La quarta jornada de la lliga catalana d'escacs del proppassat diumenge va enfrontar, a casa, els dos equips de l'Elefant de Solsona amb dos equips de Mollerussa (B i F). Es va veure la millor cara dels solsonins, especialment de l’equip A, amb alineació de gala, però la victòria es va escapar per la mínima.

El Mollerussa és rival a témer i recull els fruits de la feina en la promoció dels escacs, especialment infantils. Sota el lideratge de Jaume Ribera, compta amb 86 jugadors i 6 equips. 

L’Elefant A va alinear Sendarrubias, Tordesillas, Massana, Montraveta, Guixà, Manzano, Betama, i Viladrich. Va començar favorable, 2-1, poc després ja era 3-3, i acabà 3,5 – 4,5, però hauria pogut ser victòria. Aquesta nova derrota ancora els solsonins cuers... Del matx, destacar les següents partides:

Viladrich va aprofitar el guany d’una peça a l’obertura per sacrificar-la després i obrir l’enroc rival. Un atac de dama i alfil, combinats amb la poca defensa que podien oferir les peces rivals, totes al flanc de dama, van conduir un rei indefens a rebre mat al mig del tauler.

Guixà va reaccionar bé a una obertura agressiva, de gambit. En una lluita d’enrocs oposats, un cop intercanviades peces majors, la posició més avançada dels seus peons va ser clau per guanyar en un final de torres i peons.

Montraveta es va enfrontar a un jove prometedor, Jordi Llobet Planes, campió sub-12 de Lleida, i abans ja ho va ser sub-10. Va disputar una partida igualada, amb un lleuger avantatge, que l’experiència del solsoní no va desaprofitar jugant un final de torres i peons amb destresa i precisió fins a la victòria.

Sendarrubias va arriscar massa al mig joc i en va sortir força perjudicat. En un final de torres i peons amb clara inferioritat va plantejar una estratègia de defensa que, en un final agònic i èpic a la vegada, va portar-lo a signar taules quan mancava el darrer minut de temps per ambdós, a tocar de les 4h30 de joc!

Per la seva banda, L’Elefant B va alinear Martí Arredondo, Roc Soldevila, Lleïr Viladrich i Aniol Puit, contra el Mollerussa F que, al seu torn, va alinear dos nens i dues nenes, paritat que és ben lloable, en un esport molt masculinitzat. Les partides van anar així:

Arredondo tingué davant Anna Mª Martínez Escobosa, campiona femenina cadet del circuit EnroCA’T 2024-25. Va aguantar estoicament un atac rival de múltiples peces, recolzat amb un cavall situat a f3 que fou tot un malson, i clau en la victòria de la jugadora.

Soldevila va veure’s atacat amb els peons del flanc de rei, però l’atac era precipitat i el contraatac del solsoní fou ràpid i demolidor. Va guanyar força material i va matar el rei indefens al mig del tauler.

Viladrich va sortir agressiu i, amb una combinació tàctica d'alfil i dos cavalls, va capturar la dama negra. Més tard, faria mat amb combinació de dama i cavall.

Puit va tenir una partida igualada fins que a la sortida del mig joc, els seus cavalls van saltar molt millor que els rivals, una amenaça i una altra van reportar-li guany de torre i d’un cavall que van condicionar que la rival abandonés.

Amb el resultat de 3-1, pugen a la tercera posició de la lliga, per darrera del Flanc de Dama B i el Pardinyes E.

Moltes partides van acabar sent finals de torres i peons, s’escau el consell de Paul Keres (1916-1975), Gran Mestre estonià, conegut com “l’etern segon”, perquè va perdre per poc l'oportunitat de ser campió del món en cinc ocasions: “En els finals de torre, una posició activa sovint compensa un peó de menys”.

La setmana vinent, desplaçaments on veurem com es compagina escacs i Carnaval. Sort!