El cantant Isaac Ulam Foto: Tanit Plana
El cantautor blanenc Isaac Ulam, influenciat pel folk sixtie nord-americà, presenta a Solsona el seu segon àlbum, Murtra. Ho fa al Tatrau Teatre en el marc del Trau - Festival d'Arts Escèniques de Tardor de Solsona, organitzat per Lacetània Teatre.
Actuarà el divendres 1 de novembre a les 22 h. Les entrades valen 10 euros i estan a la venda a l'Oficina de Turisme (ctra. de Bassella, 1) i, a partir d'una hora abans de l'espectacle, a la taquilla del Tatrau Teatre. També s'hi pot accedir amb els abonaments del Trau.
ENTREVISTA PUBLICADA A NACIÓDIGITAL el 22/07/2012. (Jordi Palmer)
ENTREVISTA PUBLICADA A NACIÓDIGITAL el 22/07/2012. (Jordi Palmer)
Isaac Ulam: «Potser sóc un cantautor, no ho sé»
Amb "Murtra", el seu segon disc, aquest músic de Blanes es situa com a nou valor a tenir en compte
El bon moment que viu la música d'expressió catalana es constata també amb l'aparició de nous valors musicals, com Isaac Ulam, un cantant -li costa definir-se com a cantautor- que després d'un primer disc autoeditat 'En els prats més llunyans' (2009), ara ha fet el salt a un segell discogràfic sòlid com Bankrobber per editar el seu segon treball, 'Murtra' (2012). Amb una recepta musical que beu directament de la cançó folk, però amplificada per tocs de psicodèlia, rock i pop, el de Blanes es prepara per fer-se "el seu lloc" a l'escena musical.
-Va ser difícil aconseguir repercussió per al primer disc, 'En els prats més llunyans'?
-Bé, el vaig moure poc, però pel poc que em vaig moure, la rebuda va ser bona, em va donar a conèixer a molta gent, molt de boca a boca, de gent que es passava el disc. Però també és veritat que aquesta música folk que faig no tenia tanta tirada com la que té ara. Fa uns anys era un terreny on era més difícil trobar discogràfica, i les que trobaves eren petites, que et feien el disc però després no te'l movien, i vaig optar per l'autoedició, que era el més pràctic. Entre els que vam participar al disc vam posar els diners i almenys amb concerts el vam recuperar.
-Va ser aleshores quan va contactar amb Bankrobber?
-Ells ja em coneixien, ja havíem fet alguna cosa i quan vaig acabar el primer disc vaig contactar amb ells per a que el tinguessin.
-I en aquest segon disc, quin és el punt de partida?
-D'entrada tenia moltes més cançons de les que surten al disc, perquè tenia la necessitat vital de seguir treballant amb això anessin com anessin les coses. I quan encara no hi havia res en ferm vaig anar tirant endavant. Però les condicions van ser millors i he pogut fer un disc amb banda, no tant íntim com el primer, que és de foc a terra i de cabanya.
-Aquest també sembla molt íntim.
-Pot ser, però el fet que hi hagi bateries, guitarres més psicodèliques i més elèctriques fa que sigui més intens.
-I vostè que és, un cantautor, un cantant de folk, una peça més dins d'un grup?
-Segons com es miri sóc una peça més dins d'un grup, però jo faig tota l'estructura de les cançons, per això els discos porten el meu nom. Em veig com una persona que li agrada expressar-se amb una guitarra i fer cançons.
-Vist el panorama musical català, creu que apareix en el moment precís?
-Totes les coses passen quan han de passar, potser hauria estat bé fer amb aquesta discogràfica el primer disc, però penso que el moment és ara i és així, i dins de l'escena musical catalana tinc el meu lloc. Crec que cadascú té el seu, no és una cosa unitària, cada un aporta alguna cosa, però no penso que sigui part del moviment folk català o del moviment 'nosequè' català. Vaig a la meva i cadascú va a la seva.
-Comparteix discogràfica amb gent com Mazoni o Sanjosex, potser sí que formen part del mateix moviment musical.
-Penso que cada un dels grups d'aquesta discogràfica té alguna cosa particular, i no trobo que Bankrobber sigui una discogràfica que només publiqui un estil de música. Suposo que això li dóna més interès, que puguis trobar dins d'una discogràfica diferents estils.
-Quines percepcions tens del funcionament de 'Murtra'?
-La majoria de respostes són molt positives. La gent que no em coneix veig que em feliciten, i quan venc discos als concerts entenc que és perquè els ha agradat el directe, i això és molt important. També és cert que no puc agradar tothom ni tampoc ho pretenc.
-Ven més discos als concerts que a les botigues?
-Sí, crec que sí. Però és que si veus el concert i t'agrada, penses, “l'agafo ara, que potser després no el trobaré”. A les botigues ara és més difícil vendre discos.
-Com definiria la música que fa?
L'arrel és folk, tot i que no sigui el folk autèntic d'aquí. Però no se si faig folk rock, folk pop o folk psicodèlic, ni tampoc si cal posar-hi un nom. Potser és que sóc un cantautor, no ho sé.
