S'anomenen “fillers” aquells jocs de regles senzilles, amb poc material (habitualment només cartes) i de partides curtes (de 20 a 30 minuts). Tot i que podríem ampliar força aquesta definició, en essència es tracta de jocs que reben aquest nom perquè s'utilitzen per fer una partida ràpida que “omple” (“to fill” en anglès) el temps d'espera dels jugadors abans de començar una partida a un joc més llarg. L'època daurada dels “fillers” va ser des de mitjans de la dècada dels 90 a la meitat de la primera dècada dels 2000, anys on van aparèixer els jocs que ara ja són clàssics: “Toma 6!” (1994), “El Gran Dalmuti”(1995), “Se Vende” (1997), “Turn the Tide” (1997), “Bohnanza” (1997), “Guillotine” (1998), “Ciudadelas” (2000), “Coloretto” (2003), “¡No gracias!” (2004), … Jocs composats només per cartes i amb un format de butxaca. Però recentment ha aparegut un petit joc que respon a aquests conceptes: “Juego de Trenes” (en un clar joc de paraules respecte Juego de Tronos).
 
Què fareu?

Rebreu un tren de 7 vagons, cada un numerat de l'1 al 84, i posareu el del valor més alt al costat de la locomotora i seguits la resta en ordre descendent. Guanyareu si sou els primers en aconseguir tenir els vagons posats a l'inrevés, el més baix al costat de la locomotora i la resta en ordre ascendent.
Per fer això disposareu d'una pila de cartes per aconseguir vagons nous que incorporareu al vostre tren substituint algun dels vagons que teniu, però també podreu utilitzar vagons que han estat rebutjats prèviament per fer petites accions que us ajudaran a aconseguir la fita abans que la resta de jugadors: canviar de posició dos dels vostres vagons, bellugar-ne un endavant o enrere en la fila, eliminar vagons dels trens de tots els jugadors... Un ventall d'accions que tant utilitzareu per ajudar-vos-en com per entorpir als altres. I és que en qualsevol moment, un altre jugador pot jugar una carta que malmeti els vostres plans.
 
On està la gràcia?

“Juego de Trenes” és un “filler” de llibre. Un joc que s'explica en 3 minuts, que es juga en 20 i que no requereix dels jugadors més coneixements que saber ordenar números, la qual cosa permet que jugueu junta tota la família sense importar l'edat dels jugadors.
El joc és tan senzill que sembla mentida que a ningú se li hagi acudit abans. En el vostre torn només cal que decidiu si voleu agafar un vagó nou de la pila i esperar que el número que us toqui sigui bo pel vostre tren o realitzar alguna de les accions disponibles que us permetin millorar la distribució dels vostres vagons. I mentre aneu fent això, de mica en mica, anirà pujant la tensió a la taula, veient com els trens dels altres jugadors van agafant millor disposició que el vostre. Un petit joc actual amb aires de clàssic, que no inventa res, però que us “omplirà” una estona lliure que tingueu.

Nom del joc: Juego de Trenes
Autor: Alexey Konnov, Alexey Paltsev, Anatoliy Shklyarov
Editorial: SD Games
Número de jugadors: 2-4
Temps de joc: 30 minuts
Edat: A partir de 8 anys
 
Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d'assessorament de jocs de taula Santa Clara.