Costa trobar adjectius per a definir la Diada històrica del passat dimecres 11 de Setembre. La Via Catalana assolia el seu objectiu, i 1.600.000 persones omplien tots els trams de la cadena humana que recorrien el territori del Principat seguint, més o menys, la costa.
Entre tota aquesta gent, molts habitants del Solsonès es van desplaçar per formar part de la Via Catalana en diferents zones, i en concret, més d’un miler de solsonines i solsonins, de totes les edats, ocupaven els trams 178, 179, i 180 a Montbrió del Camp, viatjant amb algun dels 11 autocars mobilitzats per l’ANC de Solsona i la Vall de Lord o bé amb tota mena de vehicles particulars.
La sortida dels autocars estava programada a les 12:00 des de l’estació d’autobusos de Solsona, i la gent va començar a arribar amb diligència ben bé des d’una hora abans, organitzant-se en els seus respectius autocars i facilitant la sortida puntual cap a Montbrió.
Uns problemes mecànics en l’autocar número 1, només deu minuts després de sortir de Solsona, obligaven a buscar solucions ràpides (ningú no va dir que seria fàcil el camí cap a la independència!). Alguns dels ocupants decidiren fer el desplaçament amb cotxes particulars després de fer-se recollir i retornar a Solsona, com bonament van poder, amb vehicles alternatius. Mentrestant, l’arribada del mecànic i, sobretot, la implicació decidida i decisiva d’alguns dels viatgers, permetia que el vehicle tornés a arrencar en bon ordre uns tres quarts d’hora més tard.
Al voltant de les 15:00 hores arribaven els darrers solsonins a Montbrió, on tota la resta de la comitiva ja els esperava acabant de dinar.
Després de la bona rebuda per part dels organitzadors de l’Assemblea Nacional Catalana de Montbrió (amb especial menció d’en Gilbert Frigola i de la responsable local per a nosaltres, que no es podia dir de cap altra manera que... Marta Solsona!), començà un passeig en comitiva pel poble fins a l’inici del nostre tram. Una comitiva que feia molt de goig; comandada per la gent de la Batukada Takumba, seguida per l’estelada gegant del Casal Voliac, i amb la participació dels Gegants del Carnaval de Solsona que van aportar un caire festiu i de color genuïnament solsoní.
El temps ennuvolat, que al llarg del matí semblava que ens podria donar algun disgust, va mudar a un sol radiant durant, aproximadament, l’hora i mitja llarga que va durar la cadena humana. Una estona on l’ambient va ser tothora festiu i reivindicatiu; onades improvisades, cants de “Els Segadors” i clams d’independència, salutacions als helicòpters, entrevistes en directe per canals de televisió locals, precedien el moment crucial de les 17:14 hores, quan amb tothom situat al seu lloc i agafat de les mans dels seus veïns, el so “enllaunat” de les campanes de la catedral sonaven pels altaveus ambulants (tal i com passava a Solsona) i es culminava, amb un entusiasme esclatant, la Via Catalana.
Passats tres quarts de sis, es desfeia la cadena, i a partir d’aquest moment començava una espera fins a la sortida dels autocars, que havia de tenir lloc una hora més tard. Llargues retencions a les carreteres van fer que l’arribada a Solsona s’allargués fins a prop de les deu de la nit, quan, tot i el cansament del jorn que es feia notar en els assistents, no es deixava mai de veure un somriure en les seves cares, conscients tots d’haver posat un granet de sorra en una Diada històrica pel nostre país.
Des de la Assemblea Nacional Catalana de Solsona fem una valoració molt positiva del desenvolupament de la jornada, malgrat els petits ensurts mecànics i problemes logístics sorgits en algun moment. Mai no s’havia produït un desplaçament tan multitudinari d’habitants de la comarca: 600 persones en autobusos i unes 400 persones més en vehicles particulars, i tothom va poder gaudir de la seva participació a la Via Catalana. La Diada sencera va ser un esdeveniment extraordinari, en el que cal remarcar el civisme mostrat de manera continuada per tots i cadascun dels assistents; un acte completament cívic, afable i lúdic alhora.
El desenvolupament de tota la jornada no hagués estat possible sense la participació i col•laboració de moltíssima gent a la que volem agrair aquí el seu suport:
En primer lloc a el Carles, el Ramon, la Raquel, l’Anna, el Fermí, la Maite, i la Lídia, responsables d’autocar “forçats”, que van complir el seu paper amb molta diligència, tant a l’anada com a la tornada.
També, com no, a la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona i al grup de Batukada Takumba, que amb la seva col•laboració entusiasta i generosa van aconseguir que el dia sencer fos una gran festa reivindicativa.
A tots aquells que, amb petits –i no tan petits-- gests o aportacions de material, han permès i facilitat l’organització de l’acte: la Policia Local de Solsona, el Club de Bàsquet Solsona, el Muixí, l’Albert, el Moisès per la seva paciència amb la càrrega i descàrrega de tot l’embalum de materials i gegants mobilitzats.
A tots aquells que ens han fet arribar les seves fotos de la diada, i en especial a en Toni Márquez pel seu amplíssim reportatge.
A l’Assemblea Nacional Catalana de Montbrió per la seva excepcional acollida, paciència i coordinació.
Als establiments col•laboradors de la nostra comarca que van fer possibles les inscripcions i el repartiment de samarretes.
Un agraïment especial també pel Manel Viladrich i el Lluís López que van fer possibles unes vistes esplèndides –fotos i vídeo- de l’assaig de la cadena humana al voltant del Castellvell el dia anterior.
A molts més que segur que ens deixem, però que seria molt llarg d’enumerar.
I òbviament, a tots els qui van poder gaudir amb nosaltres d’aquesta jornada, bé a Montbrió, bé en altres punts de la Via Catalana, o des de les concentracions espontànies que es formaven a Solsona i al peu de diferents campanars de municipis de la comarca.
Gràcies a tots vosaltres per haver ajudat al gran èxit de la Via Catalana!
