14
de gener
de
2016, 16:28
Actualitzat:
16:28h
Ada Colau, en la conferència d'aquest dimecres Foto: Ajuntament de Barcelona
Un dels eixos del programa de govern d'Ada Colau i Barcelona en Comú en els primers vuit mesos de legislatura ha estat el de la recuperació del concepte de barri com a nucli integrador dels ciutadans i especialment com a eina per "empoderar els veïns", és a dir, dotar-los de les eines necessàries per a que puguin regir-se de forma autònoma i en igualtat de condicions. Des d'aquest punt de vista, una de les accions més persistents de l'actual equip municipal ha estat la d'insistir en la necessitat de lluitar contra les desigualtats existents avui en dia entre les diferents zones de Barcelona i que són perfectament quantificables en aspectes com la renda, la taxa d'atur o l'esperança de vida.
Precisament, reduir les desigualtats entre barris era un dels objectius de la proposta de pressupostos per al 2016, que finalment no va poder tirar endavant, i també ha marcat clarament polítiques com la lluita contra la pobresa energètica i la millora dels serveis de salut, sempre amb el punt de vista fixat en els barris més desafavorits.
És en aquesta voluntat d'equiparar les prestacions de cada zona de la ciutat que Ada Colau impulsa ara una de les iniciatives més importants del seu govern, un Pla de Barris que preveu la implementació, en el marc dels propers deu anys, d'un pla de xoc per revertir l’actual situació de desigualtat d’alguns àmbits de la ciutat, amb l’objectiu d’actuar de forma transversal i integral amb mesures per promoure la dinamització econòmica i la cohesió social.
Els barris de muntanya surten de l'oblit
Per començar, l'alcaldessa ja ha previst una primera fase amb una inversió de 150 milions d'euros en el que queda de legislatura dirigits als quinze barris més desafavorits, concentrats a l'eix Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i els barris de muntanya -aquests últims habitualment oblidats i amb necessitats específiques per millorar la seva relació amb Collserola- on s'intervindrà en aspectes com els dèficits urbanístics, la baixa qualitat de l’habitatge, la manca d’equipaments o la necessitat d’activitat econòmica, de manera que el desplegament de la iniciativa requerirà polítiques integrals i transversals per tal d’optimitzar la gestió des recursos.
El pla, avançat per Ada Colau dimecres a la nit en la conferència L'alcaldessa respon, recupera a grans trets els eixos principals de la Llei de barris, desplegada pel primer Govern tripartit presidit per Pasqual Maragall a partir de l'any 2004. De fet, un dels impulsors d'aquest nou pla és Oriol Nel·lo, geògraf especialitzat en processos de metropolització, a més d'exdiputat del PSC i un dels principals impulsors, des de la secretaria per a la Planificació Territorial de l'esmentada llei dels governs tripartits.
A més, el Pla de Barris pretén ultrapassar els límits de la ciutat i esdevenir una eina de gestió metropolitana compartida amb altres administracions, i en aquest sentit Colau té previst arribar a cords tant amb els representants dels altres municipis com els representants dels diferents grups polítics representats a l'Ajuntament de Barcelona, amb l'objectiu de buscar complicitats i punts de trobada amb tots els actors polítics, però també socials i econòmics.