La norma general de l'empresariat català és mantenir la discreció. Poca exhibició als mitjans de comunicació i encara menys en festes i fires de vanitats. Ara bé, la nissaga Vall Companys ha portat aquesta reserva tan al límit que ni tan sols es disposa de fotografies dels seus components. Des de la mort de Josep Vall i Palou, l'octubre de 2015, el Grup és propietat a parts iguals dels seus tres fills: Josep, Òscar i Meritxell Vall Esquerda, nascuts durant els anys vuitanta, segons semblaria. El seu grup d'empreses factura més de 2.000 milions anuals, ocupa quasi 5.000 persones i produeix milions de tones de carn i de pinso.
Cap dels tres no participa (ni ho ha fet mai) en la gestió directa de la companyia -allò que en llenguatge tradicional se'n deia "anar a fàbrica"- i en fan el seguiment a través d'un molt reduït nucli executiu. Des de l'empresa no es proporciona cap biografia oficial sobre les seves dates de naixement, estudis, ocupacions habituals o destinacions d'oci i viatges. Es creu que passen bona part del seu temps a l'entorn de Lleida, però no hi ha cap més dada concreta i fiable. Igual que el seu pare, no han ostentat càrrecs en entitats empresarials.
Aquesta opacitat radical dels tres Vall Esquerda ha merescut comentaris alguna vegada als mitjans de comunicació. "A l'era de las xarxes socials i dels drons que reconeixen les faccions des de 70 metres d'altura, ningú no n'ha publicat mai. Tan sol se sap que són tres", escrivia Felícia Barrio fa poc a El Salto Diario. També és significatiu que mitjans econòmics especialitzats hagin de representar-los als organigrames amb una silueta en negre sobre blanc, a manca de fotografies.
El seu pare, Josep Vall Palou també havia mantingut una discreció màxima en la seva projecció: no va concedir entrevistes, ni va aparèixer en vídeos o fotografies corporatives. Els grans mitjans de l'àrea de Lleida no tenen cap fotografia pròpia seva als respectius arxius. Les dues que acompanyen aquest reportatge -que no són els clàssics retrats d'estudi, sinó imatges captades al vol- van ser facilitades per l'empresa a NacióDigital. L'empresa va rebre molts premis i guardons, com Porc d'Or o Pronosporc, però sempre va delegar en el seu equip per recollir-los.
Els orígens de la branca paterna de la família es remunten al petit poble de Bellver d'Ossó Urgell), a la riba del riu Sió, a uns 15 km al nord de Cervera i de Tàrrega, que l'any 2019 comptava amb 92 habitants en una constant regressió demogràfica. La família -que reunia nou germans- vivia a Ca l'Andreu, a la plaça major del nucli.
Amb un dot familiar de 7.000 pessetes, a principis dels anys cinquanta, els dos germans Josep Maria i Antoni Vall Companys van aconseguir fer-se càrrec de la farinera d'Agramunt i successivament, d'altres com La Preferida, de Bellpuig; La Perfecta, d'Almacelles i d'altres a Tàrrega i a Mollerussa. El consum de farines panificables era molt elevat i allà hi van detectar la seva oportunitat. El 1956 compren La farinera La Meta, a l'avinguda Princep de Viana, de Lleida.
L'origen de Vall Companys és al sector fariner
Espanya patia una manca de producció de carn, llet i ous per satisfer una demanda que creixia. La decisió derivada del Pla d'Estabilització de 1957 -fruit de la victòria dels tecnòcrates de l'Opus Dei sobre els falangistes ortodoxos- va consistir en importar carn i impulsar la producció ramadera intensiva, que havia d'alimentar-se amb pinsos compostos. Aleshores, comencen les primera iniciatives productives en aquest àmbit, guiades per la tecnologia i el capital de grups multinacionals com Sanders, Cargill i Purina. Apareixen l'Agropecuària de Guissona i Copaga.
Vall Companys entra amb força en la fabricació de pinsos i amplia la de farina. El 1967, davant la saturació de La Meta, compra la fàbrica d'Ungalesa (Unión de Ganaderos de Lérida SA), que és l'actual fàbrica de pinso del Grup VC. Els anys seixanta i setanta són de creixement de l'empresa amb una política d'adquisicions. Primer en la producció de carn i després en perseguir la culminació del cicle complet de tota la seva cadena, inclosa una divisió dedicada a la sanitat animal i a la investigació.
