El sermó del Carnaval reparteix llenya al govern i l'oposició

Publicat el 19 de febrer de 2012 a les 18:29
La Plaça Major ha escoltat amb atenció el Sermó del Carnaval Foto: Ramon Estany

El tradicional sermó del Carnestoltes ha reunit un any més centenars de persones a la Plaça Major, aquest diumenge al migdia. Amb un toc fi d'ironia i d'humor, el sermonaire ha anat repassant els diferents fets d'aquest any, primer a nivell internacional i de l'estat, i posteriorment, tocant de prop els temes més locals i comarcals.
Ja ha avisat d'entrada, "Obriu els ulls i pareu les orelles, Perquè aquesta sàtira donarà per parlar fins Caramelles. I per si encara voleu sentir el que us vaig a dir. Quedeu-vos tots quiets aquí, Que no vull que després corri el rumor I em vingui a cobrar a mi el molt il·lustríssim Monsenyor."

Caixes i bancs han rebut, pels plans de pensions dels seus directius, i el dèficit de grecs i italians, que s'ha escapat de les mans.
El Carnestoltes dona la sol·lució al qui tingui estalvis: "Ja tinc la solució i està a la vostra disposició, Així que no us cal patir,  que això ja ho feien els nostres avis a mode de precaució, de guardar els estalvis sota el coixí. Total, tant és que es mengin els bitllets les rates, com els funcionaris."
El sermó també parla dels escapaments radioactius, de les bodes reials i del vestidor de l'expresident Camps.

La Trobada Mundial dels joves amb el Sant Pare tampoc no s'escapa de la crítica: "25 milions d’euros ens ha costat la broma, tot plegat per només una estona".
I fent balanç del primer any del govern del president Mas:  "Resumint: retallades, retallades i més RETALLADES! Que si en cultura, educació i serveis socials, Que si en habitatge i transport públic, Que si en hospitals i ambulatoris, I sobretot, als ajuntaments, consells comarcals i altres ens locals! I és que com ho faran ara les associacions  si els deneguen totes les subvencions? I els treballadors públics que vivien en tant bones condicions? Hauran de treballar més hores, cobrant menys i sense possibilitat de noves oposicions."

Però la part més esperada del sermó és la dedicada a l'actualitat local i comarcal.
El Consell Comarcal rep la seva: "al consell ja s’hi han fet un bon jaç. I és que se la saben llarga els convergents de la punyeta perquè amb les vicepresidències juguen a la puta i la ramoneta."

El polític solsoní Albert Muntada també rep com cada any: "Ah, i no ens deixem el centre sanitari, on el Muntada hi fa de becari Això sí, sense sou declarat,  nomes les dietes ha cobrat, però actua amb total impunitat: Als treballadors el sou ha retallat."
I al punt de mira trobem la Mancomunitat d'Aigües, el mercat del Pi de Sant Just, els propietaris que cobren per anar a buscar bolets..

I pel que fa a la política local, a Solsona, de l'alcalde "Tot el dia fent el cafè!
Amb la partida que es deu gastar Podríem anar tots a fer un sopar."
Del Lluís Xavier diu que "porta tantes carteres com anys té. Ajudeu-lo una mica pobre xicot que després passa el que passa... que no pot amb tot."
Del Salvi Nofraries diu que és "De la confraria de la mare de Déu del Puny, que amb els diners fa birgaries."
De la Sara Alarcón, "És ben bé com un “corcón”, Abans d’actuar, tot ho ha de demanar I com un titella la fan anar."
A la Maria Tripiana comenta que "ja no li va l’anarquia,  Ara se sent més a gust de cara la galeria. Li han donat acció social, Però l’únic que fa es firmar documents al personal"
I la Judit Cardona, "què ha entrat per passar l’estona? O per sortir al Celsona?"
I la Isabel Roca, "Ja cal que passi a l’acció. Que deixi cantar al Marià I que es posi ràpid a treballar."
A l’Encarna Tarifa "li van regalar la regidoria d’educació Per falta de disposició dels membres del partit guanyador."
I a la oposició, "Que la única cosa que fa és penjar-se les medalles, quan en té ocasió. Amb l’excusa de tenir la diputada al Parlament Es pensen que es poden menjar el món, els del partit convergent."

El sermó repassa també les noves entitats solsonines, castellers, associació de joves, el nou grup teatral o les rotondes, i arribant al final, no s'oblida de mencionar al bisbe Novell, "Cada dos per tres en un mitjà de comunicació fent el passerell.
Amb el cuento de ser el bisbe més jove d’Espanya. A tot arreu ha pogut anar a fotre la banya. "
 
 
Francesc Boix ha llegit un any més el Sermó Foto: Ramon Estany