Una de cada tres persones al món no té accés a medicaments essencials. Aquesta xifra reflecteix la situació precària per a poder respondre les necessitats més importants de salut pública. Així ha conclòs la taula rodona "Acceso a Medicamentos Esenciales", celebrada en el marc del III Congrés de Cooperació de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) a Santiago de Compostel·la.

Es tracta, tal com han avisat els experts, d'un "desafiament global" que requereix una actuació conjunta entre països per fer front als elevats preus, derivats del sistema de patents, factors polítics, mancances en la capacitat de les agències reguladores i la poca coordinació entre els actors implicats, que tot això impossibilita que els medicaments que estan disponibles arribin a qui els necessita.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS) aquests medicaments són els que cobreixen les necessitats d'atenció de salut prioritàries de la població i la seva selecció es fa atenent a la importància de les malalties i a la seva seguretat i eficàcia.

Tots aquests medicaments es recullen en la "Llista Model de Medicaments Essencials" de l'OMS que s'actualitza cada dos anys i que, segons l'última actualització del 2017, hi ha 433 de medicaments considerats essencials per respondre a les necessitats més importants de salut pública.

Un sistema desfasat i controlat per oligopolis

"Vivim en un planeta on una de cada tres persones no té accés als medicaments imprescindibles per garantir una vida digna i fins i tot per salvaguardar la seva pròpia vida i això es veu més accentuat als països amb menys recursos on un 60 per cent de les persones que viuen en pobresa extrema no en tenen. Encara que aquests medicaments estan disponibles i fabricats, no arriben on els necessiten", ha dit el director de l'Àrea d'Anàlisi de Polítiques d'ISGlobal, Gonzalo Fanjul.

Segons el director, el sistema d'accés a medicaments essencials està desfasat, des del punt de vista ètic i pràctic, i és controlat pels interessos d'un oligopoli cosa que afecta la salut de tots. És per això que, prossegueix, garantir l'accés a aquests fàrmacs no és només un assumpte dels països en vies de desenvolupament, "sinó un desafiament de tots", per la qual cosa ha advocat per aconseguir que sigui una prioritat garantir aquest accés en els sistemes de salut i en l'agenda global de salut.