Catalunya té racons i raconets de tota mena. Pobles medievals, grans obres arquitectòniques modernistes, carrerons empedrats i platges de revista. Però també ponts. Segons el Diec, són "construccions sobre la qual una via de comunicació salva una depressió o un obstacle, o creua una altra vida de comunicació a un nivell inferior".
Però també diuen molt sobre la història del país. Qui el va construir, com han evolucionat les tècniques arquitectòniques, quines catàstrofes han hagut de viure, quin ús tenien quan es van crear i quin ús tenen actualment... Realment, els ponts formen part del paisatge físic, però també sentimental, de Catalunya. I avui us en llistem deu que sí o sí s'han de visitar.
Els 10 ponts que has de travessar un cop a la vida
El pont penjant d'Amposta
El Pont penjant és una de les icones d'Amposta. Construït el 1920 va ser el primer pas permanent que hi havia al tram inferior de l'Ebre —abans s'havia de travessar pels passos de barca. Té una referència molt clara: el pont de Brooklyn. Va ser el primer a fer-se amb formigó armat després del de la ciutat dels EUA i els dos pilars de pedra en forma d'arc de triomf recorden la fisonomia ianquifeta a la catalana.
Pont del Diable, a Martorell
A l'altre extrem del contemporani Brooklyn català hi trobem el Pont del Diable de Martorell: una icona de l'època dels romans. El seu origen és un pas de la Via Augusta i encara conserva, de manera precària, l'arc de triomf i els fonaments. Fa 130 metres de longitud i ha viscut infinitat de riuades que l'han dut a transformar-se en romànic, gòtic i, durant la retirada republicana de la guerra civil, en runes. Va ser reconstruït el 1962. I sí, treu el nom de la llegenda del diable: que a canvi de construir-lo va demanar l'ànima del primer que el travessés. En aquest cas, no hi van fer passar un ase, com a Tarragona, sinó un gat negre
Pont del Diable, a Tarragona
L'arquitectura de l'Imperi Romà es reflecteix en aquest aqüeducte que s'utilitzava per regar Tarraco amb l'aigua del Francolí. 36 arcs -11 al nivell inferior i 25 al superior- conservats i restaurats actualment que van funcionar fins a l'edat mitjana. El 2005 es va inaugurar el parc ecohistòric del Pont del Diable que permet passejar per la zona mentre es coneix la vegetació que utilitzaven els romans.
Pont vell de Manresa
El pont vell de Manresa travessa el riu Cardener, però també ha travessat contínuament l'imaginari col·lectiu. La seva silueta ha estat retratada, pintada i serigrafiada fins a esdevenir l'estampa de la capital del Bages. És un pont de vuit arcs de mig punt d'uns 113 m de longitud. Té la clàssica silueta d'esquena d'ase de molts ponts medievals de tradició romana, amb l'arc central més esvelt i els altres en degradació simètrica a banda i banda.
Tal com avui el veiem és la reconstrucció fidel del pont romànic, obra probable del segle XII, destruït el 24 de gener de 1939 i refet entre el 1960 i el 1962 per la direcció general d'arquitectura de l'estat espanyol, segons projecte de l'arquitecte Pons Sorolla.
Pont penjant de Rupit
És un dels ponts més divertits de travessar. L'estructura penjant del pont d'entrada a Rupit fa que la munió de visitants que atrau el municipi, que té diverses distincions per la seva bellesa, hagi de superar un repte per entrar-hi. Pels ciutadans, abans que hi fos no tenien manera de passar quan hi havia aiguats i l'ajuntament no tenia diners per fer una construcció permanent. Com explica un testimoni, després de la guerra civil van tenir la idea de fer-lo penjant, i així va ser.
Pont de Pedret
El pont medieval de Pedret és un dels millors exponents d'aquest tipus d'infraestructures gòtiques. Al centre, coronat per un gran arc apuntat. Als laterals, dos pilars d'esquena d'ase amb diversos forats de mig punt. La combinació amb el paisatge —el riu Llobregat, la pedra allisada i els verds— el doten d'una atmosfera perfecta per fer-hi una excursió. Originalment, servia per unir Berga amb Sant Quirze de Pedret.
Pont de les Peixateries Velles, a Girona
El Pont de les Peixateries Velles destaca a Girona per tenir unes formes similars a la Torre Eiffel. No és una casualitat, va ser construït durant el segle XIX per la companyia francesa Gustave Eiffel de París. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i és característic pel seu color vermell, aixecat 7 metres per sobre del riu Onyar. Se'l coneix com de les peixateries velles perquè al seu costat hi havia hagut un mercat de peix.
Pont de Pedra de Girona
Sovint, el Pont de Pedra de Girona queda supeditat a les cases de l'Onyar. Construït durant el mandat d'Isabel II a l'equador del segle XIX, va substituir el pont de Sant Francesc i ja des de l'inici ha estat un punt de trobada dels gironins: actualment s'hi estan paradetes de bijuteria i derivats. Està fet amb pedra de Girona. Un detall: té alguns lleons— de pedra— vigilant els ciutadans que el travessen, amagats a les capçaleres, que en el dia a dia aboquen l'aigua pluvial procedent dels carrers adjacents.
Pont de Besalú
El pont medieval de Besalú és un dels monuments més solemnes de la Garrotxa. Una riuada de l'any 1315 el va destruir i es va poder restablir a través d'un impost de Jaume II. De fet, hi ha documentació de l'existència del pont des del segle XI, tot i que la forma era diferent de després de la riuada. Fa 105 metres de llarg i té una altura de vertigen: 30 metres amb una torre inclosa. Les set arcades que el formen i l'assentament que fa sobre el riu el converteixen en un escenari de pel·lícula històrica.
Pont de Camprodon
El Pont Nou s'ha convertit en l'estampa de Camprodon. Es tracta d'una construcció d'un sol arc, construït amb pedra durant el segle XII. Durant anys i panys va ser l'únic pas per poder travessar cap a la Cerdanya. A conseqüència d'un terratrèmol del segle XV va quedar força malmès. Després es va reconstruir i amb el temps ha quallat en l'imaginari col·lectiu com el "Pont romà" o "Pont romànic".
El pont nou de Camprodon, en una imatge d'arxiu - Ripollès Turisme