El Jesús de Fondarella, molt semblant al Jesús de Natzaret, ha estat un signe de contradicció?
• Entre l’església triomfant i l’església dels petits que mai no han guanyat res?
• Entre l’església del poder absolut i l’església del que no tenen més pòder que l’estimar?
• Entre l’església dels dogmes i l’embolica que fa fort i l’església dels que dubten i tenen sentit comú?
• Entre l’església que salva o condemna i l’església que respecte als diferents?
• Entre l’església rutilant i fastuosa, que fa caritat-almoina de lo que li sobra i l’església que ho comparteix tot i reclama justícia humana?
Saps, Jesús de Fondarella, per què tantíssima gent t’estimem i et recordarem mentre visquem? Perquè amb la teva senzillesa de vida, el teu sentit comú, els teus dubtes i el teu estimar, sempre a peu pla, ens has ajudat molt a voler creure en el Jesús de Natzaret !!
Has estat un profeta, potser “massa descarat”? Has parlat molt clar, t’ahn entès els de dalt i els de baix, has practicat allò que predicaves, sempre mirant els ulls i donant la cara.....
Lògicament han procurat “aixafar-te-la”. Aquesta teva manera de ser i de fer, de tota la vida, s’ha pagat molt cara.
Als senyors del sanedrí tampoc no els agradava, ni gens ni mica. Per tot això, i qui sap lo més, som molts els que sempre t’estarem agraïdíssims.