La densitat mitjana de contaminació per microplàstics a la zona sud del Golf de València és de 329.500 ítems per quilòmetre quadrat, la qual cosa reflecteix una contaminació elevada per microplàstics, amb valors similars a altres zones de la Mediterrània i una situació una mica millor que la coneguda com a Illa de plàstic, al gir del nord del Pacífic, segons es posa de manifest en un Treball Final del Màster en Avaluació i Seguiment Ambiental d'Ecosistemes Marins i Costaners de la Universitat Politècnica de València.

L'estudi, que se centra en un segment de la costa valenciana, els 54 quilòmetres que van des de Cullera fins a Dénia, ha estat realitzat per Núria Felis sota la direcció dels professors del Campus de Gandia de la UPV, Silvia Falco i Miguel Rodilla.

Per dur a terme la seva investigació, Felis ha agafat mostres de la capa superficial marina de deu trams perpendiculars a la costa i ha identificat i quantificat els microplàstics. Segons el seu estudi, els trams amb major densitat de partícules són els propers a les desembocadures dels rius de la zona, el Xúquer i el Serpis.

Felis ha constatat grans diferències entre la densitat de microplàstics de la zona del Serpis i Marenyet (al sud de la desembocadura del Xúquer), amb una mitjana superior a 900.000 ítems per quilòmetre quadrat, i la que presenten zones com Piles i Oliva Nova, amb una densitat mitjana pròxima a 100.000 ítems per quilòmetre quadrat.

Segons la científica, prop del 80% dels plàstics que hi ha al mar provenen de fonts terrestres: rius, sèquies, emissaris submarins, que són arrossegats pel vessament i transportats per les corrents. Hi ha una correlació entre la presència al mar de microplàstics i la contaminació per plàstics de més grandària (microplàstics), segons la investigadora que ha trobat un 66% de microplàstics procedents de la degradació de microplàstics.

L'origen dels microplàstics

La investigadora exposa que els microplàstics són per una banda, els primaris, entre els quals es troben, per exemple, les micro esferes procedents de productes farmacèutics i cosmètics, com la pasta de dents o exfoliant, que s'aboquen a la xarxa de clavegueram i arriben a les depuradores d'aigües residuals, però la seva petita grandària impedeix que es retingui en alguna de les etapes del tractament, de manera que acaben al mar a través de l'abocament.

I d'altra banda els secundaris, procedents de fragments de plàstics grans que es generen per l'acció d'agents erosius, per la combinació de radiació ultraviolada, la força de l'onatge, la temperatura, disponibilitat d'oxigen i turbulències, juntament amb les propietats dels polímers plàstics ha explicat.

Microplàstics a la fauna

Felis ha advertit que la presència d'aquest plàstic en el medi marí afecta la fauna i a través d'ella, als éssers humans; com els microplàstics tenen una mida inferior a 5 mil·límetres, són ingerits des dels nivells més baixos de la cadena tròfica, com mol·luscs o plàncton, del que s'alimenta altra fauna; a través de l'alimentació, els microplàstics passen també a l'organisme humà.

"Donada la importància d'aquest tipus de contaminació, hem volgut fer una primera aproximació a la presència de microplàstics a les nostres costes, així, quan es vulguin posar en marxa mesures, es podran conèixer els problemes prioritaris", ha explicat Felis.