Vídeos | Els 12 moments emblemàtics dels Jocs de Barcelona'92

Fa tot just 30 anys que, gràcies a l'habilitat de l'arquer Antonio Rebollo, el peveter de Montjuïc cremava per donar la benvinguda als primers i únics Jocs Olímpics que ha acollit Barcelona. Una fita històrica que va transformar per sempre l'esport català i estatal i que va condicionar la trajectòria de la ciutat. Ja va pronosticar-ho l'aleshores alcalde de Barcelona Pasqual Maragall després que el Comitè Olímpic Internacional (COI) fes l'elecció definitiva: "Barcelonins, ja hem guanyat!".

Mai se sabrà si les seves paraules van encertar per atzar o per coneixement de causa, però el que és evident és que anava ben encaminat: els esportistes espanyols van arrasar als pòdiums, amb 22 medalles i 29 diplomes olímpics -sumades les 24 edicions anteriors, se n'havien aconseguit 26-, l'impacte econòmic de la capital catalana va assolir els 18.670 milions d'euros i es va generar una transformació urbanística revolucionària a la ciutat. L'eufòria i l'emoció col·lectiva entre el 25 de juliol i el 9 d'agost era més que palpable. Amb motiu del trentè aniversari, hem volgut fer un viatge en el temps i repassar els 12 moments més emblemàtics dels Jocs Olímpics de 1992.

À la ville de Barcelona
Tota història té un començament i, pels Jocs Olímpics de 1992, aquest es remunta sis anys enrere, quan el 17 d'octubre del 1986 el polític i empresari Juan Antonio Samaranch va pronunciar les tan anhelades paraules pel poble català: "L'organització ha decidit que els Jocs Olímpics de 1992 se celebrin... A la ciutat de Barcelona!". Milers de catalans, que seguien la retransmissió de l'esdeveniment, van sortir als carrers amb banderes i focs artificials per a celebrar-ho.

Una unió mítica que va musicalitzar els Jocs
Els Jocs també van unir la soprano Montserrat Caballé i el líder de Queen, Freddie Mercury, en un duet icònic. La primera trobada entre els artistes va ser l'any 1987, quan Mercury va presentar-se a l'Hotel Ritz, on s'allotjava Caballé, armat únicament amb un piano i la seva veu. Va interpretar ExercisesinFreeLove i va captivar la cantant catalana.

Així va ser com va néixer una amistat i, també, l'himne Barcelona, que va musicalitzar els Jocs i que va ser el retrat perfecte de la imatge que es volia donar a la ciutat: una fusió entre la clàssica diva i l'extraordinari rocker. La festa, però, no va poder ser completa. Només mesos abans del començament dels Jocs, la llegenda del rock moria d'una broncopneumònia agreujada per la sida, que en aquells moments no comptava amb tractaments tan avançats per tractar-la com en l'actualitat. 

El gos que va recórrer el món
Cobi, la famosa mascota dels JJOO de la ciutat, va seduir l'audiència de tal manera que es va convertir en un dels personatges més recordats i estimats pels i les barcelonines de l'època. Dissenyat per Javier Mariscal, va ser escollit com a mascota pel Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona, que també li va donar el nom. Cobi és una abreviatura de les sigles COOB. Per a promocionar-lo i fer que la població el conegués, es va iniciar tota una campanya, en la qual va destacar una sèrie infantil anomenada La tropa de Cobi, que van adquirir 24 canals de televisió. 

La flama eterna
L'arquer Antonio Rebollo va ser l'escollit per encendre la Flama dels Jocs Olímpics en la cerimònia d'obertura, després d'un procés de selecció d'entre 200 atletes. Per a preparar-se, va entrenar tots els caps de setmana durant sis mesos al Castell de Montjuïc i va treballar amb ReyesAbades, creador d'efectes especials guardonat amb fins a nou premis Goya. Potser per això, s'ha assenyalat que el mèrit del moment no era tant de Rebollo, com del joc de càmeres. Així i tot, l'èpica de l'encesa és inoblidable.

Salutacions des de Barcelona
Un dels moments més divertits de la cerimònia inicial va ser quan Barcelona va saludar al món amb el famós "Hola" a l'estadi olímpic, dibuixat gràcies a la col·laboració de desenes de voluntaris. Una mostra de l'esperit de festa i del voluntariat que va fer possible que l'organització dels Jocs fregués l'excel·lència.

