Finalment, el 2020 va presentar de manera oficial el primer prototipus de la PCCD, gràcies al suport informàtic de Pere Orga i de Softcatalà, associació sense ànim de lucre, voluntària i independent. De fet, aquest suport informàtic és l'únic que té, perquè Pàmies fa tot sol tota la tasca lingüística de recollir fraseologia. Tampoc no té cap ajuda econòmica ni subvenció, de manera que creu que a la llarga necessitarà més mans per acabar d'incorporar a la PCCD tot el que té pendent. Per això, fa una crida a trobar algú que l'ajudi a continuar el projecte. La idea és que pugui formar una persona, que treballin plegats un temps i que després l'acabi rellevant en un futur.
Quin seria l'origen dels refranys, les frases fetes i les dites?
Canònicament, la base del refranyer català seria la cultura grecollatina antiga i la cultura bíblica i àrab. A més, són fonts que tenim compartides amb la majoria de llengües de cultura, les romàniques, l'anglès, l'alemany... Per això moltes vegades ens trobem que hi ha expressions que són idèntiques en diferents llengües. Per exemple, hi ha dites catalanes que s'assemblen a les castellanes per aquest mateix motiu, no necessàriament sempre és per la dependència del català i el castellà. El problema que tenim en català, però, és que moltes vegades hem deixat de banda la creativitat de la llengua, hem deixat de crear noves expressions, i ens ha estat més còmode o més fàcil manllevar-ho del castellà o de l'anglès.
D'on sorgeix aquesta passió que té pels refranys?
No és una passió primigènia de quan era jove o petit, sinó que va sorgir quan feia la carrera, tot i que d'una manera bastant dispersa i no gaire continuada al principi. Vaig començar Psicologia, però era de lletres pures i vaig veure que em faltava formació en estadística i en biologia. Per tant, ho vaig deixar i vaig començar Filologia. Com que havia de triar una llengua clàssica i no volia que fos el llatí ni el grec, vaig escollir l'àrab. Però finalment, per incompatibilitat d'horaris amb la feina, vaig acabar demanant el canvi a Filologia Catalana. I a partir d'aquí vaig començar a veure que això era el que realment m'agradava.
Però hi va haver un punt d'inflexió?
La primera guspira que se'm va despertar pel tema de la fraseologia va ser a tercer, amb Joan Solà, quan vaig descobrir reculls antics, els primers diccionaris catalans, vocabularis, lèxics antics, els primers reculls de refranys... Tot això em va començar a agradar i a quart vaig preparar una beca a Catalunya Ràdio per fer de corrector a la unitat d'assessorament lingüístic, amb Oriol Camps. Una part de la prova era d'equivalències de frases fetes entre el català i el castellà, i aquí és quan vaig començar a recopilar-ne en bases de dades. Tot plegat es va acabar convertint en un no parar i ara ja fa 30 anys que recullo refranys.
Víctor Pàmies fa 30 anys que es dedica a recollir fraseologia Foto: Hugo Fernández
Realment va néixer el 2017, però la intenció sempre hi havia estat. El problema era que els informàtics em demanaven molts diners per tirar-ho endavant i després encara s'hi havia d'afegir molta tasca de manteniment per a una cosa amb què no em guanyo la vida, perquè ja tinc la meva feina. Però en una Viquimarató de refranys vaig coincidir amb Pere Orga, un informàtic que forma part de Softcatalà, i em va plantejar la possibilitat de fer un programa que pogués abastar la meva base de dades personal. Vam anar treballant i el 2019 vam tenir preparada l'eina. Finalment, vam presentar el primer prototipus de la PCCD el gener del 2020, amb 150.000 registres, però a la base de dades personal en tenia una mica més de mig milió.
[blockquote]"Hem deixat de crear noves expressions i ens ha estat més còmode manllevar-ho del castellà o de l'anglès"[/blockquote]
Quin és el procés per introduir aquests registres a la PCCD?
