La Samia és dona i és marroquina. Va arribar a Solsona amb tres anys i es va escolaritzar en català.

El seu futur, en principi, havia d’assemblar-se al de moltes noies magrebines. Noies que sovint acaben fent cas a unes mares que, per por de les represàlies i de ser expulsades de la comunitat, perpetuen unes normes que elles mateixes han patit. El retrat per a moltes d’elles encara és aquest: aprofitar ben poc els estudis perquè ja són conscients que no les deixaran progressar, posar-se l’hijab quan els toca, casar-se, tenir fills, tenir cura del marit, criatures i llar... Però sobretot, quedar-se a casa sense sou, sense llibertat, sense drets, havent d’acceptar que els fills mascles les tractin amb superioritat...

Quina mare que estimi de debò la seva filla pot voler condemnar-la a repetir el mateix patiment que ella ha viscut? Només ho puc entendre des de la por. Les mares pateixen per les denúncies i perquè no hagin de veure les seves filles expulsades de la comunitat.

Cal calibrar els guanys i les pèrdues. Hi ha una ratlla vermella que una societat democràtica no hauria de travessar mai: la llibertat individual de les dones.

La Samia va entendre que tenia el dret de viure amb la llibertat que fos capaç de conquerir. Tanmateix, aquesta conquesta sovint suposa perdre, en part o quasi del tot, la família. El preu a pagar, a canvi de la llibertat, sol ser l’aïllament, el rebuig i les amenaces constants.

A Catalunya, la societat reconeix, sobre el paper, la igualtat entre homes i dones i la llibertat individual com a drets fonamentals. Però de poc serveix la llei si l’entorn t'impedeix gaudir-les. La democràcia no pregunta d'on vens abans de reconèixer-te els drets.

La llibertat i els drets han de ser efectius per a totes les dones, sense excepcions ni excuses culturals o religioses. La Samia va entendre-ho de joveneta i es va posar a treballar hores i més hores per poder pagar-se els estudis que volia fer. Una perruquera de Solsona, la Maria, va donar-li la primera oportunitat laboral: va contractar-la i va ajudar-la en tot. La Samia es va guanyar el seu afecte.

Ara, la Samia té una de les millors perruqueries de Solsona. Ha triomfat professionalment pel seu esforç, tenacitat, constància... i perquè la seva bondat també li exigeix estimar a qui no l’estima. Estic tipa de sentir «putos moros», fins i tot dit per dones.

M’horroritza que aquest odi es pugui dir sense conseqüències mentre històries com la de la Samia passen desapercebudes.

Per a mi, la Samia val infinitament més que tots els qui profereixen aquestes salvatjades. I és que la Samia ha triomfat perquè és una dona valenta, treballadora i extraordinàriament bona. Ha conquerit la llibertat que li volien negar. Les persones són molt més que la seva cultura, la seva religió o el seu origen. Allò que les defineix, sobretot, són les seves decisions.