Pagesia: així s'ha precaritzat

🍜 Aquest divendres, la ració de dades inclou una base de xifres sobre precarietat en la pagesia, amb guarnició d'impostos i ajudes socials i un pensament d'arbres que fugen. Una xifra per començar:

Bon dia! Aquesta setmana ha estat marcada per la mobilització d'una pagesia catalana indignada. Tot i això, realment s'ha precaritzat tant el camp?

Fa molts anys que sabem que el sector primari viu dificultats endèmiques. No recordo cap moment en què, en un reportatge, algun representant seu digués: "Últimament, vivim bé, totes ens ponen!". Ben al contrari. Per tant, la protesta actual és fruit de l'acumulació d'anys de resignació o és que la soga cada cop colla més?

De nou, les dades ens ajuden a destriar el gra de la palla i veure-hi més clar. I he d'admetre que m'ha sorprès fins a quin punt aquestes apunten a un empitjorament tan notable com accentuat: el valor de la producció del sector primari català ha caigut a la meitat des de principis de segle. Sí, a la meitat. Ha passat de 1.942 milions d'euros, l'any 2000, a només 1.622 milions, l'any 2022. Ara bé, si tenim en compte la inflació, aquesta darrera quantitat equival a només 951 milions del 2000, en preus constants.

Com es pot comprovar, el descens és especialment acusat els darrers anys, fins i tot després dels confinaments durs de la Covid, que sempre provoquen sotracs a les tendències històriques. I tot apunta que aquesta inèrcia s'accentua, ja que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquesta setmana un avanç del PIB del 2023 i, mentre tota la resta de sectors creixien, el de l'agricultura continuava caient. I no lleugerament, sinó un -17,6%. Tenen raons per a la preocupació i la mobilització.

Perquè menys valor en la producció, lògicament, implica menys ingressos. Encara que el nombre de treballadors es redueixi, el valor de la producció unitari per cadascun d'ells va ser el 2022 pràcticament el mateix que el del 2000. En aquest període, però, la inflació s'ha disparat més d'un 70%. I encara podem mirar més enrere, ja que l'Idescat ens ha regalat recentment altres dades interessants com la població activa per sectors de l'any 1970. I dels 166.200 que hi havia llavors al sector primari, ara en queden només uns 50.000. Un descens del 70%, mentre, al conjunt del país, la població activa es duplicava, dels dos als quatre milions. I, a més, pràcticament no queden joves al camp.

Igualment, aquesta protesta té també molt de reivindicació territorial. El fet que els tractors hagin pres Barcelona és una manera de fer-se veure, perquè la distància física d'aquells que pateixen la problemàtica en relació amb els espais de presa de decisions suposa una dificultat afegida. Allò que no és tangible des de la proximitat normalment es menysté o invisibilitza. I el següent mapa és molt nítid pel que fa a la distribució territorial de la pagesia: a les tres comarques més poblades de l'entorn metropolità (Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat), només 6 de cada 10.000 persones treballen al camp, però, a les Garrigues o la Terra Alta, en són 2 de cada 10.

Com explicava aquesta setmana Ferran Casas i Manresa, "la sostenibilitat i l'equilibri territorial (entès com evitar una Catalunya buidada convertida en grans extensions d'horts solars o parcs eòlics que ja no sigui ni postal de cap de setmana) tenen un preu". I aquest passa, també, per cuidar la pagesia. Cayetano Manchón va fer-nos notar, fa unes setmanes, que la meitat dels municipis catalans tenen ara menys habitants que fa un segle, malgrat que la població total ha passat de 2,3 a 8 milions. Us sorprendria si us digués que les tres comarques que més s'han empetitit es troben entre les quatre amb un major pes del sector primari?

El conflicte nacional realment interessa als ciutadans? 

Hi ha qui sovint afirma, davant les reivindicacions sobiranistes, que el debat nacional "no interessa a la ciutadania". Curiosament, són els mateixos que, quan s'ha posat sobre la taula la llei d'amnistia, han convocat mobilitzacions al carrer per aturar-la. En què quedem? Els politòlegs David Matilla Martin i Jorge Jimenez Arias s'estrenen a Nació amb una anàlisi de les dades del CIS sobre aquesta qüestió. La trobareu aquí.

Molta gent creu que allò que paga en impostos no ho recupera en polítiques socials i aquesta és una percepció que costa de contrastar empíricament. Per això m'agrada especialment que cada any m'estalviï aquesta feina l'informe sobre repartiment d'impostos i prestacions, elaborat per Fedea —i no us penseu, és el think tank de l'Ibex—. Compara els impostos que paguem —tots els principals, des de l'IBI fins a les cotitzacions socials o l'impost de societats— i els serveis que rebem, en prestacions monetàries i en espècie —sanitat i educació—. La conclusió, en l'informe del 2021, és que el 60% de llars catalanes de menys renda (fins a 54.000 euros) rep més del que paga i només el 40% més ric és contribuent net. Potser molts no en són conscients perquè, per edats, precisament la població que més es beneficia d'aquesta redistribució són els jubilats.

Les postres

Estic molt content perquè ja s'ha publicat una obra que pretén ser una enciclopèdia de l'anàlisi de dades amb R, escrita per alguns dels principals experts de la matèria a l'Estat. Si, com jo, la voleu ja a la vostra prestatgeria, la podeu comprar aquí. No és del tot barata, així que trobareu igualment els continguts en obert aquí. I us ofereixo també altres lectures interessants

🌳 La periodista Laura Aragó ha publicat a La Vanguardia un reportatge molt interessant sobre com els boscos estan fugint dels seus hàbitats pel canvi climàtic. Ho trobareu aquí en mapes.

👩🏻‍💻 Treballem ara menys hores que abans de la Covid? Això es diu sovint, però les dades no són clares. En funció de l'estadística que miris, la conclusió és diferent. Francisco Melis i Miguel Artola ho comproven en un article a El Diario, evidenciant, un cop més, que calen millors dades per fer anàlisis acurades.

🗓️ Traieu les agendes, perquè ja tenim dates per al III Congrés d'R, aquest any a Sevilla! Aquí en trobareu tota la informació i, si no vau poder assistir al II Congrés, a Barcelona, aquí en podeu recuperar algunes de les conferències i tallers.

Gràcies per la lectura i bona digestió! Si la sopa no se t'ha fet bola i vols repetir de dades, ens veiem de nou d'aquí a dues setmanes! I si et ve de gust picar entre àpats, potser pots anar trobant alguna cosa al meu Twitter o a la llista que vaig alimentant amb comptes que piulen sobre periodisme, dades i R. 🧐