04
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
05
de novembre
a les
12:35h
Aquesta setmana, els alumnes de Cantàbria estan de vacances. És un dels quatre períodes festius en què es divideix el seu calendari escolar. Només escurçant cinc dies de les vacances d'estiu, al juny i al setembre, els estudiants càntabres aconsegueixen fer pauses cada dos mesos. A aquestes festes, cal sumar-hi els cinc dies de festes generals. Segons el govern càntabre, així es millora el rendiment del seu alumnat.
Però, seria exportable un model com aquest a Catalunya? Aquí, el calendari escolar es divideix en trimestres i, més enllà de les dues setmanes del Nadal, els estudiants només gaudeixen de vacances continuades durant la Setmana Santa. A aquests dies lliures, cal afegir-hi els cinc dies de festes generals, dos dies de festa local i tres dies de lliure disposició dels centres escolars. NacióDigital ha preguntat a educadors, pares i conselleria per saber si un model com el de Cantàbria seria possible a Catalunya.
Es pot exportar a Catalunya?
La resposta unànime de tots els agents a qui hem preguntat és que sí, que tot model és exportable, però amb molts matisos, i sempre que es produeixi també una transformació social. Així ho ha expressat, d’entrada, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que és partidària d’una revisió. Com ha repetit en diverses ocasions, sempre que hi hagi un ampli "debat social". "Si no hi ha un canvi laboral, no serà possible una modificació a l'escola", ha argumentat.
Del mateix parer són les pedagogues Maria Vinuesa, membre de l'executiva de l'Associació Rosa Sensat, i Elena Sintes, cap de coneixement de l’Institut Infància i autora de diversos estudis per a la Fundació Jaume Bofill. “Del calendari ja fa temps que se’n parla, però el cert és que hi ha hagut poquíssims canvis. Estaria bé pensar-s’hi sempre que es tinguin en compte les necessitats dels alumnes, i la seva opinió. A més a més, aquests canvis han d’anar acompanyats d’altres, des dels horaris laborals dels pares fins als horaris comercials”, explica Vinuesa.
També recorda Vinuesa que la configuració social de Catalunya és molt diferent que la de Cantàbria. "Allà hi ha una part de la societat que és molt rural i, en canvi, aquí, tenim nuclis urbans amb molta complexitat". El nombre d'estudiants o les taxes d'abandonament escolar també són diferents, així com el context socioeconòmic de les famílies, sobretot en els estudiants més vulnerables.
Així mateix, com detalla el portaveu de CCOO en matèria d’Ensenyament, Manel Pulido, "qualsevol model és exportable, sempre que es consensuï". Per a alguns, com el portaveu de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Alex Castillo, "hi ha assumptes més importants abans del canvi del calendari". "Si es volgués acarar de forma seriosa, s'hauria de dialogar amb tots els agents, i no actuar amb presses, com va passar amb la setmana blanca", raona Castillo, que recorda que "la proposta d'Ernest Maragall durant el govern tripartit, després es va aplicar sense massa entusiasme pel govern convergent, fins que la va suprimir".
Quins són els avantatges d’introduir més pauses durant el curs?
Per als experts i els sindicats, el calendari desitjable seria aquell que és capaç de repartir els festius al llarg de l'any perquè els alumnes puguin descansar. Per tant, un model com el que proposa Cantàbria té beneficis pedagògics. "Tenir períodes de descans cada sis o vuit setmanes és avantatjós; cada vegada més països del centre i del nord d'Europa ho fan així", exposa la pedagoga Elena Sintes, investigadora de l'Institut Infància. "El problema és que, per fer-ho de forma adequada, caldria escurçar les vacances d’estiu", afegeix.
De forma similar respon Maria Vinuesa, de l'associació Rosa Sensat: "És cert que els períodes curts amb petits descansos van bé als estudiants, però aleshores s'ha de procurar que tots els que ho necessitin siguin ben atesos durant aquests festius". Per això, segons Vinuesa, "cal repensar el temps educatiu, i no només l’escolar, i cal una mirada educativa més àmplia".
Quins són els inconvenients que caldria debatre?
Si bé els avantatges pedagògics estan clars, la forma com s'hauria d'implantar un calendari nou amb pauses entre el període lectiu genera més dubtes. El primer gran problema, segons els agents del sector, és de quina manera es tindria cura de tots aquells infants que no poden passar les setmanes festives amb els pares, per un problema de conciliació laboral. Per una banda, caldria, segons pares i educadors, una flexibilització de les jornades laborals i acords amb les empreses.
Tal com recorda Manel Pulido, de CCOO, quan es va implantar la setmana blanca, malgrat els dubtes inicials, hi va haver treballadors que van aconseguir consensuar vacances laborals que s'adaptessin al nou calendari dels infants. "Així va passar, per exemple, amb la Nissan, on es va començar a negociar, tot i que finalment no es va implantar perquè la setmana festiva es va eliminar", diu Pulido. "Els pares haurien de tenir més temps lliure per als nanos, però el nostre sistema capitalista no ho permet", afegeix Castillo.