Josep Vall Palou, a l'esquerra, consultant uns documents. Foto: Cedida pel Grup VC.
Josep Vall Palou, propietari únic després d'herències i compres
El pas a la segona generació de l'empresa adopta la següent distribució: tres cosins (dos fills d'Antoni i un de Josep Maria) hereten les societats Vall Companys, La Meta, Transegre i Gepesa, mentre que les altres dues filles d'Antoni, que són Concepció i Montserrat Vall Pla, reben la propietat de les empreses Piensos del Segre i La Vilafranquina, totes dues dedicades a fabricació de pinsos.
Per la seva banda, les germanes Roser i Teresa Vall Palou van orientar les seves inversions cap al sector immobiliari a través de diverses Sicav. Aquest any, el diari espanyol El Mundo les situa en el lloc 400 entre les principals fortunes espanyoles i en el lloc 101 entre les catalanes, amb un patrimoni de 100 milions d'euros.
L'estructura de propietat de la companyia es mantindria fins l'any 2001, quan Josep Vall Palou, fill de Josep Maria, compra als seus cosins Ramon i Josep Maria Vall Pla, fills d'Antoni, el 50% de la propietat global del negoci que ostentaven. Així, Vall Palou va agrupar sota el seu únic control tota l'activitat, tant la farinera, que era la que ell dirigia, com la producció porcina i de pinsos, que controlaven els seus cosins. Segons fonts properes al Grup VC, l'operació es va produir com a desenllaç de les diferències entre les dues branques que, amb un 50% per banda, havien abocat sovint a un bloqueig de l'activitat. El preu pagat per Vall Palou va ser de 138 milions d'euros.
A partir d'aquesta escissió, els germans Vall Pla van orientar-se cap al sector immobiliari i van dur a terme algunes rellevants compres i vendes de locals al passeig de Gràcia, de Barcelona, operant a través de la societat Auris 4 Investments SL. El diari espanyol El Mundo situa de forma genèrica la família Vall Pla -s'entén que es refereix a les germanes Concepció i Montserrat- en el lloc 202 de les principals fortunes espanyoles, i en el lloc 53 entre les catalanes, amb un patrimoni calculat de 240 milions, i amb les dues empreses de pinso com a negoci central.
Fàbrica de Vall Companys al polígon El Segre, a Lleida. Foto: Àlvar Llobet.
Segons alguns observadors, el nou amo i senyor representava un model de gestió "menys audaç" i més discret i fidel a l'esperit dels fundadors, uns germans que tot i ser els propietaris no tenien problemes "per posar-se ells mateixos a descarregar camions", com han comentat alguns antics treballadors de la farinera. En algunes de les societats del Grup, participaven les seves germans Roser i Maria Teresa Vall Palou.
La generació actual: els tres germans Vall Esquerda
El següent relleu, el que du a la propietat a l'actual generació, es produeix el 2015. El juliol de 2015, la societat de cartera Inversions Fenec SL, creada per Vall Palou el 2001 i que disposava d'un patrimoni valorat en uns 1.400 milions d'euros, ja que posseïa la totalitat del capital del Grup, va ser absorbida per una altra societat, Invaes, creada el 2002 i que sempre havia estat domiciliada a Madrid, també propietat de Vall Palou, ubicada al cor del selecte barri de Salamanca, a l'edifici Goya del número 35 del carrer Núñez de Balboa.
Tot seguit, aquesta societat -que tenia com a consellera durant un temps Neus Esquerda Viladegut-, va ampliar el seu capital fins a 535 milions i va fer una escissió total del seu patrimoni en tres noves societats, també amb seu a Madrid, que són les que van passar a ser propietat dels seus tres descendents quan ell va morir, tan sols tres mesos després, el 20 d'octubre de 2015.
D'aquesta manera, no per la via del trasllat sinó de l'absorció, la seu social del GVC se'n va anar de Catalunya ja el 2015, abans dels fets de 2017. Per part de l'empresa, en la seva línia habitual de silenci sepulcral, no es va donar a entendre que el procés independentista català hagués influït en aquest canvi de seu.