El Dream Team revoluciona Barcelona
Els i les barcelonines van haver d'agafar l'alè quan el millor equip de la història del bàsquet va presentar-se a la pista del Pavelló Olímpic de Badalona. Batejat amb el nom deDreamTeam, per primera vegada, la selecció estatunidenca va aplegar jugadors de l'NBA, com ara Michael Jordan, Magic Johnson, CharlesBarkleyo ScottiePippen a Barcelona. L'entrenador ChuckDaly va portar l'equip a la final, que els va enfrontar contra Croàcia. I tot i que va ser una de les seves victòries més ajustades, els estatunidencs van emportar-se l'or amb un avantatge de 32 punts.

Les noies d'or
La selecció espanyola d'hoquei femení va quedar cinquena al mundial de 1990, així que les apostes pels Jocs la deixaven lluny de posicionar-se com a guanyadora. Capitanejades per Mercedes Cohgen, les 25 jugadores van ser capaces de crear un clima d'unió tot i la baixa inversió de recursos econòmics habitual en l'esport femení. El tècnic José Maria Brasa va liderar-les a la final contra Alemanya, que van guanyar deixant-se la pell amb un resultat de 2-1. Encara avui és l'única medalla d'or que té l'equip femení d'hoquei gespa.

Una carrera històrica
La imatge de Fermín Cacho amb els braços aixecats mentre travessava la meta dels 1.500 metres llisos va ser la que va fer que milers d'espectadors no poguessin desenganxar-se de la pantalla. La victòria de Cacho va ser tota una sorpresa. En primer lloc, perquè era la primera medalla d'or que aconseguia l'equip d'atletisme estatal i, en segon lloc, perquè en les darreres competicions, l'esportista no aconseguia superar el gegant algerí de Noureddine Morceli. Amb tot, Cacho va mostrar al món un esforç brutal que li va servir per imposar-se als seus rivals amb un temps de 3:40:12 minuts. La seva és una de les victòries més recordades d'aquells Jocs i de l'esport espanyol.

Nit màgica al Camp Nou
La batejada com la "Quinta del Cobi" ha passat a la història per ser el primer equip de la selecció espanyola de futbol en obtenir una medalla d'or als JJOO. El 1992 el conjunt dirigit per Vicente Miera va plantar-se a la final contra Polònia sense haver encaixat pràcticament cap gol en la competició. El Camp Nou va ser l'escenari que va acollir l'enfrontament, amb 95.000 testimonis. L'agonia per l'or va allargar-se fins al minut 90, quan Kiko va marcar el gol (3-2) que va deixar enrere l'empat i segellava la fita històrica. 

La primera espanyola en guanyar una medalla d'or
La judoka Miriam Blasco va convertir-se en la primera espanyola a conquistar el pòdium olímpic amb la medalla d'or. Blasco va competir en la categoria de 56 quilos, però la seva presència als Jocs no estava assegurada. Abans de la competició, va passar un moment molt dur quan, en un accident viari, va morir el seu entrenador, Sergio Cardell. Temps després, va connectar amb Josean Arruza i amb el seu entrenament va arribar a contrarellotge al tatami del Palau Sant Jordi. La final, que va enfrontar-la amb la britànica Nicola Fairbrother, va donar-li l'or i una companya de vida, ja que les judokes són parella des de fa més de 25 anys. 

El tauró mallorquí
Conegut com la "Llegenda Torres", és un dels esportistes que més va arrasar a les Olimpíades del 1992: va endur-se un or, dues plates i dos bronzes, més enllà de batre un rècord mundial de la disciplina de natació als Jocs Paralímpics. Malgrat ser un assoliment magnífic, pel mallorquí Xavi Torres els Jocs de 1992 van ser només el començament. En els següents anys va sumar 15 metalls mundials, 24 europeus, 16 medalles olímpiques i va batre diversos rècords del món.

Amics que encara duren
La clausura dels Jocs Olímpics va esdevenir una gran festa per a celebrar les medalles dels i les esportistes, però, també, per tancar una de les etapes més emblemàtiques de la ciutat. Una de les interpretacions més estimades pel públic en l'acte final va ser la de la popular cançó Amigosparasiempre, un tema d'AndrewLloydWebber, que van interpretar SarahBrightman i José Carreras. Tanmateix, la versió que va quedar-se al cor dels catalans és la de LosManolos, que van cantar durant els Jocs Paralímpics, celebrats un mes després.