Els borrissols són un dels grans misteris de casa nostra. Quan menys t'ho esperes apareixen al melic, a l'eixugadora i, sobretot, al passadís. Com pot ser, et preguntes: si fa mitja hora no hi era i he passat l'aspirador. El seu origen és curiós. Necessita que hi hagi pols, pell morta, pol·len i derivats, sí. També necessita un pal de paller inicial que no solem identificar com a brutícia: un cabell. I, sobretot, si com més espolses i més neteges més te'n trobes és perquè el borrissol necessita moviment per existir.
Tot comença amb un cabell. Si tens cabells llargs o un principi d'alopècia és probable que no te n'adonis, però que en vagis perdent per casa. A partir d'aquí, segons l'entorn i un cop a terra, agafarà una càrrega elèctrica positiva o negativa. Si hi ha corrent d'aire, passes, o moviment més intens, com ara netejar una lleixa, aquest pèl s'anirà carregant amb electricitat estàtica. Aquesta anirà atraient tot el que hi hagi al seu entorn i sigui de càrrega contrària.
Com més cabells, pols, pòl·lens i microfibres trobi, més gros es farà. Per això es pot donar la paradoxa que agafi volum just quan hagis escombrat o passat l'aspirador al voltant. Un cop feta, si hi ha corrents d'aire, s'anirà desplaçant pels racons, fet que fa que potser no ho detectem.
Ara que en sabem l'origen, podem entendre també perquè no és possible evitar que aquests remolins de borrissol apareguin: les úniques cases on el borrissol no existeix són les cases que no habita ningú.