La presidenta de la Comissió Europea, la democristiana alemanya Ursula von der Leyen, ha fet aquest dimecres el seu discurs anual davant el Parlament Europeu, com a inici del debat sobre l'estat de la UE. La líder europea ha posat en valor la seva acció al davant de la Unió i, amb l'horitzó de les properes eleccions europees del 2024, ha assenyalat que seran motiu de reflexió sobre l'estat de la UE però també seran el moment per "decidir el tipus de futur i d'Europa que els ciutadans desitgen". Ho ha dit en un moment en què l'ascens de la dreta populista euroescèptica inquieta Brussel·les.

S'ha dirigit especialment als milions de joves que votaran per primer cop, una generació que va néixer entorn la crisi econòmica i financera del 2008. Ha afirmat que aquests joves votaran pensant en la guerra a Ucraïna, en l'impacte del canvi climàtic, en com la IA influirà en les seves vides i sobre els problemes que potser tindran per trobar un habitatge. La democristiana alemanya ha recordat que la UE va ser creada per una generació que va patir la Segona Guerra Mundial i que van veure clar que "Europa seria la seva resposta a la crida de la història". Ha assegurat que veu en els joves d'ara la mateixa voluntat i ha advocat per "guanyar-nos la confiança dels europeus".  


Von der Leyen ha recordat que la UE ha liderat els darrers quatre anys les "transformacions més ambicions" que ha hagut d'afrontar Europa des de la creació de les institucions comunitàries. "Recolzant Ucraïna, competint amb una Xina molt competitiva, amb la transició digital, amb  els fons Next Generation i la creació de milers de llocs de treball de qualitat". La presidenta de la Comissió ha subratllat que Europa és ara  més independent en el camp energètic i de matèries primeres, i ha destacat l'aposta pel combat contra el combat climàtic i en favor de la transició energètica, esmentant el Pacte Verd europeu. També ha posat l'accent en els avenços en igualtat de gènere: "No hi ha cap argument perquè una dona hagi de cobrar menys que un home per fer la mateixa feina". Ha proclamat que "no és no" i que cal continuar la lluita contra la violència de gènere.

La dirigent europea ha criticat la "distorsió" que suposa les "pràctiques deslleials" de la Xina en el pla comercial, defensant la "justícia" en el mercat global. Ha posat com a exemple l'actuació de la Xina en el terreny dels vehicles elèctrics, on ha penetrat amb cotxes molt barats i ha anunciat una investigació antisubvenció dels vehicles elèctrics procedents de la Xina, un anunci que ha generat molts aplaudiments. "Estem en favor de la competència, però no d'una cursa a la baixa", ha dit, defensant alhora la "comunicació i cooperació" amb Pequín.  

Von der Leyen ha refermat l'aposta per la reindustrialització, assenyalant els reptes per a una indústria potent: la manca d'obra, l'impacte de la inflació i la facilitació de l'activitat econòmica. Ha afirmat que la situació de l'ocupació presenta un quadre proper a la plena ocupació, tot dient que "no tenim milions de persones buscant feina sinó que tenim milers de llocs de treball buscant professionals". 


Ha assenyalat en aquest sentit que un 74% de les pimes fa front a una manca de personal capacitat, que en les temporades turístiques altes hi ha bars i restaurants obligats a reduir els seus horaris per manca de treballadors, que falta personal d'infermeria i que molts empreses cerquen personal informàtic. Sí que ha reconegut que 8 milions de joves no estan en situació d'ocupació i formació i que cal millorar l'accés al mercat de treball per a joves i dones, i gestionar la necessitat d'una immigració qualificada. 

Europa, la casa comuna

Von der Leyen ha explicat el cas d'una mare ucraïnesa que dies després de la invasió russa va marxar a Praga amb els seus fills. Quan el policia txec va posar un segell en el seu passaport, va començar a plorar. El fill li va preguntar perquè. "Perquè som a casa", va respondre ella. "Però no som a Ucraïna". "Però som a Europa", va dir ella. La mare era una escriptora, Victoria Amelina, que, un cop va deixar el fill en lloc segur, va tornar al seu país per explicar els crims de Rússia, on temps després moriria en un atac. Von der Leyen ha exclamat "Resisteix Ucraïna!", mentre presentava un altre escriptor que va ser testimoni de la mort de Victoria Amelina. La presidenta de la Comissió ha explicat que quatre milions d'ucraïnesos han estat acollits a la UE i ha promès continuar donant suport al poble ucraïnès. Ha anunciat que s'ampliarà la protecció als refugiats i que 50.000 milions en matèria d'inversions seran destinats a "reconstruir el futur d'Ucraïna".   

La líder de la UE ha advocat per una "Unió que sigui una Unió completa" i que tingui sempre la defensa dels drets individuals i l'Estat de dret han de ser sempre la base del projecte europeu. Ha recordat l'ampliació de la UE de fa vint anys i ha reblat que cada ampliació ha implicat una major integració política. "La propera ampliació ha de ser una catalitzadora del progrés", ha proclamat davant del Parlament Europeu. Ha negat que cada ampliació hagi afeblit el procés de decisions i ha recordat com el combat contra la pandèmia i l'extensió de les vacunes es va fer amb 27 socis. Ha conclòs afirmant que ara torna a ser un moment decisiu per al futur comunitari proclamant que és l'hora que Europa "torni a respondre a la crida de la història".