Tinc una base de dades amb la fitxa bibliogràfica de cada obra que vull buidar. Una vegada fet el buidatge, agrupo el que he recollit en paremiotipus, que seria com la forma estàndard de tot el que són les variants, siguin formals o dialectals, d'una mateixa expressió. Així aconsegueixo donar una visió polièdrica de les expressions. I sempre parlo de registres i paremiotipus, perquè no és una eina només de refranys i frases fetes, intento que sigui un recull fraseològic general. Tot el que és llenguatge figurat, ludolingüística, jocs de paraules, endevinalles i insults també m'interessa. Després, quan ho tinc tot, passo a en Pere la base de dades amb les modificacions i el que he anat incrementant, i ell ho introdueix a l'eina perquè surti actualitzat a la PCCD. Normalment fem una actualització mensual, a mitjan mes, entre el 10 i el 15.
[noticiadiari]2/267296[/noticiadiari]
Ja ha fet l'actualització del gener, doncs. Quants registres i paremioptipus hi ha introduïts actualment a la PCCD?
En quatre anys hem passat dels 150.000 registres inicials als 611.789 actuals, que corresponen a 64.974 paremiotipus, de 7.812 fonts. És a dir, des que vam treure el primer prototipus del projecte el 2020, hem quadruplicat el contingut de la PCCD. Aquest mes, per exemple, hi hem introduït gairebé 20.000 registres més, cosa que equival a uns 2.500 paremiotipus més. Normalment incorporo entre 7.000 i 12.000 registres nous cada mes, però aquesta vegada han estat més perquè, després de tres anys, he acabat de buidar l'obra Tresor de la llengua, d'Antoni Griera, que és una enciclopèdia del 1935 de 14 volums i que no està digitalitzada ni s'ha tornat a publicar.
[blockquote]"Ara mateix hi ha 611.789 registres introduïts a la PCCD, corresponents a 64.974 paremiotipus, de 7.812 fonts"[/blockquote]
A quina mena de fonts recorre per recopilar aquest material?
Prioritzo les fonts que són de més difícil accés, les que són difícils de consultar perquè no es poden trobar ni digitalitzar, que s'haurien de tornar a publicar perquè ja no són enlloc. A banda, també dono importància a les primeres fonts de reculls de refranys, perquè és on hi ha la informació més veraç d'on neix tot el que és la paremiologia catalana. A més, intento que hi hagi tot un ventall d'opcions de tots els parlars de la llengua catalana, des del País Valencià i les Balears fins a l'Alguer, el Principat i la Catalunya del Nord.
I alguna vegada ha treballat amb material inèdit?
He treballat materials inèdits a partir de manuscrits o treballs que m'han fet arribar els mateixos autors i que no s'han publicat enlloc. Algunes d'aquestes fonts són Frases fetes dels Països Catalans, de Roser Carol, que em va passar un document amb topònims i malnoms dels Països Catalans i en van sortir gairebé 7.000 registres; El fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana, que de moment n'he incorporat 3.300 fitxes contingudes en unes capses de sabates, escanejades per l'arxivera de la RACBASJ; Qüestionaris de l'Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1915-68): Fons Tomàs Carreras i Artau, que estan escanejats i catalogats al Consell Superior d'Investigacions Científiques, a la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats, sense valorar, i són uns 18.000 registres més, i Refrans (1919), de Ramon Ruyra i Alsina, oncle de Ramon Ruyra, que és un manuscrit que em va facilitar un historiador del Masnou, Joan Muray Rubió, amb un miler de refranys catalans.
[blockquote]"Actualment estic fent el buidatge dels deu volums del DCVB, la font més gran i extensa que tenim de fraseologia"[/blockquote]
Ara mateix està fent el buidatge d'alguna obra important?
Estic buidant el diccionari Alcover-Moll, el DCVB. Són deu volums i vaig pel vuitè. Per tant, calculo que el podré tenir acabat aquest any. En sortiran entre 45.000 i 50.000 registres, perquè cada volum té 1.000 pàgines. De fet, és la font més gran i extensa que tenim de fraseologia. A part, també estic buidant el Diccionari quintilingüe, que és de principis del segle XIX i està en català, castellà, llatí, francès i italià. Són dos volums de més de 1.000 pàgines i en sortiran un fotimer de registres. I més endavant voldria fer el buidatge del Labèrnia, de l'Enciclopèdia i del DIEC, entre d'altres.
Víctor Pàmies recopila tot sol material per a la PCCD, sense ajuda Foto: Hugo Fernández
I tota aquesta tasca la fa tot sol, sense ajuda ni subvencions?