Les respectives societats eren Cava Roure SL, Noma 2015 SL y Spirit Capital SL, que serien des de les quals els tres germans tenen la propietat del Grup Vall Companys en la mateixa proporció, a través d'Inversions Fenec SL. Poca cosa o quasi res se sap d'altres inversions que estiguin duent a terme els germans Òscar, Josep i Meritxell des d'aleshores cap aquí.
Meritxell presideix la Sicav Vapalsa 2002 SA, en què consta com a conseller el terratinent andalús, excriador de braus de lídia, Leopoldo Sáinz de la Maza Ibarra. Per la seva part, Josep també apareix presidint una altra Sicav, la Inicio 2000. La creació d'aquestes dues Sicav es remuntava a l'etapa anterior, la primera dècada del segle. Un dels germans va invertir en la compra de terrenys residencials a tocar del centre de Vic fa uns anys.
L'evolució del creixement
Els anys seixanta són els de l'expansió en la producció de pinsos compostos, amb Sanders com a bon client, i que es destinen a porcí, boví, oví, aus i conills. A partir d'aquí, fa les primeres passes el model empresarial de la integració entre l'empresa i el ramader: Vall Companys subministra els garrins, el pinso, el control veterinari i la comercialització dels porcs, inclòs el seu trasllat, mentre que el ramader hi posa les instal·lacions i la força de treball de l'etapa d'engreix.
Aquest model de producció es va estendre massivament per tot el país a partir de la dècada dels setanta, generant crítiques i lloances, en la mesura que donava una estabilitat al ramader i li aportava el progrés tecnològic impulsat per Vall Companys, segons els uns, i el lligava a una dependència absoluta de la integradora, introduint-lo de fet en un procés de proletarització. L'empresa l'implanta també en el sector avícola. El 1977, surt per primera vegada de l'entorn de Lleida, amb la compra de la fàbrica de pinsos Gepesa, a Vic.
Cap a la cadena completa de producció
La dècada dels vuitanta és la del creixement de volum productiu en tots els àmbits d'acció i dels avanços cap a la incorporació de més àrees del procés per tal de controlar-lo en tot el seu recorregut: verticalització i traçabilitat. Vall Companys amplia la seva cabana de truges per a l'autoabastiment de garrins, construeix el seu primer escorxador avícola a Tarragona el 1984, i obre fàbriques de pinso d'Agroturia, al País Valencià, i Agrocesa, a Castella i Lleó.
Des de 1981 que fabrica els seus propis productes farmacèutics per eliminar-ne la dependència externa i controlar així un element més del procés. El 1989 neix Mevet, l'empresa laboratori del Grup que, a més de produir, tindria funcions d'auditoria interna.
Montagut, un conflicte de propietat agrària a la fi del segle XX
És en aquella etapa, la segona meitat dels anys 80, quan Vall Companys entra en conflicte amb els pagesos que conreaven la finca de Montagut, expropiada l'any 1969 per l'Instituto Nacional de Colonización (INC) als canonges de la catedral de Lleida que la posseïen des del segle XVI. Sense saber-ho els colons, l'INC va traspassar la propietat de les 250 hectàrees a Agrolérida, una societat del Grup VC, que va començar els tràmits de desnonament.
En paral·lel a la defensa per la via judicial que van fer els afectats -que invocaven el seu dret a comprar la finca-, es va desencadenar un dur enfrontament amb manifestacions, barricades, amenaces de bomba i piquets de defensa per barrar el pas als funcionaris i guàrdies civils que volien executar els desnonaments. Finalment, el 1987 la via judicial va donar una victòria parcial als colons, tot i que la violència va rebrotar el 1989 quan es van ordenar alguns nous desnonaments. El conflicte de Montagut omple algunes pàgines de la història de la pagesia catalana i ha estat objecte d'estudis i publicacions.
Granges del Grup Vall Companys. Foto: EP.
Més escorxadors, més producció, més territoris
L'empresa acaba el segle seguint una constant expansió, tant de volum com d'implantació geogràfica en diverses comunitats autònomes espanyoles. una nova peça és el centre d'inseminació porcina de Lleida. El canvi de segle contempla una nova ofensiva de creixement, ja sota la propietat única de Josep Vall Palou. On sí que abandona és als Estats Units, ja que les explotacions porcines adquirides el 1993 a Oklahoma i Kentucky havien tardat sis anys a donar beneficis i el 2002 es va decidir desprendre-se'n.
