que es queixaven perquè el govern català no tenia bones maneres amb la seva gent, és a dir, perquè no era educat amb ells. No sé si la flor anava en concret per al senyor Pere Aragonès o per a tots els membres del nostre govern, la Generalitat. L’acusació fóra greu, considerant que el govern, qualsevol govern, ho és per a ser servidor dels seus ciutadans i mai per a fer-los objecte de males maneres. Naturalment que una afirmació com aquesta exigeix proves, si més no proves de casuística, perquè és agosarada, i significaria molt si fos feta a la babalà o a si l’encerto l’endevino.

I més encara essent bufats aquests rumors per qui mostra en públic la tendència a minimitzar, a desqualificar, el nostre Govern ─que és nostre i l’estimem i tenim el deure de defensar-lo, sempre i tant que considerem injusta la flor que li engalten. Perquè n’hem llegit una colla, d’aquestes bufades de rumors. I si en aquest cas volen insinuar que el nostre Govern és groller amb nosaltres i el de Madrid ens tracta més bé, amb més finor, cal sotmetre-ho tot plegat a una sincera anàlisi. Per tal de convèncer-ne tothom, desclourem l’escenografia que l’1 d’Octubre del 2017, amb la gent catalana que volia votar i els emissaris de Madrid, la multitud de guàrdies civils que es ficaven pel mig per impedir-los que ho fessin a cops de porra. I fruit d’aquesta finor tan educada, aquella senyora amb la cara ensangonada per un cop de porra dels valents, i la noia arrossegada per terra, ensenyant les seves peces íntimes, a mans d’aquells botxins tan fins, educats i respectuosos.

I fora d’aquest context, el cas dels capdavanters catalans tancats a la presó, perquè exercien el seu dret a l’auto determinació. Tancar innocents a la presó és el màxim exponent de l’educació i de les maneres dels espanyols envers els catalans. Ni que el fenomen, fruit de l’odi que hi ha entremig perquè els catalans no som com ells volen que siguem, vagi ben vestit i sigui fet amb elegància com actua, per exemple, el jutge Llarena. Molta fatxada, molt bona aparença, i per dins el concepte i la força que mouen és l’odi als catalans.

Majorment a aquells que professen públicament el seu dret a l’autodeterminació i volen vindicar-lo a la pràctica. Gosadia que ja passa de mida i per aquesta raó l‘equilibrat i just jutge Llarena obre les portes de la presó, i no s’hi posa per poc. Com ara, si és que va debò ha aconseguit l’extradició a Espanya del senyor Puigdemont, no ha deixat pas de banda el seu odi irreductible. I consti, que el seu assoliment fa una pudor de socarrim que tapa els sentits.

Aquest sistema de ficar-se en la nostra vida, de considerar-nos súbdits seus els espanyols, de negar-los els drets més elementals de la persona humana s’ha encarcarat durant tres segles i s’han cregut que sí que són propietaris nostres i que poden fer amb nosaltres com més els plagui. Ja és prou que un jutge tan just i mesurat com ho és el jutge Llarena això no ho hagi captat per fer-hi una consideració d’home savi, de jutge de mires altes i que dóna mostres de la saviesa que hom suposa en el seu càrrec.