L’advocada i mediadora familiar Francisca Bravo Cox, després de més de quinze anys als tribunals de família, destapa al seu llibre Lo nuestro ¿es nuestro? els tabús que envolten els diners i la vida en parella. La pregunta del títol ja dona una pista.
Amb exemples reals vol mostrar com les decisions econòmiques impacten greument en l’autonomia i el benestar de les dones. Abans d’ella, economistes, sociòlogues i fins i tot filòsofes han parlat de la desigualtat econòmica entre homes i dones. Però Bravo afegeix un concepte nou: l’EPA, l’equitat portes a dins. Per això proposa un nou equilibri: reconèixer i valorar les cures en l’economia familiar.
També hi ha homes que són cuidadors però continuen recaient majoritàriament en les dones. I quan elles es queden a casa a cuidar, la seva economia personal s’empobreix.
Les tasques de cura dels fills i avis i la llar mateixa són feines sovint invisibilitzades que provoquen greus desequilibris patrimonials i, de retruc, problemes de parella. Tan greus que poden acabar en ruptura. Parlar de diners, abans i durant el matrimoni, no és una falta d’amor. És una prova d’amor per protegir qui deixa de percebre ingressos i gasta la seva energia no remunerada en benefici de la família. Les dinàmiques familiars en què els rols de gènere encara tenen un pes molt asfixiant per a les dones tendeixen a desequilibrar amb força la situació econòmica femenina.
L’anomenat Career penalty of motherhood, la penalització professional de la maternitat és un concepte utilitzat en economia, sociologia i estudis de gènere per descriure els desavantatges que moltes dones experimenten en la seva carrera professional després de tenir fills.A 2026, els sacrificis de moltes dones: reduir la seva jornada laboral, renunciar a ascensos, sortir del mercat laboral temporalment... impliquen una greu reducció dels seus ingressos i, a la llarga, tenir menys estalvis i menys jubilació.
Tanmateix, quan les dones aporten a la parella aquests sacrificis, per als homes, es tradueix massa sovint en un alliberament. Fins i tot, poden arribar a accelerar la seva carrera professional tot beneficiant-se de l’esforç i l’energia que la seva parella aporta al projecte comú de vida.
Per això Bravo proposa tres normes: transparència d’ingressos i deutes, aportació econòmica proporcional als guanys i compensació de les pèrdues assumides per qui té cura dels fills, avis i llar.
I és que si a 2026, estar en parella encara enriqueix econòmicament els homes i empobreix les dones, cal revisar els estereotips i compensar econòmicament qui s’empobreix en benefici de la família.