El grup incorpora escorxadors de boví i de porcí (Patel, a Osona; Càrnies Frivall i Frimancha, a Castella-La Manxa; escorxador i sales d'especejament de pollastre (Costa, al Pla de l'Estany, i Torrent, al Maresme). A Valladolid, se suma una nova fàbrica de pinsos i un centre d'inseminació artificial.
Es tracta de la culminació en el control total de la cadena productiva que, en l'àrea avícola, es remata amb l'adquisició de la multinacional francesa Doux, que inclou les empreses Avidel i Avigall. Mentrestant, la producció de farines per a productes panificables de consum humà també segueix creixent. Els darrers deu anys de Vall Companys són els de la seva orientació cap al sector comercial. Cap al consumidor final. Bé que sense afluixar gens en l'àrea productiva, que segueix desplegant inversions en compra i construcció de plantes de fabricació de pinso i de sales d'especejament porcí i avícola.
Proveïdors de grans superfícies
Valls Companys esdevé proveïdor de grans grups de distribució, com Mercadona, Carrefour i Aldi, posant damunt la taula el valor que comporta el seu control de tot el procés d'elaboració del producte, garantint-ne la traçabilitat. I també perquè la seva implantació en bona part del territori espanyol li proporciona una agilitat logística per atendre les demandes del sector de la distribució i del comerç finalista. També produeix per a marques blanques i subministra carn fresca per a grans marques elaboradores.
El producte a consumidor es concreta en el pernil fresc, curat i cuit, en base a races porcines com Blanc, el Duroc i l'Ibèric. El comprador ho veu en forma de marques com la Finura de Ibérico, d'ibèric fresc de gamma alta. En pernil ibèric curat, produeix a Jabugo (Huelva) les marques Sierra del Silencio (que compta amb DOP Jabugo 100% ibèric de gla)., Flor Sierra i Magno Duroc. La capacitat de generar un producte que va des de la selecció de races porcines fins a l'assecament i xarxa comercial dels pernils és un element rellevant de creació de valor de marca.
Nom: Meritxell, Josep i Òscar Vall Esquerda
Família: fills de Josep Vall Palou i nets de Josep Vall Companys, el cofundador.
Negoci: propietaris a parts idèntiques del Grup Vall Companys.
Un lloc: la família sempre ha tingut la seva base a les terres de Lleida.
Actitud davant el procés: silenci absolut.
Les xifres del grup, avui
Vall Companys és el segon productor de porc d'Europa i el quinzè productor mundial, amb 213.000 truges reproductores. Els brots de pesta porcina africana l'any 2018 a Xina -que produeix i consumeix la meitat del 1.200 milions de caps anuals de tot el món- han generat un increment del preu de porc i una via d'exportació cap al país asiàtic per atendre la seva demanda de carn.
L'arquitectura empresarial del Grup està formada per unes 43 empreses, presents a la majoria de les comunitats autònomes, algunes controlades del tot i d'altres participades, que ocupen aproximadament uns 4.960 persones, 1.600 de les quals a Catalunya. El nucli són les societats Vall Companys SA, Transegre i Farinera La Meta, les quals formen el Grup Vall Companys.
Totes són propietat d'Inversions Fenec, de la qual en controlen les accions els tres germans Vall Esquerda, amb Josep com a president i Òscar i Meritxell a les vicepresidències. A més de l'activitat productiva, el Grup està considerat com un dels grans propietaris immobiliaris de Catalunya, tant en finques urbanes com en rústiques, sobretot a les comarques lleidatanes. Segons algunes fonts, seria Meritxell Vall qui s'ocuparia d'aquesta àrea.
Mapa d'implantació territorial del Grup Vall Companys. Foto: GVC.
Unes 2.100 granges associades participen en l'engreix porcí i avícola. Els escorxadors Cinco Villas, Frivall i Patel sumen una capacitat de sacrifici de 4,8 milions anuals de caps anuals de porcí (390.000 tones de carn). Les xifres de producció destaquen el GVC com el líder del sector carni a l'estat espanyol, amb 80 milions de pollastres (164.000 tones); 12.000 tones de carn de vacum; sis milions de pernils curats (13.000 tones), i 7.000 tones d'altres productes elaborats carnis. L'àrea agrícola produeix 2 milions de tones anuals de pinsos animals i 503.000 tones de farines panificables. Cal destacar la gran inversió feta en la fàbrica de pinsos d'Ejea de los Caballeros (Saragossa).