Per atendre aquestes necessitats, tots coincideixen que caldria una inversió clara i consensuada d’una xarxa pública d'activitats de lleure. Així, per exemple, des del sindicat USTEC-STEs, com recorda Ramon Font, són partidaris de la gratuïtat de totes les activitats que els estudiants necessitin. D'altres, com Castillo, de la FAPAC, consideren que s'hauria d'implantar un sistema de beques i ajuts. Així mateix, com explica Elena Sintes, de l'Institut Infància, "hi hagut una tendència a la reducció de la inversió en el lleure educatiu". Recorda la iniciativa del model francès, que és el que ara s'emula, en la qual s'han buscat acords amb altres conselleries, com la de Turisme i la d'Economia, per ajudar les famílies.
L'altre gran punt de discussió és si cal escurçar les vacances d'estiu, que a Catalunya són de gairebé tres mesos. "Val més un trimestre llarg que un mes sencer de calor", resumeix Font. Així que mentre que pel sindicat USTEC-STEs no seria possible, perquè el clima mediterrani ho impedeix, per a d'altres aquest és un problema que se solucionaria si les instal·lacions escolars estiguessin millor adaptades, com argumenten tant Pulido com Vinuesa. Per últim, consideren que la Setmana Santa, que varia segons el calendari religiós, dificulta sovint marcar un calendari fix.
Els estudiants catalans estudien massa hores al centre escolar?
La major part dels experts coincideixen en el fet que resulta difícil saber quantes hores són les idònies cursar dins els centres escolars. Valoren, però, que les 25 hores setmanals que s'imparteixen a Primària són les adequades i que les 30 hores de Secundària potser són excessives -sobretot si es fan en jornades intensives-, però tampoc perjudicials. Sí que estan d'acord totes les veus en què el nombre d'hores ha de ser igual per a tots els alumnes, i que la sisena hora lectiva al dia que només s'ha conservat a les escoles concertades pot ampliar les diferències entre l'alumnat, tal com detalla Castillo, de la FAPAC.
"Des de CCOO vam estar d'acord en la sisena hora i creiem que va tenir els seus efectes positius, però el més important és que s'asseguri la igualtat”, afirma Pulido. En canvi, per a Ramon Font, de l'USTEC, les sis hores diàries poden ser excessives i "amb quatre hores seria més que suficient". "L’horari lectiu a Secundària continua sent massa llarg, però aleshores totes les activitats educatives de lleure han d'estar garantides", afirma. Al capdavall, tot depèn del perfil de l'estudiant. Com argumenta Sintes, "als alumnes de famílies vulnerables, per exemple, els pot ser més estimulant passar més temps a l'escola que en un entorn desafavorit", conclou.
Però, seria exportable un model com aquest a Catalunya? Aquí, el calendari escolar es divideix en trimestres i, més enllà de les dues setmanes del Nadal, els estudiants només gaudeixen de vacances continuades durant la Setmana Santa. A aquests dies lliures, cal afegir-hi els cinc dies de festes generals, dos dies de festa local i tres dies de lliure disposició dels centres escolars. NacióDigital ha preguntat a educadors, pares i conselleria per saber si un model com el de Cantàbria seria possible a Catalunya.
Es pot exportar a Catalunya?
La resposta unànime de tots els agents a qui hem preguntat és que sí, que tot model és exportable, però amb molts matisos, i sempre que es produeixi també una transformació social. Així ho ha expressat, d’entrada, la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, que és partidària d’una revisió. Com ha repetit en diverses ocasions, sempre que hi hagi un ampli "debat social". "Si no hi ha un canvi laboral, no serà possible una modificació a l'escola", ha argumentat.
Del mateix parer són les pedagogues Maria Vinuesa, membre de l'executiva de l'Associació Rosa Sensat, i Elena Sintes, cap de coneixement de l’Institut Infància i autora de diversos estudis per a la Fundació Jaume Bofill. “Del calendari ja fa temps que se’n parla, però el cert és que hi ha hagut poquíssims canvis. Estaria bé pensar-s’hi sempre que es tinguin en compte les necessitats dels alumnes, i la seva opinió. A més a més, aquests canvis han d’anar acompanyats d’altres, des dels horaris laborals dels pares fins als horaris comercials”, explica Vinuesa.
També recorda Vinuesa que la configuració social de Catalunya és molt diferent que la de Cantàbria. "Allà hi ha una part de la societat que és molt rural i, en canvi, aquí, tenim nuclis urbans amb molta complexitat". El nombre d'estudiants o les taxes d'abandonament escolar també són diferents, així com el context socioeconòmic de les famílies, sobretot en els estudiants més vulnerables.
