Segurament alguna vegada us heu donat un cop al colze i heu sentit una descàrrega elèctrica que us ha recorregut el braç fins als dits. Aquesta sensació, tan dolorosa com familiar, es coneix popularment com un cop a l’os de la música. Però aquesta expressió, tan estesa, té un problema: l’os de la música ni és un os ni té res a veure amb la música.
La realitat és que el dolor prové del nervi cubital, un dels tres nervis principals que controlen la mà. Aquest nervi travessa el colze per un canal ossi situat darrere d’una petita protuberància de l’húmer, l’epicòndil medial. Quan ens colpegem just en aquest punt, el nervi queda comprimit entre l’os i la superfície contra la qual hem impactat, cosa que genera la coneguda sensació de formigueig que pot arribar fins als dits petit i anular.
Per què es diu os de la música?
El nom de l’os de la música sembla sorgir del fet que el dolor que provoca fa exclamar o emetre un crit instintiu, gairebé com una nota musical. En algunes zones de Catalunya també es coneix com l’os de la vídua, en referència al dolor punyent que provoca el cop.
Aquesta expressió no és exclusiva del català. En anglès, per exemple, es diu Funny bone (os divertit), un joc de paraules entre la proximitat del nervi cubital amb l’húmer, que sona igual que humorístic. En alemany, l’anomenen Musikantenknochen (os músic), mentre que en portuguès se’n diu Osso engraçado (os graciós).
La síndrome del túnel cubital
Normalment, el dolor de l’os de la música dura només uns segons. Però en algunes persones el nervi cubital pot quedar comprimit de manera crònica, donant lloc a la síndrome del túnel cubital. Aquesta condició provoca formigueig, pèrdua de força i, en casos greus, atròfia muscular.
Els afectats per aquesta síndrome solen notar més molèsties quan tenen el colze flexionat durant molta estona, per exemple, quan parlen per telèfon, condueixen o dormen. El diagnòstic el fan especialistes mitjançant exàmens físics i estudis de conducció nerviosa.
Altres ossos amb noms curiosos
L’os de la música no és l’únic amb un nom peculiar. L’anatomia humana està plena de denominacions curioses:
- Còccix: aquest petit os situat a la base de la columna deu el seu nom al mot grec kokkyx, que significa cucut, perquè la seva forma recorda al bec d’aquest ocell.
- Escafoide: és un os del canell que rep el seu nom perquè s’assembla a un vaixell petit (scapha en llatí).
- Fabel·la: un os petit que es troba darrere del genoll, el seu nom prové del llatí fabella, que significa fava petita.
- Os inca: una variant anatòmica del crani, anomenada així perquè era especialment comuna en les restes òssies de les civilitzacions inques.
- Ossos wormians: petits ossos addicionals que apareixen a les sutures del crani. El seu nom prové d’Ole Worm, un metge danès que els va estudiar al segle XVII.