Una facturació en ascens i que es dispara el 2019
Aquesta impressionant massa de producte genera una facturació de 2.054 milions d'euros a l'exercici de 2019. Des del 1.048 milions de xifra de negoci del 2011, el Grup ha anat incrementant una mitjana de 100 milions anuals, fins als 1.700 de l'any 2018,. El gran salt es fa el 2019, gràcies a les exportacions a Xina i a la capacitat de distribuir en el mercat interior les peces que no consumeix el país asiàtic. Hi va ajudar que la Llotja de Mercolleida va marcar un preu del quilogram de porc un 19% més alt de mitjana que el de l'any anterior.
En beneficis, el creixement ha esta més o menys en paral·lel, amb una suma de 413 milions entre 2013 i 2018. La previsió per al 2019 era de superar el llistó dels 100 milions. Els tres accionistes han estat generosos en l'assignació de dividends des del seu accés a la propietat. El rànquing anual del diari espanyol El Mundo situa la família Vall Esquerda en conjunt en el 68è lloc entre les fortunes espanyoles i el 16è entre les catalanes. Els atribueix un patrimoni de 805 milions d'euros, amb un increment interanual de 15 milions (+1,9%).. Tindrien invertit en Borsa un 1,78% del patrimoni, sempre segons l'esmentat diari.
Treballadors en vaga pels falsos autònoms, el 6 de novembre de 2018. Foto: ACN.
Els fronts de crisi: dels falsos autònoms, al medi ambient
Una implantació tan gran i en un sector complex com el de la indústria agroalimentària no pot obviar els conflictes. El més greu dels darrers temps ha estat el dels anomenats falsos autònoms, una pràctica implantada des dels anys noranta en grans escorxadors i sales de desfer, en què els treballadors no formen part de la plantilla de l'empresa titular, sinó d'unes cooperatives que presten els seus serveis a les empreses càrnies.
El problema era que aquestes cooperatives funcionaven en la pràctica com autèntiques societats mercantils i que molts dels treballadors -sobretot els qui tenien dificultats d'idioma i poc temps de residència al país- ni tan sols sabien que es tractava d'una presumpta cooperativa.
Això portava a abusos en la situació laboral que van ser el cavall de batalla d'organitzacions minoritàries com la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i el moviment d'arrel osonenca Càrnies en Lluita durant anys, mentre els dos grans sindicats, UGT i CC OO, s'ho miraven de lluny. La crisi dels falsos autònoms va esclatar definitivament el novembre de 2018 amb la convocatòria d'una vaga al sector carni que va afectar Vall Companys. La pressió sindical i l'evidència social i institucional que algunes cooperatives -possiblement la majoria- creaven injustícies i no tenien encaix de futur va moure el GVC a passar a plantilla part d'aquest personal i a que el subcontractat sempre estigui adscrit al règim general de la Seguretat Social.
Altres fronts han estat els lligats al medi ambient, amb l'exigència legal de control minuciós dels abocaments industrials a rius i rieres, un àmbit aquest en què els grups ecologistes han posat molta pressió a Catalunya; en el cas del GVC, sempre ha complert els estàndards requerits per l'Agència Catalana de l'Aigua, segons fonts oficials de la companyia. I per damunt de tot, la problemàtica dels purins, el residu de les granges, que esdevé un dels drames ecològics més punyents que hi ha oberts a les portes de la tercera dècada del segle XXI.
Molts observadors opinen que el model de país a què aspiraria Catalunya xoquen amb l'existència d'un teixit continu d'explotacions porcines que tenen dificultats per donar sortides correctes al seu residu. Una opció que es pot anar obrint pas és la de la deslocalització de granges, primer cap a l'Aragó, i després cap a les planúries castellanes. La sostenibilitat que invoca el GVC com un dels seus valors capitals té un repte de futur en la resolució definitiva del punt negre que són els purins.
La Covid-19 i el grup VC
La reacció social del GVC a la pandèmia de la Covid-19 va consistir en el lliurament de 130.000 unitats de material sanitari a 31 entitats ubicades a les àrees on té implantació industrial. Amb preferència per a les zones rurals més allunyades de les grans capitals, en poblacions de les províncies de Ciutat Real, Conca, Palència, Saragossa i Terol. A Catalunya, a tots els CAP d'Osona, residències de gent gran i l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Des de VC s'han fet arribar importants lots de menjar al Banc d'Aliments de Lleida.
