Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, l'habitatge s'ha consolidat com el problema que més preocupa als catalans, i Solsona no n'és un cas a part. A la nostra ciutat, durant els darrers 10 anys el preu mitjà del lloguer ha pujat un 47% i el municipi s'ha declarat zona de mercat residencial tensionat. Segons l'estudi encarregat pel propi Ajuntament, hi ha més de 460 pisos buits. D'aquests, més de 200 son al nucli antic i molts necessiten una reforma prèvia abans de ser habitats. A la vegada també trobem casos de propietaris que no volen llogar o de mobbing immobiliari per tal d'apujar lloguers. La manca d'oferta sumada a l'augment de preus fa que sigui molt difícil trobar un pis de lloguer a la ciutat.

Per fer front al problema de l'habitatge a Solsona no hi ha ni solucions màgiques ni úniques. A més, el marge d'acció d'un Ajuntament és petit: els recursos propis son escassos i cal adaptar-se al marc legal existent. Per això, cal analitzar el problema amb rigor, escoltar les persones afectades i impulsar polítiques en diversos fronts. Des de la  Regidoria d'Habitatge hem seguit tres línies d'acció:

• Vetllar per l'ús residencial de l'habitatge. Les cases son per viure-hi, però en la crisi actual l'habitatge s'ha convertit en un mercat on guanyar diners i no un bé de primera necessitat. Per això, des de l'Ajuntament, s'han suspès llicències de pisos turístics o s'ha penalitzat els grans tenidors amb pisos buits. A la vegada, hem incrementat les ajudes per rehabilitar habitatge i hem incentivat el lloguer a preu just.
•  
• Ampliar el parc d'habitatge públic. L'habitatge públic garanteix preus assequibles i funciona com un contrapès a les lògiques especulatives. Per això, hem incorporat 2 pisos al nostre parc municipal i impulsem la construcció d'un bloc amb 50 habitatges públics.
•  
• Oferir suport i diàleg als afectats. L'Oficina Local d'Habitatge i la Taula Local d'Habitatge ens permeten detectar els problemes en aquest àmbit i treballar per resoldre els conflictes que es puguin originar.

A partir d'aquí, durant aquest mandat hem concretat aquests grans eixos en les següents mesures:

• Hem suspès les llicències de pisos turístics. Regular els usos de l'habitatge és clau en una zona tensionada com Solsona. Els pisos turístics redueixen l'oferta d'habitatge i en fan augmentar el preu. Una de les primeres mesures preses va ser suspendre les llicències de pisos turístics per tal que aquest ús no augmentés. Els pisos han de ser per a viure-hi.
•  
• Hem incentivat la rehabilitació d'habitatges buits: Una part important dels habitatges desocupats estan en un mal estat de conservació. Per aquest motiu, cada any shan convocat ajudes per a la rehabilitació d'habitatges buits, finançades amb pressupost del propi ajuntament. L'objectiu és que puguin incorporar-se a la borsa de lloguer municipal, que garanteix un preu de lloguer assequible i just. L'Ajuntament té una capacitat limitada, però la subvenció del Pla de Barris donarà un gran impuls a la rehabilitació de pisos al Nucli Antic i zones adjacents, que concentren pràcticament la meitat del parc d'habitatges buit de la ciutat.
•  
• Hem aconseguit el Pla de Barris. Solsona és una de les úniques 20 ciutats de Catalunya escollides per a rebre la subvenció del Pla de Barris. Aquesta suposarà una inversió extraordinària de 12,5 milions deuros en la millora del nucli antic i el seu entorn. La rehabilitació d'habitatges és la principal prioritat, amb el paquet més gran dinversió, de 4,5 milions d'euros fins el 2030. Amb aquest Pla es posa a l'abast dels propietaris d'edificis del Nucli antic tres línies dajuts (de fins el 70% de la inversió) per a la millora de les condicions d'accessibilitat (ascensors, rampes), l'eficiència energètica (teulades, tancaments) i les condicions d'habitabilitat dels habitatges.
•  
• Hem potenciat la Borsa d'Habitatge: La Borsa és una gran eina per garantir una oferta d'habitatge de lloguer a preu just. Actualment gestiona a l'entorn de 160 contractes vigents i s'ha promogut la incorporació de nous pisos amb les ajudes per a la rehabilitació i bonificacions del 50% de lIBI per als pisos inscrits.
•  
• Hem penalitzat els pisos buits dels grans tenidors. Hem introduït un recàrrec del 50% a l'IBI pels habitatges buits propietat de grans tenidors.
• Hem augmentat el parc d'Habitatge Públic. Durant aquesta legislatura, l'Ajuntament ha adquirit 2 habitatges per tal d'incorporar-los al parc públic. Ara també impulsa la construcció de 50 habitatges públics al Carrer Gaudí. Per fer-ho, ens acollim al Pla 50.000 de la Generalitat. Hem arribat a un acord amb Sostre Cívic i Habitat3 per tal que en facin la promoció a canvi de gestionar-ho durant 75 anys, en règim de cessió. Quan aquest període expiri els habitatges passaran a ser gestionats per l'Ajuntament. Aquesta fórmula permet a l'Ajuntament mantenir el control sobre el projecte i la titularitat dels pisos passat els 75 anys.

 L'Ajuntament no té prou múscul econòmic per tirar endavant un projecte d'aquesta magnitud, així que cal buscar col·laboració d'agents externs. S'ha escollit Sostre Cívic i Habitat3 per la solvència demostrada en altres projectes arreu de Catalunya. Aquestes entitats elaboraran el projecte i gestionaran els habitatges però no són constructores. Això significa que en la mesura del possible, el procés constructiu s'obrirà a empreses i professionals locals. 

• Hem ofert assessorament i suport als ciutadans a través de l'Oficina Local d'Habitatge. Aquest servei s'ha consolidat com a punt de referència ciutadà per a l'assessorament, el suport i la informació en matèria d'habitatge. L'oficina ofereix orientació legal, intercepta en conflictes entre propietaris i llogaters, gestiona ajuts i prestacions, canalitza les demandes ciutadanes vers les administracions
• Hem obert espais de participació. Per tal d'encarar el problema de l'habitatge s'ha creat la Taula Local d'Habitatge, un espai obert a professionals, partits, entitats i a la ciutadania en general. En les diverses reunions fetes s'han escoltat experts en la matèria i s'han debatut i definit les línies a seguir en les polítiques d'habitatge a Solsona. 

Cal entendre l'habitatge com el que realment és: un dret bàsic que s'ha de garantir. Per això, és necessari plantejar alternatives concretes que apostin per treure l'habitatge del mercat i per una gestió pública i comunitària. El lliure mercat no resoldrà la crisi habitacional. Ens cal un nou marc legal que freni l'especulació i impulsi la creació d'habitatge social i assequible. A Solsona, tenim clar quin és el nostre model i quin horitzó volem abastar. I per fer-ho, treballarem amb totes les eines que estiguin al nostre abast.