Fa 30 anys, el 1995, es va fer a Beijing la IV Conferència Mundial sobre la Dona, organitzada per Nacions Unides. D'allà en va sortir la Declaració i Plataforma d'Acció de Beijing, que és avui, encara, el document internacional més important per avançar en igualtat de gènere i drets de les dones. És un procés internacional de revisió que avalua què s'ha fet i què no des del 1995. És un fòrum internacional de debat i participació que es preocupa d'aportar noves propostes i reptes.

 Cada 5 anys, l’ONU i altres països que hi concorren ―organitzant, en paral·lel, fòrums estatals o regionals per debatre, fer balanç i proposar línies d’acció―, revisen com avança aquesta agenda. Per això es parla de Beijing +5, Beijing +10... Enguany toca el +30.

 Dins d'aquest marc, el 18 de setembre d'enguany, el Govern de Catalunya i diverses entitats feministes, van organitzar a Barcelona un fòrum global. L'objectiu català ha estat revisar, 30 anys després de la Conferència de Beijing, l'estat de la igualtat de gènere a Catalunya, a Espanya i a escala internacional.

 Hi han participat més de 450 persones entre representants institucionals, entitats socials i acadèmiques, activistes feministes i expertes.

 Dins del context global de regressió de drets, s'han centrat especialment en definir noves propostes polítiques i socials a nivell més local.

 Les principals propostes han estat: millorar la igualtat de salaris i reduir la bretxa salarial; fomentar polítiques que permetin conciliar vida laboral, familiar i personal; analitzar i corregir els biaixos de gènere en algoritmes i dades; promoure l'ús de IA amb enfocament de gènere; revisar la coeducació amb perspectiva de gènere; fomentar el lideratge femení a empreses i espais de presa de decisions; donar més visibilitat a les dones als mitjans de comunicació i xarxes socials i impulsar polítiques internes per reduir desigualtats.

 Mal acostumades com estem, aquests fòrums ens donen la impressió de ser xerrameques de saló per entretenir les ments femenines. Cal tenir esperança però han passat trenta anys i estem parlant quasi del mateix! Per què hem de seguir defensant drets que són indiscutibles? De veritat que una dona per fer la mateixa feina ha de cobrar menys que un home? Dones que voteu partits masclistes, feu molta nosa. I els homes que les proposen són una terrible xacra i una llastimosa vergonya.

 Per què no implementar una mena de crowdfunding obligatori? Amb aquest finançament col·lectiu, seria tan fàcil com que les empreses no s'enriquissin més a costa de les dones.

 I és que amb fòrums per dissimular no n'hi ha prou. El que falta és una voluntat real d'aconseguir l'autèntica igualtat.