Junt amb els principals grups carnis catalans, GVC es va incorporar al primer Protocolo Covid-19 certificable del sector, que ha impulsat la FECIC (Federació Catalana d'Indústries de la Carn). La seva aplicació serà supervisada per l'empresa líder en certificació AENOR, que farà una valuació sobre el grau de seguretat de les instal·lacions de treball i producció que garanteixin el respecte a les normes en l'àmbit sanitari, la salut dels seus treballadors i la qualitat del producte.
Presència de Vall Companys a Agroalimentària 2018. Foto: GVC.
El futur i els nous projectes
El GVC està buscant en els seus valors les claus per orientar-se en el segle XXI. Aquests valors són, segons el decàleg de la pròpia empresa, la qualitat i la traçabilitat; la sostenibilitat mediambiental; el màxim benestar animal; el tracte just als seus treballadors, i l'oferta al consumidor d'una alimentació segura i de qualitat.
Per dur-ho a la pràctica, disposa d'equips científics que, en cooperació amb universitats i centres d'investigació, treballen en projectes d'investigació i desenvolupament (I+D), als quals dediquen una mitjana del 0,5% anual de la facturació global.
Tota definició de valors és agraïda i, al mateix temps, difícil de fer realitat. I més en casos com el del sector agroalimentari a gran escala, que no té la distinció social i l'encant d'altres negocis, més "simpàtics" des del punt de vista estètic i més fàcils de gestionar perquè no afecten ni animals vius en engreix massiu -amb tota la vigilància animalista que això comporta- ni productes tan sensibles com l'alimentació humana.
Si a tot això hi afegim que estem parlant d'una empresa familiar des de la seva fundació i que la seva política de comunicació pública ha estat escassa, les dificultats a superar no són petites. Ara, Vall Companys vol aplicar els seus valors a l'estratègia del dia a dia a través de diverses línies d'acció:
Zyrcular Foods és una nova empresa creada el 2019 per a la producció d'aliments elaborats amb proteïnes alternatives, sobretot vegetals. Les anomenades "hamburgueses vegetals" en són l'exemple més simbòlic. Ara ja comercialitza la marca nord-americana Beyond Meat i d'altres com Gardein, Good Catch i Next. A finals de 2020 estrenarà una factoria, ubicada a Catalunya, per produir el seu propi producte. El projecte, que inclou la investigació de les proteïnes alternatives amb Activa Food Tech, està sota la direcció de Santiago Aliaga.
Santiago Aliaga, director general de Zyrcular Foods. Foto: GVC.
Veos Ibérica és una aliança tipus "joint-venture" amb l'empresa belga Veos Group per al reaprofitament de subproductes del procés elaborador d'aliments humans -sobretot escorxador i despecejament- per destinar-los a pinsos animals. El projecte s'ha presentat recentment a Montsó (Osca).
La previsió de GVC és d'invertir uns 25 milions en nou projectes d'investigació i desenvolupament, que se sumen als més de 50 invertits en el període 2015-2019. En benestar animal, les granges d'aviram tenen la certificació Global Gap, i les de porcí, la IAWS, a més d'altres de caràcter ambiental. La modernització de les granges s'està fent en l'anomenada "Granja 5.0" o Smart Farm, per tal de disposar d'uns panells de control sobre totes les magnituds del local i dels animals: temperatures, consum, humitat, etc.
D'altres accions derivades dels valors consagrats per l'empresa són la importació responsable de soja; la reducció dels consums d'aigua; la reducció de la petjada de CO2 per quilogram de porc produït; l'aposta pels llocs de treball en entorns rurals, i els convenis amb centres de Formació Professional, secundària i universitat (un total de 219 l'any passat),
GVC té assumit que el consumidor és cada més exigent i es fixa en allò que compra. La línia de producte ecològic, amb la carn de porc en primer lloc, és un dels reptes que té sobre la taula, ja que l'estat espanyol està molt per sota dels nivells d'Alemanya, Holanda i Dinamarca. L'objectiu és ser líder del porc ecològic del sud d'Europa amb una producció anual de 6.000 tones l'any 2023. Hi treballa des de finals de 2017 amb socis locals com la Cooperativa d'Artesa de Segre l'empresa saragossana. Porcino Biológico de Aragón.