Com és sabut, la Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià i, com a tal, comprèn un gran nombre de celebracions, rituals i cerimònies que tenen com a finalitat la commemoració dels darrers moments de Jesucrist a la Terra: la seva passió, mort i posterior resurrecció. Aquests actes cerimonials (processons, actes litúrgics, cantades, escenificacions teatrals, etc) han anat variant i evolucionant al llarg del temps, atresorant un riquíssim patrimoni cultural, artístic i immaterial.

La vila cardonina no ha estat un excepció en aquest sentit. L’il·lustre historiador Joan Serra i Vilaró ens dóna noticies de nombrosos actes religiosos documentats ja des del segle XVI, entre els quals la solemne processó de Divendres Sant, fundada l'any 1571. El testimoni de gran part d'aquestes celebracions centenàries ha donat lloc, en l'àmbit musical, a un valuós llegat cultural. Els arxius parroquials custodien un important fons de partitures manuscrites de contingut religiós relacionat amb la celebració de la Setmana Santa a Cardona que, d’ençà de la seva fundació, l'any 1958, la Coral Cardonina ha estat responsable de recuperar, preservar i renovar durant els oficis i les celebracions religioses, així com en el seus concerts.

L’any 2016, la Coral Cardonina va impulsar la creació d’un oratori sobre la passió i mort de Jesucrist: “La Passió de Cardona”. Una iniciativa  que va néixer amb la voluntat de recollir aquesta llarga tradició de celebració de la Setmana Santa a la vila ducal, a partir d'una adaptació dramàtica dels textos evangèlics sobre la Passió, nodrits amb diversos cants polifònics i corals que, a semblança dels grans oratoris bachians i händelians, glossen i participen de la narració dramàtica.

Les músiques que conformen els nombrosos cants d'aquest oratori són obra dels diferents compositors que durant generacions han estat interpretats a Cardona durant la Setmana Santa, ja fos en el marc de la celebració litúrgica o bé en les processons i en els concerts religiosos. Unes peces, d'autors diferents i d'estètiques musicals ben diverses, que tenen en comú denominador el cant o l’evocació d’algun dels episodis de  la passió de Jesús de Natzaret.

A tot plegat, cal afegir-hi la projecció de desenes d’imatges corresponents a artistes de diferents escoles i períodes històrics que s'han ocupat de representar els episodis de la passió de Jesucrist, en un muntatge que pretén il·lustrar visualment els continguts dramàtics de l'obra.

Enguany, hem fet una adaptació per a un sol narrador, més fàcilment exportable, a partir dels evangelis de Sant Lluc, Sant Joan i Sant Mateu que, com en passades edicions, es complementarà amb la projecció de mig centenar d’imatges. Esperem que us resulti prou grat.
Ovidi Cobacho Closa  


ESTRUCTURA MUSICAL
CORAL CARDONINA; Roser Creus (evangelista); Francina Ribas (organista); Albert Farré (producció visual).
Entrada
Cant de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist (Mn. Cinto Verdaguer)
L’Anunci
Laudate nomen domini (Christopher Tye) 
Tibie Paiom (Dimitri Bortniansky)
S'nami Bog (polifonia russa ortodoxa, segle XIX)
La traïció
Nit de Dijous Sant  (J. Font Parera)
Últim sopar
Ave verum corpus (W. A. Mozart)
Al mont de les oliveres
Et dono jo ma vida (Fr. Ephraïm / arr. P. Etiene)
In monte Oliveti (Giovanni Croce)
Flagel·lació i condemna
Cors dramàtics de la Passió (Mn. Josep M. Casafont)
Escoltem-lo (C. Cameron White)
Quan el flagell cau  (V. Villatoro/ Josep Freixas)
Oh, testa lacerada! (J. S. Bach)
Hi eres tu?  (Arr. Josep M. Casafont)
Crucifixió i mort:
Stabat Mater (Zoltán Kodály)
O Jesu Christe (J. Van Berchem)
Sepultura

     - Sabeu qui diu que ha mort? (V. Villatoro/ Josep Freixas)

For the love of Jesus (John Stainer)




Un oratori local amb vocació universal

“Existeix un dia concret en la història occidental del que ni la relació històrica, el mite o les Escriptures en donen compte. Es tracta del d'un dissabte. I s'ha convertit en el dia més llarg. Sabem d'aquell Divendres Sant que, segons la Cristiandat, va ser el de la Creu. Tanmateix, el no cristià, l'ateu, també el coneix. Això significa que coneix la injustícia, el sofriment interminable, el malbaratament, el brutal enigma de la fi que tan àmpliament constitueixen no sols la dimensió històrica de la condició humana, sinó l'estructura quotidiana de les nostres vides personals. Sabem, car no podem evitar-los, del dolor, del fracàs de l'amor, de la soledat que són la nostra història i el nostre destí particular.
També sabem a l'entorn del diumenge. Per al cristià, aquest dia significa una insinuació, assegurada i precària, evident i més enllà de la comprensió, d'una justícia i un amor que han conquerit la mort. Si no som cristians o creients, sabem d'aquest diumenge en termes anàlegs. El concebem com el dia de l'alliberament de la inhumanitat i la servitud. Busquem resolucions, ja siguin terapèutiques o polítiques, siguin socials o messiàniques. Les característiques d'aquest diumenge porten el nom d'esperança (no existeix paraula menys desconstruïble).
De totes maneres, el nostre el llarg dia del dissabte. Entre el sofriment, la soledat i el malbaratament impronunciable per un costat, i el somni d'alliberament, de renaixement, per l'altre. (...) Les aprehensions i figuracions en el joc de la imaginació metafísica, en el poema i en la música, que parlen de dolor i d'esperança, de la carn que es diu que sap a cendra  i de l'esperit del qual es diu que sap a foc, són sempre sabàtiques. Han sorgit d'una espera immensa que és l'espera de l'home. Sense elles, com podríem tenir tanta paciència?”

“Real Presences”

George Steiner