🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base d'històries contra experts, amb guarnició de noms per a les noves generacions i un pensament de riscos del big data mal usat.
Una xifra per començar (font: CEO):
63%de catalans prefereixen que a l'ESO es treballi per competències i projectes.
Hola! Feia molt de temps que volia parlar d'un estudi tan interessant com preocupant i que, en part, explica els motius dels biaixos de percepció que tan sovint detectem.
Com és que cada cop tenim la informació més a l'abast i més estudis analítics sobre qualsevol àmbit i, en canvi, les fake news es propaguen sense filtre i ens amoïnen qüestions que, amb dades a la mà, no serien tan greus? Fa sis anys, quan aquest problema no era tan evident, tres investigadors van idear un experiment que ara ens és útil per entendre-ho millor. Berta Barbet, Antoni-Italo de Moragas i Guillem Vidal van descobrir que històries puntuals —reals o inventades— poden condicionar més les nostres idees polítiques que l'opinió d'experts acreditats.
Tal com detallen en un recent article publicat a l'European Journal of Political Research, van enquestar unes 3.000 persones a l'Estat i els van demanar que es posicionessin en dos debats: 1) si calia apujar taxes a la universitat per finançar més llars d'infants de 0-3 anys; i 2) si calia implementar un peatge per limitar l'entrada de cotxes a la ciutat i la pol·lució generada. Tot i això, van dividir els enquestats en tres grups, en funció de com els plantejaven la pregunta. En un, el de control, se'ls feia netament. En un altre, se'ls citaven experts o organismes referents que avalaven cada mesura. I en el darrer grup, se'ls explicava la història d'una nena (la Maria, de qui es mostrava una imatge) que s'havia quedat sense plaça a la llar d'infants i amb problemes d'asma vinculats a la pol·lució.
El resultat va ser contundent. Els enquestats a qui se'ls narrava la realitat de la pobra Maria donaven significativament més suport a les mesures que la beneficiaven (gravar la universitat i limitar cotxes) que aquells a qui se'ls plantejava la qüestió de forma neta. En canvi, els experts només convencien una mica en el cas del possible increment de preu de la universitat per finançar llars d'infants, però en menor intensitat que si s'explicava la història de la nena. Els següents gràfics en mostren els resultats i el marge d'error, amb el 0 com la valoració mitjana obtinguda en el grup de control i en funció de tres models —segons les variables afegides que s'hi tenien en compte.
L'experiment té la virtut que plantejava dicotomies clares i sobre debats que, el 2018, no estaven mediatitzats i, per tant, sense gaires apriorismes entre els enquestats —més tard, la qüestió de limitar l'entrada de vehicles a ciutats sí que va saltar a primera plana—. Lògicament, els investigadors van incloure altres variables per certificar la robustesa de les conclusions i també van analitzar com hi influïa la tendència al populisme.
Tant amb preguntes que hi identificaven certa predisposició com pel record de vot. Llavors, el principal partit populista era Podem i, efectivament, els seus eren els electors més sensibles de canviar de posició si se'ls explicava una història personal com la de la Maria, en el marc del debat polític. Els de Cs també viraven, en la pregunta sobre universitat i llars d'infants, però aquests ho feien tant amb la història particular com amb els experts. Els següents gràfics ho mostren, si bé les actituds populistes més genèriques també predisposaven a deixar-se convèncer per narratives emocionals.
És dolent que la societat es preocupi per la Maria? No, és clar, però és que la Maria no sabem si existeix, no sabem si hi ha encara més Maries que no poden pagar-se la universitat i hauríem d'assumir que experts en la matèria potser ja han tingut en compte aquestes casuístiques particulars i fan propostes per al benestar global que van més enllà de necessitats individuals. "La capacitat de persuasió de les històries personals planteja preocupacions sobre el potencial de manipulació i la influència de les històries triades, no representatives o fins i tot inventades en l'opinió pública. Quan això passa, les històries personals poden manipular les creences dels ciutadans i induir-los a prendre decisions en contra del seu propi interès", apunten els tres investigadors.
En aquest cas, parlem d'experts, però segurament la credibilitat en dubte es pot extrapolar a altres camps. Com el de les dades. Vencerem les fake news a base de dades, com asseguren alguns? És l'àmbit en què em moc, però cal ser realistes: és molt més ràpid difondre un engany que verificar-lo i, com hem vist, segurament tindrà més credibilitat una història puntual —potser inventada o descontextualitzada— que mil dades. Ho veiem cada matí amb el sensacionalisme a determinats programes de televisió. Això no vol dir que aquesta tasca de contrast amb dades sigui inútil. Tot el contrari, però cal afinar-la i acompanyar-la. Una referent en aquest camp com l'Eli Vivas recorda sovint que "les dades s'obliden, però les històries, no". Caldrà tenir-la en compte.
Més i més dades:
🏳️🌈 Sis mapes dels drets LGTBIQ+ arreu del món
❌ La norma que no es compleix: rècord de multes a comerços que vulneren drets lingüístics
💸 Quins són els municipis amb un nivell socioeconòmic més alt de Catalunya?
Un nou projecte que em fa molta il·lusió
Potser haureu notat que fa pràcticament dos mesos que no publico cap article. Estava transitant cap a un nou repte professional que em fa molta il·lusió poder-vos presentar: Polis, un projecte des del qual volem ajudar a recopilar i ordenar dades, treure'n suc, visualitzar-les, comunicar-les i implementar-les en processos de gestió. No ho faré sol, sinó que estaré acompanyat d'un equip transversal i amb el suport del grup editor de Nació. I és que ens hem adonat que moltes empreses, entitats i administracions disposen cada cop de més dades, però no acaben de treure-n'hi profit o no saben explicar-les. Aviat us presentarem els primers projectes en què estem treballant, però des d'aquest web podeu consultar quin tipus de feina farem. I ens podeu seguir a X (Twitter), Instagram i LinkedIn. A Nació, en tot cas, hi continuareu llegint habitualment l'Ona Sindreu Cladera, qui està sent un excel·lent relleu.
⚡️ La dada flaix:
Martina, Jan i Júlia van ser els noms més posats als nadons de Catalunya, el 2023, quan es van registrar 405, 393 i 390 naixements amb aquests tres noms. Així ho recull l'onomàstica de l'Idescat, la qual també assenyala que hi ha més diversitat de noms que mai i cada cop es repeteixen menys. No us perdeu aquesta completa informació, amb nombrosos gràfics i mapes interactius plens de curiositats sobre com, amb els anys, varien les preferències de les mares i pares.
📉 Les postres
📚 Aquesta setmana m'he acabat el llibre Armas de destrucción matemática. Cómo el big data aumenta la desigualdad y amenaza la democracia (Capitán Swing), en què Cathy O'Neil exposa els riscos de les dades, en diversos àmbits, si no es gestionen amb ètica i control públic. Molt recomanable i didàctic.
🍐 El consum de fruita a la llar cau a Catalunya un 28%, des del 2009. És una xifra contundent que recull i visualitza l'economista Lluc Mercadé al seu compte de X, sempre interessant de seguir perquè difon informació rellevant del sector.
🔎 L'Institut Metròpoli ha elaborat, junt amb la Diputació de Barcelona, les Estadístiques barrials sobre condicions de vida i estructures d’oportunitat, una base de dades que informa, a escala de barri, sobre diversos àmbits de benestar. Ho presenten, en una jornada, l'11 de juliol.