Ningú, per pintat que sigui, no podrà esborrar mai la realitat històrica de l´U d´Octubre. Això, que és una obvietat que no té retop, cal engaltar-ho als dels del PP i als jutges castellans, perquè es creuen que, amb les seves maquinacions en contra i obstinacions a admetre´l, el podran fer desaparèixer o fer-lo oblidar a catalans i al món. És un fet consumat, amb tot el seu relleu d´existència, que posà a la llum del sol què vol el veritable poble català, el qual se´n sortí mitjançant la seva constància, la seva consciència i la convicció redivives dels seus drets humans, contra la insídia del govern central, contra les forces d´ocupació, que hi desplegaren el seu típic odi a catalans i a Catalunya, provocant el triomf de fet de la llibertat d´expressió, sufocada por los grandes de España. Fins cal aplicar a la seva realitat allò dels clàssics Contra facta, non valent argumenta, ¨contra els fets, no hi ha arguments que valguin¨.
Els catalans tenim aquesta realitat a favor nostre i no ens hem de deixar ofuscar per molt que a Madrid uns i altres es basquegin per esborrar-la de la història. Allò fou l´explosió de l´anhel dels catalans de ser lliures i sobirans, com érem abans de la fatídica unió amb Castella, i no hem de cedir un mil·límetre del nostre dret a decidir sobre el nostre esdevenidor i sobre com volem arreglar casa nostra i quina mena de vida volem viure, sense ficades d´estranys que ens volen imposar la idea de submissió i de vassallatge que ells s´han forjat respecte a nosaltres, mitjançant victòries de guerres, sempre dutes a terme amb estrangers contra nosaltres, mitjançant la violència i a base de practicar-ho de segles. Que no ho vulguin reconèixer no afecta en absolut que tot sigui un fet; nosaltres hi aportem allò que és de fet i natural, ells hi aporten allò que és artificial i forjat amb matusseria.
Som més rics que no ens pensem i més ben apuntalats que mai, que aquell plebiscit ens donà solidesa i la riquesa que ens guanyàrem un positiu que no teníem abans i que ens obre camins i que per res del món no hauríem de malmetre. I després encara s´hi afegí la declaració del nostre Parlament i del Govern legítim, elegit pel poble català, de la República Catalana, un altre fet històric, real, que s´ajunta a l´altre i fan un tot. Tenim unes bases excel·lents per tirar endavant el nostre procés de plena Sobirania.
Sé com ara estan les coses. Que la seguretat que tenen a favor seu abundància de tancs, de soldats, de guàrdies civils, de canons, ha anul·lades les nostres legítimes declaracions, amb una barra increïble i un menyspreu pel drets dels altres que esgarrifa. «On van els catalans, infeliços, si no tenen com defensar-se de nosaltres, tan ben armats que estem, i que tampoc tenen qui els defensi?» Això és el que triomfa, de moment, i que ha triomfat durant cinc segles. Això és España.
Per tant, aferrem-nos els catalans a les realitats històriques, vives, que ningú no les pot matar ni suprimir del marc històric, i que van a favor nostre i siguem-los fidels. Res de desanimar-nos o de donar res per perdut. La nostra fermesa i la nostra constància ho faran viure i fructificar al seu bon moment.
L´únic que hem de témer és la divisió entre els veritables catalans. La política bruta catalana, com és bruta la d´arreu del món. Quina pena. Això sí que desencanta i desanima. I els contraris que s´hi freguen les mans i amb quin goig. A veure què fan, què diuen els d´Esquerra Republicana, els de ja no me´n recordo, i no sé quins altres més, catalans tots. ¿Als partits polítics catalans que volen sincerament la independència no els és possible de deixar estar les ambicions de partit i mirar únicament pel bé de Catalunya en aquest moment tan crític? La desunió sí que ens esclafarà i deixarà estèrils els nostres importantíssims assoliments. Tot regne dividit serà suprimit.
Pere Ortís.