L'Ara i el New York Times parlen en un article de l'evolució que ha fet l'opinió pública i la concepció que aquesta té sobre l'alçada. Per una banda, ser baixet ja no és una cosa especialment mal vista. Més encara en la nostra societat. A l'Estat, l'estatura mitjana dels homes és d'1,76 i d'1,62 per a les dones. I les persones que veuen el món des d'una altura superior no tenen, majoritàriament, aquesta superioritat moral que abans era predominant. Més enllà del món dels i les models, la resta de la població veu, tret de casos excepcionals, ser baixet com una cosa normal. Potser algunes d'aquelles persones que ho viuen de primera mà ho voldrien canviar, però tampoc és una cosa que els marqui especialment.
D'altra banda, ser alt o alta encara està ben vist socialment. Molta gent encara prefereix parelles altes i, en l'àmbit polític, per exemple, acostumem a confiar més en líder més alts. A més a més, encara continuem aferrats a la idea que més significa millor. Això també té a veure amb el capitalisme salvatge en què viu la majoria del món i la seva idea -i motor- de cada vegada voler-ne més de tot. De fet, hi ha gent que fins i tot se sotmet a operacions d'allargament d'extremitats per aconseguir uns centímetres de més. Amb els nens, passa una mica el mateix. Les famílies se senten orgulloses que els seus fills i filles els superin en altura, mengin molt i els hi quedi la roba petita aviat. Si no segueixen aquest patró, a alguns i a algunes els hi donen hormones de creixement.
Anem al gra: quins són els avantatges dels baixets?
Primerament, de mitjana, les persones baixetes viuen més i són menys propenses a tenir diverses malalties com ara el càncer. A més a més, segons una teoria de l'expert Thomas Samaras, que fa 40 anys que estudia l'alçada i és conegut en alguns àmbits com "el padrí del pensament en petit" –una filosofia que defensa que el que és petit és superior–, ha calculat que si mantinguéssim les mateixes proporcions, però fóssim un 10% més baixos, només als Estats Units s'estalviarien 87 milions de tones de menjar l'any. Tenint en compte que anem cap a un món amb cada cop menys recursos, consumir menys podria suposar la salvació. "No vull que ningú se senti malament per ser alt, però és el moment perfecte per ser baixos", afirma Samaras.[noticiadiari]2/251185[/noticiadiari]
D'aquesta manera, els baixets no només estalvien recursos sinó que a mesura que aquests escassegin per l'augment de la població a la Terra i l'escalfament global, és possible que siguin els més aptes per sobreviure a llarg termini. Al tema de l'Ara i el New York Times han citat el llibre Sàpiens, on Yuval Noah Harari escriu sobre la història d'una població humana primitiva que va viure en una illa, Flores, que va quedar aïllada per l'increment del nivell del mar. "Les persones grosses, que necessiten molt menjar, van ser les primeres a morir", relata Harari.
Finalment, un altre dels avantatges de ser baixet ens el descobreix la investigadora Nancy Blaker, especialista en estatus social. Ella afirma que els homes baixos, contràriament als estereotips dominants, poden "compensar" la seva estatura menor desenvolupant qualitats positives. "No es tracta de ser agressius i cruels: els homes baixos es comporten de maneres estratègicament intel·ligents que també poden consistir a ser més prosocials", conclou.
[plantillavirals]