Així mateix, com detalla el portaveu de CCOO en matèria d’Ensenyament, Manel Pulido, "qualsevol model és exportable, sempre que es consensuï". Per a alguns, com el portaveu de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Alex Castillo, "hi ha assumptes més importants abans del canvi del calendari". "Si es volgués acarar de forma seriosa, s'hauria de dialogar amb tots els agents, i no actuar amb presses, com va passar amb la setmana blanca", raona Castillo, que recorda que "la proposta d'Ernest Maragall durant el govern tripartit, després es va aplicar sense massa entusiasme pel govern convergent, fins que la va suprimir".
Quins són els avantatges d’introduir més pauses durant el curs?
Per als experts i els sindicats, el calendari desitjable seria aquell que és capaç de repartir els festius al llarg de l'any perquè els alumnes puguin descansar. Per tant, un model com el que proposa Cantàbria té beneficis pedagògics. "Tenir períodes de descans cada sis o vuit setmanes és avantatjós; cada vegada més països del centre i del nord d'Europa ho fan així", exposa la pedagoga Elena Sintes, investigadora de l'Institut Infància. "El problema és que, per fer-ho de forma adequada, caldria escurçar les vacances d’estiu", afegeix.
De forma similar respon Maria Vinuesa, de l'associació Rosa Sensat: "És cert que els períodes curts amb petits descansos van bé als estudiants, però aleshores s'ha de procurar que tots els que ho necessitin siguin ben atesos durant aquests festius". Per això, segons Vinuesa, "cal repensar el temps educatiu, i no només l’escolar, i cal una mirada educativa més àmplia".
Quins són els inconvenients que caldria debatre?
Si bé els avantatges pedagògics estan clars, la forma com s'hauria d'implantar un calendari nou amb pauses entre el període lectiu genera més dubtes. El primer gran problema, segons els agents del sector, és de quina manera es tindria cura de tots aquells infants que no poden passar les setmanes festives amb els pares, per un problema de conciliació laboral. Per una banda, caldria, segons pares i educadors, una flexibilització de les jornades laborals i acords amb les empreses.
Tal com recorda Manel Pulido, de CCOO, quan es va implantar la setmana blanca, malgrat els dubtes inicials, hi va haver treballadors que van aconseguir consensuar vacances laborals que s'adaptessin al nou calendari dels infants. "Així va passar, per exemple, amb la Nissan, on es va començar a negociar, tot i que finalment no es va implantar perquè la setmana festiva es va eliminar", diu Pulido. "Els pares haurien de tenir més temps lliure per als nanos, però el nostre sistema capitalista no ho permet", afegeix Castillo.
Per atendre aquestes necessitats, tots coincideixen que caldria una inversió clara i consensuada d’una xarxa pública d'activitats de lleure. Així, per exemple, des del sindicat USTEC-STEs, com recorda Ramon Font, són partidaris de la gratuïtat de totes les activitats que els estudiants necessitin. D'altres, com Castillo, de la FAPAC, consideren que s'hauria d'implantar un sistema de beques i ajuts. Així mateix, com explica Elena Sintes, de l'Institut Infància, "hi hagut una tendència a la reducció de la inversió en el lleure educatiu". Recorda la iniciativa del model francès, que és el que ara s'emula, en la qual s'han buscat acords amb altres conselleries, com la de Turisme i la d'Economia, per ajudar les famílies.
L'altre gran punt de discussió és si cal escurçar les vacances d'estiu, que a Catalunya són de gairebé tres mesos. "Val més un trimestre llarg que un mes sencer de calor", resumeix Font. Així que mentre que pel sindicat USTEC-STEs no seria possible, perquè el clima mediterrani ho impedeix, per a d'altres aquest és un problema que se solucionaria si les instal·lacions escolars estiguessin millor adaptades, com argumenten tant Pulido com Vinuesa. Per últim, consideren que la Setmana Santa, que varia segons el calendari religiós, dificulta sovint marcar un calendari fix.
Els estudiants catalans estudien massa hores al centre escolar?
La major part dels experts coincideixen en el fet que resulta difícil saber quantes hores són les idònies cursar dins els centres escolars. Valoren, però, que les 25 hores setmanals que s'imparteixen a Primària són les adequades i que les 30 hores de Secundària potser són excessives -sobretot si es fan en jornades intensives-, però tampoc perjudicials. Sí que estan d'acord totes les veus en què el nombre d'hores ha de ser igual per a tots els alumnes, i que la sisena hora lectiva al dia que només s'ha conservat a les escoles concertades pot ampliar les diferències entre l'alumnat, tal com detalla Castillo, de la FAPAC.
"Des de CCOO vam estar d'acord en la sisena hora i creiem que va tenir els seus efectes positius, però el més important és que s'asseguri la igualtat”, afirma Pulido. En canvi, per a Ramon Font, de l'USTEC, les sis hores diàries poden ser excessives i "amb quatre hores seria més que suficient". "L’horari lectiu a Secundària continua sent massa llarg, però aleshores totes les activitats educatives de lleure han d'estar garantides", afirma. Al capdavall, tot depèn del perfil de l'estudiant. Com argumenta Sintes, "als alumnes de famílies vulnerables, per exemple, els pot ser més estimulant passar més temps a l'escola que en un entorn desafavorit", conclou.