Una reivindicació justa

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Diversos països europeus han estat escenari de protestes de pagesos que avui arriben a casa nostra convocades per les principals organitzacions sindicals del sector i també per grups pretesament independents, alguns d'ells no massa recomanables tal com es feia notar ahir mateix. En els darrers anys els preus s'han enfilat per l'efecte de diverses crisis superposades i els pagesos han tingut cada cop més problemes per continuar vivint de la terra o de la ramaderia. A la forta sequera que castiga les collites, cal afegir-hi els efectes de la inflació, una burocratització convertida en un monstre que cal reduir i amb poc suport i la pressió de les multinacionals que han anat arraconant les explotacions familiars i fent un sector cada cop menys divers.

El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, s'explica en l'entrevista que, a les portes de les protestes del camp català que tindran efectes en la mobilitat a les principals vies del país, li fem a Nació. El sindicalista apunta contra les grans distribuïdores, que provoquen que els pagesos no puguin ni cobrir costos a l'hora de vendre els seus productes. Alguns d'aquests, com l'oli d'oliva verge extra, s'han encarit fins a doblar el seu preu per al consumidor. Els costos han pujat i, en alguns casos, sobretot on no hi ha reg de suport, les collites s'han reduït a un terç del que és habitual. És una fatalitat contra la qual és difícil fer alguna cosa.

No passa, però, el mateix a l'hora de mantenir i incrementar les línies d'ajuts als pagesos que afronten la sequera (a les zones en emergència l'ús d'aigua s'ha reduït un 80% mentre el turisme no té restriccions específiques), de donar-los suport per complir amb la burocràcia o d'ajudar-los a transformar els regadius adaptant-los a l'emergència climàtica. Els nostres pagesos, a més a més, competeixen en un context global a causa dels acords de lliure comerç de la UE amb altres països, però aquests no tenen ni els costos ni les exigències ambientals i de qualitat del camp català, cosa que els fa ser molt més competitius i dona marge per collar les grans distribuïdores. El govern francès ha promès als seus agricultors que hi posarà remei.

La sostenibilitat i l'equilibri territorial (entès com evitar una Catalunya buidada convertida en grans extensions d'horts solars o parcs eòlics que ja no sigui ni postal de cap de setmana) tenen un preu i exigeixen una ciutadania responsable i compromesa amb el país. I això vol dir més suport dels governs al sector primari, complicitat dels consumidors i necessàriament més regulació o intervenció dels mercats. Fins ara no ha estat suficient.

El nostre ja no és un país agrícola malgrat que excel·lim en alguns productes, com l'oli, el vi o la fruita dolça. La nostra economia es basa en la indústria i els serveis. Però les dades fan evident que és un país amb un interior rural que amenaça de despoblar-se i que necessita mitjans de vida per frenar i invertir la tendència. Cal posar-hi remei i escoltar el clam pagès per no lamentar després la mala qualitat alimentària o la nul·la gestió forestal del país. Encara que avui tinguem algun contratemps si ens movem en cotxe.
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Joan Caball: «Les grans distribuïdores aniquilaran la pagesia si no les aturem»; per Àlvar Llobet.

»Per què la pagesia es torna a mobilitzar?; per Àlvar Llobet.

»Talls i mobilitzacions dels pagesos a Catalunya: horaris i vies afectades.

» El PSOE i Junts busquen un flotador per salvar l'amnistia; per Bernat Surroca i Carme Rocamora.

» Un microestat a Alger per unir els Països Catalans: la «jugada mestra» d'un candidat al Consell de la República; per Lluís Girona.

» La veu de Nació: «Les meigues amenacen Feijóo»; per Pep Martí i Vallverdú.

» Sagunt, la dessalinitzadora fantasma que l'Estat ofereix a Catalunya; per Arnau Urgell i Vidal.

» Opinió: «El cor trencat en mil bocins»; per Jordi Borràs.

» L'ala dreta de l'episcopat ultima l'ofensiva per succeir Omella i controlar l'Església espanyola; per Pep Martí.

» Els Grífols abandonen la gestió de la multinacional després de 115 anys d'història.

» Opinió: «​¿Me puede hablar en español?»; per Marc Güell.

» Benvinguts al futur: les distòpiques ulleres que Apple llança al mercat.

»La víctima d'Alves ratifica davant del tribunal que la va violar; per Bernat Surroca.

» Crònica: Espinàs, vacuna contra el desànim; per Pep Martí.
 

---

 El passadís

La cerimònia dels Premis Gaudí va estar marcada pels discursos reivindicatius de les seves presentadores, Maria Rovira i Ana Polo. En la que és considerada la festa del cinema català, l’ambient es mantenia distès, però un dels temes de totes les taules (perquè per primer cop es va fer una gala amb sopar i diverses taules, com en els Premis Feroz) es repetia constantment: el cas d’assetjament sexual de Carlos Vermut. Això va generar certes tensions i sonades diferències entre les persones que aplaudien les paraules de Rovira, Polo o diversos premiats fent referència al tema. Es feia palpable qui no aplaudia i qui sí que ho feia. Fins i tot va haver-hi certa discussió entre bambolines protagonitzada per dos pesos pesants del cinema català pels comentaris que havia fet un d’ells prèviament en una altra cerimònia, la dels Feroz. Li retreia que les seves paraules havien estat “molt toves” contra Vermut i això no va agradar gens el seu interlocutor. La protesta viurà aquest dissabte un nou escenari, el més esperat per a tothom: els Premis Goya.

Vist i llegit

El Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell i Bankinter van anunciar la setmana passada beneficis milionaris que deixaven en mal lloc les seves queixes per l'impost extraordinari del govern espanyol al sector. L'aranzel els ha suposat una despesa de 1.050 milions mentre que entre tots han declarat haver guanyat 26.000 milions d'euros l'any passat gràcies a la pujada dels tipus d'interès i l'alta remuneració (el 4%) que les entitats financeres centrals donen a les privades. A El País, Andreu Missé, un veterà del diari i ara al capdavant del projecte d'Alternativas Económicas, avisava que la banca espanyola no ha aprofitat el context per guanyar robustesa i sí per repartir dividends contra el que els han aconsellat les autoritats. La ràtio de capital de la banca espanyola, explicava, és inferior a la dels països del nostre entorn. Podeu llegir aquí l'article "La banca, un món a part".

 L'efemèride

Tal dia com avui de fa set anys el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va començar a jutjar l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per l'organització del procés participatiu del 9 de novembre de 2014, que va substituir la consulta prohibida pel Tribunal Constitucional. Van ser condemnats a inhabilitacions i multes que el Suprem va ratificar. Mas va ser inhabilitat per un any i un mes i multat pel Tribunal de Comptes per les despeses del 9-N. L'amnistia els hauria de beneficiar. Aquí podeu recuperar la declaració de Mas davant el TSJC. 

 L'aniversari

El 6 de febrer del 1945, avui fa 79 anys, naixia a Jamaica el músic Robert Nesta Marley Booker, més conegut com a Bob Marley. Va morir jove, als 36 anys, però va internacionalitzar el reggae. També és conegut per difondre el moviment rastafari, una barreja de profecies bíbliques, filosofia naturista i nacionalisme negre. Ens va deixar grans cançons, com I Shot the Sheriff, Jamming, Is this love, Redemption Song, Three Little Birds i No Woman, No Cry. El recopilatori Legend, que va llençar Planet Music Internacional el 1984 i que podeu escoltar íntegre en aquest enllaç, va ser el més venut de la història del reggae, amb 20 milions de còpies distribuïdes per tot el planeta.

 ​Fes clic aquí per rebre'l