivo Recoder, advocat de l'Associació Oasiurbà i representant de la senyora Marina Gimeno, critica la lectura de la jutgessa sobre la llei d'arrendaments urbans (LAU). Tot plegat en un conflicte judicial iniciat per l'impagament de la propietat de la finca i no pas per impagaments per part de la llogatera.
"La jutgessa interpreta que en haver-se subrogat del contracte d'arrendament que tenia el seu pare només tenia dret a una subrogació de dos anys (...) el problema és que la limitació només afecta les subrogacions a partir de l'any 94, quan entra en vigor la nova llei, i les anteriors es regeixen per la LAU del 1964, que establia que les subrogacions eren vitalícies", exposa Recoder. La subrogació de la senyora Gimeno és de l'any 84 i, per tant, defensa el representant, és "evident i incontestable que ella té dret a una subrogació vitalícia".
El lletrat apunta que la interlocutòria que decreta el desnonament de la Marina no es pot recórrer i, en conseqüència, un cop presa la decisió judicial no es pot revertir dins del mateix procediment, però queda la possibilitat de demanar la tutela d'un jutge diferent que "rectifiqui" la decisió. En aquest cas, juntament amb l'advocat Oriol Delgado, amb qui Recoder col·labora, han engegat un procediment declaratiu per aconseguir-ho.
Segons l'ACN, en la interlocutòria de la jutgessa, aquesta qüestiona, entre altres, que la Marina sigui titular del contracte de renda antiga, ja que el contracte original no s'ha pogut presentar -estava en un estat físic molt precari fa anys ja-. A més, però, tampoc no dona per vàlides les proves aportades per la defensa consistents en una sentència de l'any 1984 en què consta la subrogació del contracte ni tampoc el pagament de la renda o les factures dels subministraments del pis.
I és que, per exemple, cap de les dues habitants del pis, ni mare ni filla, van rebre cap comunicació del darrer canvi de propietat i, per tant, van continuar pagant el lloguer -de 119 euros al mes- a l'anterior propietat. Els advocats consideren que la documentació aportada acredita de forma suficient la relació contractual i es mostren convençuts que queda provat que la Marina ha viscut tota la vida al mateix número del carrer del Mar de la Barceloneta. Amb tot, el que consideren més greu és la interpretació de la llei que fa la jutgessa, ja que la consideren errònia.
Enmig de tota aquesta situació hi ha la Marina i la seva filla. Totes dues s'han trobat ara que el 16 de novembre d'aquest any hauran de deixar casa seva perquè una jutgessa ha resolt que elles no tenen dret a ser-ne les ocupants. Aquesta resolució judicial ha estat denunciada pels advocats de totes dues, que consideren que la interpretació de la jutgessa és "un error garrafal" i confien que un altre tribunal ho esmeni.Ivo Recoder, advocat de l'Associació Oasiurbà i representant de la senyora Marina Gimeno, critica la lectura de la jutgessa sobre la llei d'arrendaments urbans (LAU). Tot plegat en un conflicte judicial iniciat per l'impagament de la propietat de la finca i no pas per impagaments per part de la llogatera.
"La jutgessa interpreta que en haver-se subrogat del contracte d'arrendament que tenia el seu pare només tenia dret a una subrogació de dos anys (...) el problema és que la limitació només afecta les subrogacions a partir de l'any 94, quan entra en vigor la nova llei, i les anteriors es regeixen per la LAU del 1964, que establia que les subrogacions eren vitalícies", exposa Recoder. La subrogació de la senyora Gimeno és de l'any 84 i, per tant, defensa el representant, és "evident i incontestable que ella té dret a una subrogació vitalícia".
El lletrat apunta que la interlocutòria que decreta el desnonament de la Marina no es pot recórrer i, en conseqüència, un cop presa la decisió judicial no es pot revertir dins del mateix procediment, però queda la possibilitat de demanar la tutela d'un jutge diferent que "rectifiqui" la decisió. En aquest cas, juntament amb l'advocat Oriol Delgado, amb qui Recoder col·labora, han engegat un procediment declaratiu per aconseguir-ho.
Segons l'ACN, en la interlocutòria de la jutgessa, aquesta qüestiona, entre altres, que la Marina sigui titular del contracte de renda antiga, ja que el contracte original no s'ha pogut presentar -estava en un estat físic molt precari fa anys ja-. A més, però, tampoc no dona per vàlides les proves aportades per la defensa consistents en una sentència de l'any 1984 en què consta la subrogació del contracte ni tampoc el pagament de la renda o les factures dels subministraments del pis.
I és que, per exemple, cap de les dues habitants del pis, ni mare ni filla, van rebre cap comunicació del darrer canvi de propietat i, per tant, van continuar pagant el lloguer -de 119 euros al mes- a l'anterior propietat. Els advocats consideren que la documentació aportada acredita de forma suficient la relació contractual i es mostren convençuts que queda provat que la Marina ha viscut tota la vida al mateix número del carrer del Mar de la Barceloneta. Amb tot, el que consideren més greu és la interpretació de la llei que fa la jutgessa, ja que la consideren errònia.