Segons Sara Vilà, responsable de l’oficina parlamentària d’ICV de Lleida els nous sistemes de finançament de la sanitat pública provoquen confusió per part dels usuaris, sobretot al sector dels pensionistes. L’augment d’un 10% dels medicaments, que ha entrat en vigor aquest octubre, es fusiona amb l’euro per recepta i genera malestar a les farmàcies entre la gent més econòmicament dèbil.
Els canvis introduïts per part dels governs de PP i de CiU en l’àmbit del Sistema Sanitari són ineficients socialment, segons ICV. Mesures com el copagament sanitari, juntament amb l’euro per recepta, tot i que no està demostrat que siguin benificiosos econòmicament, si que afecten negativament a la salut de les persones.
Sara Vilà diu que “són mesures injustes des d’un punt de vista econòmic i social, ja que afecten directament a les persones amb menys recursos, joves, que no hagin cotitzat mai, pensionistes, malalts, crònics i aturats, entre d’altres”. També informa de que hi ha xifres que evidencien que el copagament dissuadeix als usuaris que tenen dificultats econòmiques d’anar al metge, cosa que en cap cas representaria un estalvi, perquè quan l’atenció bàsica falla augmenta el nombre de visites a urgències i en conseqüència els dies d’estada a l’hospital.
Els ecosocialistes han proposat reiteradament altres mesures d’estalvi farmacèutic posant com exemple la creació d'un sistema propi d'informació sobre medicaments i terapèutica (actualment són les mateixes indústries farmacèutiques les que ho fan), impulsar la formació continuada del personal sanitari independent de la indústria farmacèutica, estendre el percentatge de receptes electròniques al 100% de les prescripcions mèdiques i la prohibició de l'activitat comercial als centres del Sistema català de salut.
ICV a acusat al govern de CiU “d’hipòcrites”, per ajuntar-se amb la dreta espanyola per tal de desmantellar el sistema públic de salut i degradar la seva qualitat en benefici de les empreses farmacèutiques, que s’enriquiran gràcies als ciutadans més vulnerables, com els pacients crònics i les persones amb menys recursos.