Sí, no tinc cap ajuda econòmica ni d'institucions, ho faig tot pel meu compte. El manteniment, l'allotjament i el desenvolupament no em costen res, perquè els fa en Pere a través de Softcatalà, que és una associació sense ànim de lucre i en formo part. Però tampoc no cobro res per tot el que faig de l'àmbit lingüístic. De fet, no tenir cap mena d'ajuda és un dels temes que em preocupen, perquè no podré acabar tot el que tinc pendent d'incorporar a la PCCD. Fa 30 anys que m'hi dedico i, amb optimisme, m'hi podré dedicar uns 20 anys més, però no amb el dinamisme i la intensitat d'ara. Per això, tinc una mena de memòria digital particular perquè els familiars directes tinguin una orientació sobre com voldria que continués el projecte. No vull que es perdi, m'agradaria que algú pogués continuar aquesta tasca.
Després de tots aquests anys de dedicació, té constància de quins són els deu refranys més populars?
Et podria dir els deu que he trobat amb més fonts, que són "Cel rogent, pluja o vent", "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era", "Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove, si pot", "No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat", "Pel maig, cada dia un raig", "Tal faràs, tal trobaràs", "A la taula i al llit, al primer crit", "Si la Candelera plora, el fred és fora", "A l'estiu, tota cuca viu" i "Per Nadal, cada ovella al seu corral".
[noticiadiari]2/258793[/noticiadiari]
N'hi ha cap d'aquests que sigui el seu preferit per excel·lència?
Tinc molta d'estima al de "Qui no vulgui pols, que no vagi a l'era". És uns dels refranys que són comuns a tot arreu i que encara es diuen, però que és curiós perquè molta gent no sap ni què és una era. També m'agrada molt el de "Tres al sac i el sac a terra", d'arrel valenciana, que vol dir que moltes vegades hi posem molts mitjans, però la feina continua sense fer, i podria ser equivalent a "El més calent és a l'aigüera".
La majoria d'aquests refranys són compartits als territoris catalanoparlants, però gairebé sempre amb alguna variació. A què es deu això?
Els refranys són culturals i, encara que els Països Catalans puguin tenir un passat comú i tot un seguit d'història comuna, cada comunitat i cada zona té les seves necessitats, la seva història, les seves vivències i les seves baralles amb els veïns del poble del costat. En concret, em fa gràcia el de "Veure la busca en l'ull de l'altre i no veure la biga en l'ull propi", perquè en altres llocs és totalment diferent. Per exemple, a Mallorca diuen "Va dir l'ase al porc orellut", i al País Valencià, "Diu el mort al degollat, qui t'ha fet eixe forat?". Són expressions equivalents, però cadascuna té un imaginari diferent.
[blockquote]"Ara ja es creen pocs refranys, però el repertori de la fraseologia sí que és ben viu; en aquest sentit, el català podria anar avançant "[/blockquote]
Els refranys es van perdent o, al contrari, en van sortint de nous?
N'hi ha que no han tingut continuïtat, com ara part del refranyer de la dona, perquè actualment són absolutament insostenibles i incorrectes. Però la majoria cauen en desús perquè la gent ja no els fa servir, no els troba enginyosos o ja no els necessita. Hem de tenir en compte que els refranys van néixer en l'oralitat i tenien com a objectiu transmetre coneixement d'una generació a una altra en una societat en què la majoria de persones no sabien llegir ni escriure. Per això ara van sortint pocs refranys, perquè és un repertori que ja ha quedat tancat. Però el repertori de la fraseologia sí que encara es manté ben viu, com ara les frases fetes, les comparacions i el llenguatge figurat. En aquest sentit, per exemple, el català podria anar avançant.
Té més projectes entorn de la paremiologia més enllà de la PCCD?
He publicat uns quants llibres, majoritàriament amb diferents autors, com ara Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull (2011), En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap (2012), Dites.cat: locucions, frases fetes i refranys del català (2012), Els 100 refranys més populars (2012), Els refranys més usuals de la llengua catalana (2016), El refranyer eivissenc (2021), 101 dites il·lustrades per a tothom (2022) i Dites catalanes. Quatre-cents aforismes de Joan Carles i Amat. A part, també tinc una vintena de blogs, perquè ho tenia tot diversificat, com per exemple un sobre un refranyer català-castellà, un altre sobre bibliografia, un altre sobre frases fetes i un altre sobre dites tòpiques. Al final, però, la PCCD és la cirereta del pastís.
