El meteoroleg, Marc Candela, ha assegurat que 'en els propers cent anys la temperatura maxima augmentara entre 3 i 4 graus, i les temperatures minimes podran incrementar entre 5 i 6 graus'. La biologa especialista en botanica i professora de la Universitat de Vic, Carme Casas, ha parlat de com es pot veure sotmesa pel canvi la vegetacio i la flora de la comarca. 'El fet que Osona es trobi situada geograficament en una zona de transicio entre l'area mediterrania i l'area eurosibariana, es un dels motius pels quals noti mes aquest canvi climatic progressiu del planeta, ja que es caracteritza per tenir una amplia diversitat biografica, altitudinal i climatica' ha explicat Casas. L'especialista en botanica ha destacat els impactes directes i indirectes en que es pot veure afectat el tipus de flora i de vegetacio, assegurant que 'es produira, i de fet ja s'esta produint en alguns especies determinades, un allargament de l'activitat i la productivitat de les plantes que recaura en un avancament del periode de creixement de les fulles i el retard de la caiguda d'aquestes'. Les comunitats vegetals tambe es veuran afectades progressivament per una simplificacio estructural i reduccio del recobriment i els limits climatics de la vegetacio de la mediterrania occidental variaran. En aquest sentit, la biologa ha explicat que 'es preveu un desplacament progressiu del tipus de boscos osonencs'. Les fagedes i els boscos caducifolis humits son els que es veuran mes afectats ja que 'reduiran l'area ocupada i seran reemplacats per altres tipus de zones boscoses'. En el cas de les rouredes de roure martinenc s'expandiran cap al nord i reemplacaran les pinedes de pi roig. Aquest canvi ve donat per la desaparicio de boires abundants que 'reduiran la humitat i, per contra, augmentara la sequera'. Les comunitats arbustives com matollars i brolles, amb menys exigencies hidriques, s'expansionaran per la superficie de la comarca. Els prats i les pastures tambe es veuran afectats per un canvi important en la seva composicio floristica amb mes especies tipiques de les comunitats mediterranies. Els ecosistemes terrestres son un altre dels camps que s'han tractat en aquesta primera jornada. L'enginyer tecnic, Carles Martorell, ha subratllat que 'la fauna invertebrada i vertebrada de la comarca ja es comenca veure afectada per aquest canvi climatic' i ha posat com a exemples 'la possible desaparicio a nivell local de la papallona Apollo, el Trito Pinenc o la granota Roja'. Per contra, el canvi tambe pot facilitar l'expansio d'especies com la formiga argentina 'provocant competencia a moltes altres especies autoctones' afegeix Carles Martorell. Segons ha explicat el tecnic 'el Cucut i la Guatlla comencen ja a tenir un endarreriment significatiu pel que fa el seu periode migratori' i ha afegit que 'el Falciot negre i el Rossinyol ja registren un avancament de l'ordre d'una setmana'. La biologa Ester Vinyet ha parlat de les alteracions antropiques en que es veura afectat el sol, la qual cosa provocara un degradacio d'aquest i com a consequencia una degradacio de la produccio d'aliment. Ester Vinyet ha assegurat que 'per prevenir aquest impacte en el sol el que cal es aplicar menys fertilitzants' i ha destacat la necessitat de 'realitzar mapes de sols de la comarca, que no se n'ha fet mai cap, desenvolupar normatives de proteccio del sol, i incidi en el codi de bones practiques agraries i actualitzar-lo ja que des del 1998 que no s'ha retocat'. El veterinari Ferran Garcia ha subratllat 'la insostenibilitat del sector ramader a la comarca, en concret el sector porci' argumentant que 'el 90% de les granges son integrades'. Ferran Garcia ha assegurat que 'tot i que hi ha hagut una reduccio del nombre d'explotacions, la quantitat d'animals ha incrementat, concentrant el nombre granges'. En aquests sentit ha remarcat que 'el 1982 a cada granja hi havia de mitjana 95 caps de bestiar, i actualment n'hi ha mes de 600'. El veterinari ha subratllat que 's'ha d'actuar en aquest sector ja que pot tenir repercussions molts mes importants de les que ja esta tenint en el medi'. La segona jornada es portara a terme el proper 31 de marc al Museu Industrial del Ter de Manlleu (Osona) a on els ponents parlaran de com es veuen i es veuran afectats els recursos hidrics, els residus, la industria, l'energia i el territori, de la comarca amb el canvi climatic que segons els ponents 'ja es una realitat'.