Vet aquí un dissabte de fira que l’Ahmed va sortir disparat de casa i, quan baixava les escales, “pataplam!”, li va caure el mòbil a terra. Quin cop! L’agafà, l’acaronà i li digué:“Tranquil, et posaràs bé!”. Però no. Adeu-siau, mòbil!
L’Ahmed pensà: “Ostres, per viure en aquesta societat és imprescindible un mòbil” i se n’anà a cal Quim Llepadits, que ja feia uns anys havia vingut d’un país d’Orient Llunyà, on tenien tota mena de mòbils, fundes, tauletes tàctils i altres ginys electrònics.
L’Ahmed, molt amablement, li demanà el mòbil més barat que tingués; total, pel que el feia servir no li convenia gran cosa. El Quim li’n mostrà tres o quatre de diferents colors.
A l’hora de pagar, el Quim li demanà molt amablement si podia fer-ho en efectiu, que just allà al davant hi havia un caixer automàtic. Així es va fer. Mentrestant, li engegà el mòbil i l’hi configurà. En el moment de pagar, el venedor li regalà la funda i el protector de pantalla. L’Ahmed pensà: “Carai! Quin paio més ben parit” i se’n va anar de la botiga tot content, considerant que havia conegut un bon tipus. Durant l’estona que havien estat a la botiga van intercanviar algunes frases i el Quim li va dir que en aquesta societat no es podia confiar gaire en ningú, que tothom mirava pel seu interès. L’Ahmed creia que això eren bajanades, que una persona que vagi enredant els altres després s’ha de sentir molt malament amb ella mateixa.
L’endemà, davant de l’ordinador, a l’Ahmed li va picar la curiositat i va pensar: “A veure, quant val aquest mòbil a Calcomprescompulsives?” i s’adonà que el seu mòbil valia la meitat del preu que n’havia pagat al Quim! Quedà impressionat! Si que eren bona gent a Calcomprescompulsives de posar el mòbil a meitat de preu que el Quim.
Si el Quim era un bon tipus, que segur que mai no t’aixecaria la camisa, encara ho devien ser més els de Calcomprescompulsives, els farien sants i tot, com al Gaudí! Tothom els venera.
Basat en una història bastant real. No és una queixa, ni un avís per a navegants, és un conte.
Consell: Abans d’obrir un producte, es disposen, per llei, 14 dies hàbils per a retornar el producte, sempre que no se n’hagi fet ús. (Què és el primer que va fer el Quim quan l’Ahmed es va haver decidit per la compra del mòbil? Engegar-lo i començar-lo aconfigurar.)