L’accés a l’habitatge és una de les principals problemàtiques de la ciutat i l’Ajuntament ha de treballar-hi amb totes les eines que estiguin al seu abast. En el darrer ple es va aprovar un compromís que permetrà la construcció de més 50 pisos d’habitatge públic assequible. Aquest pas, permet a Sostre Cívic i Hàbitat3 començar a treballar en un avantprojecte, que es presentarà d’aquí 5 mesos i que contempla la participació de l’Ajuntament amb diàleg amb els veïns.
Com ho farem?
L’Ajuntament s’ha acollit al Pla 50.000 habitatges de la Generalitat. Aquest pla permet construir habitatge públic de 3 maneres: 1) cedint sòl a la Generalitat perquè hi construeixi, 2) licitant la promoció a empreses privades o 3) adjudicant-ho directament a una promotora social homologada per la Generalitat. S’ha escollit la tercera opció perquè és una fórmula més àgil i que, a la vegada, permet al consistori un control sobre el projecte.
Per començar a treballar, s’ha signat un conveni amb Sostre Cívic i Hàbitat3. En aquest, l’Ajuntament es compromet a cedir el dret de superfície del solar per un període de 75 anys. Així, el consistori conserva la titularitat del terreny i només transmet a les dues entitats la capacitat per construir els habitatges i fer-ne el manteniment. El cost de la promoció també l’assumeixen aquestes empreses a canvi de cobrar el lloguer durant el temps de la cessió. Passats els 75 anys, l’Ajuntament rebrà la plena propietat de l’edifici.
Qui són Sostre Cívic i Hàbitat3 i perquè se’ls ha escollit?
Sostre Cívic i Hàbitat3 són dues entitats sense ànim de lucre que promouen, construeixen i gestionen habitatge amb l’objectiu de fer-lo accessible a la ciutadania, sense finalitats especulatives ni de maximitzar beneficis. Les dues estan homologades com a promotores socials per la Generalitat de Catalunya. Això els hi permet accedir a fonts de finançament públic que una promotora convencional no té.
Sostre Cívic impulsa l’habitatge cooperatiu a Catalunya des del 2004, amb més de 2.000 sòcies i 550 habitatges en marxa, i Hàbitat3 gestiona 490 habitatges socials a una vintena de municipis catalans. La solvència d’ambdues entitats, amb projectes arreu del país, està més que contrastada.
Per què s’ha triat aquest lloc?
Actualment, l’Ajuntament disposa de 4 solars que podrien entrar dins el programa de la Generalitat. D’aquests, el terreny del Carrer Gaudí és el més idoni, ja que permet construir-hi molts més habitatges que a la resta. A més, es tracta d’un solar d’ús exclusivament residencial.
Actualment, l’ús principal del solar és fer d’aparcament en esdeveniments puntuals, però la zona compta amb altres espais propers on poder aparcar. Atesa la gravetat del problema de l’habitatge, l’Ajuntament té el deure de fer tot allò que té a l’abast per posar-hi remei.
Com es desenvoluparà el projecte?
El conveni és una garantia perquè les entitats promotores puguin començar a treballar i haurà de culminar, d’aquí a 5 mesos, amb la cessió del dret de superfície. En aquest moment, ja es disposarà d’estudis i treballs tècnics que permetin concretar més detalls del projecte.
Per vetllar pel compliment dels compromisos, es crearà una comissió de seguiment amb integrants de les entitats i l’Ajuntament. Aquesta serà l’encarregada de definir com seran els habitatges, quins espais comuns hi haurà, el sistema de construcció, si hi haurà aparcaments… Així doncs, l’Ajuntament, amb diàleg amb els veïns, tindrà capacitat per decidir en aspectes importants de l’obra. La comissió també haurà de tenir en compte la viabilitat econòmica d’aquestes decisions, ja que algunes poden influir en el preu final dels lloguers.
Quant valdran els lloguers i qui hi podrà accedir?
Els preus dels habitatges de protecció oficial venen determinats per la Generalitat i son diferents segons la zona. Actualment, a Solsona, un pis de 75m² estaria al voltant dels 500 euros.
Els criteris per accedir a un pis també els fixa la Generalitat. Cal recalcar, però, que no estem parlant de pisos d’emergència social. Així doncs, els sol·licitants han de demostrar la solvència per pagar el lloguer. En el cas de Solsona, el topall de renda familiar que es demana ronda els 60.000€.
Per altra banda, una part de la promoció anirà destinada a habitatge cooperatiu, un model no lucratiu on la cooperativa és propietària i les sòcies tenen un dret d'ús de l’habitatge.
Crida a la responsabilitat
Fem una crida als grups de l’oposició a actuar amb responsabilitat davant la problemàtica de l’habitatge. El projecte té unes bases sòlides i és la fórmula que més optimitza els resultats. En les seves crítiques no aporten cap proposta alternativa que suposi una resposta a la necessitat d’habitatge de protecció oficial de Solsona. Amb unes eleccions a la vista és temptador anar a escampar mentides i pors per buscar vots i la problemàtica és prou greu com per a merèixer un tractament seriós i no càlculs partidistes a curt termini.
