Glossa llegida per Ramon Gualdo el dia 9 de febrer a l'Ajuntament de Solsona en motiu de la concessió de la medalla de la ciutat a Joan de la Rossa.

Gràcies per donar-me la oportunitat de participar en aquest acte. I content que per l'amistat amb el Joan, he pogut engiponar quatre mots a la seva memòria. Recordo de manera entranyable que amb ell havia compartit els començaments del nostre Carnaval. Reunions i trobades, al bar, a algun local o allà on fos, organitzant els actes. I vull que consti que ell hi posava tota la il·lusió, les ganes, i no tenia mai mandra. també haviem coincidit en altres festes populars, aniversaris, o actes culturals.
Però és de justícia fer constar que la il·lusió i la empenta, ell ja les havia posat de veritat en les activitats en què havia participat. I d'aquí vé, que poguem dir que aquest solsoní, el "Joan de la Rossa", va dur a terme un gavadal d'activitats i d'iniciatives, de manera digna i lloable, en favor de Solsona.
Prou que ho sabeu, i aquests dies s'ha comentat vivament i se n'ha informat, de la tasca que ha desenvolupat el Joan. Ell ha fet una escampadissa de música i de festa als nostres carrers i places. Com un bon sembrador ha anat deixant bona llavor, i la collita ha crescut ufana i abundant. I aixó ho hem d'agraïr. Per això l'acte d'avui i per això, l'acte de demà. però la cosa no es pot acabar aquí. El record del Joan el mantindrem sempre. També vull tornar a dir el què vaig manifestar a les pàgines del Celsona, fa pocs dies: Que tota la immensa activitat del Joan, hi ha hagut l'acompanyament d'unes qualitats pròpies en la seva persona. I són, la bondat i el bon humor. Sí: La bondat hi era sempre, i a més l'humor. Un bon humor saludable i agradable. I ho hem d'agraïr perquè de mal humor massa que n'hi ha en aquest món.
El Joan el recordarem, i tant  si el recordarem! I justament aquí on ens trobem, és un lloc adient per fer la promesa de què el recordarem. Aquí mateix, hi va ser fent la seva feina com a regidor, i des d'aquí li agraïm tot el què ens ha regalat: Música, festa, esplai, cultura, rialles,... I a més a més, hauríem de fer una altra cosa: Fer conèixer el Joan de la Rossa, a les persones que ens visiten, explicar-los qui era i com era. I a la gent de totes les edats: grans, joves i també als infants. I a la canalleta, explicar-los-hi amb mots del seu nivell.
Per exemple, si una criatura pregunta: "Quí era el Joan de la Rossa?" li podem dir: Era un home, que ara a dalt al cel dóna classes de música als angelets de l'escola de primària.
La família, no cal pas dir que el recordareu amb tota l'ànima i molt profundament. I en les converses, quan parleu del Joan, hi deureu formular l'expressió: "El nostre Joan". Aquestes paraules portaran una càrrega immensa de tendresa, pot ser una tendresa infinita, peró us asseguro que al mateix temps portaran el to de la força. La força de la dignitat, perquè la família podeu estar orgullosos del Joan.
I, nosaltres, la resta de solsonins, també en podem estar orgullosos. He dit que podriem explicar a una criatura, el què fa el Joan allà dalt. És que avui ens sentim una mica criatures, amb l'ànima d'infant. per aixó, com si arrenquéssim una pàgina d'un conte, la imaginació enjogassada ens porta imatges de les Altures on hi tenim l'amic. I veiem que allà, el Joan, com que no para mai ni a la terra ni al cel, va organitzant festes, concerts, espectacles, i esvalota tots els sants i santes. Jesús de natzaret, el crida i li diu: "Joan, Joan... m'has esverat tot el personal" I el Joan, fa: "Mireu, bon Jesús, la culpa és d'aquell home tan vell que teniu a la porteria, que no es vol jubilar de cap manera, de Sant Pere. Quan vaig arribar l'estiu passat, només en dir-li: Soc el Joan de la Rossa, em va fer entrar desseguida, sense ni tan sols demanar-me els papers. I ens imaginem que als espectacles que munta, sempre ho té ple. No poden dir mai: No es veu ni una ànima, no. Poden dir: És ben ple d'ànimes. I una parella d'ànimes de la tercera edat no hi manquen mai. A la mitja part d'un concert, molt content, ell, el  "Jaume Tiet" diu a la Teresa: "El nostre Joan, ja ha armat un bon cristo aquí dalt, ja". Ella diu: "Vigila com parles", i ell diu: "Tranquila Teresa, aquí on som, ho podem dir perfectament".
El què és ben segur, és que l'esperit del Joan el sentim a prop. Avui és a Solsona. per això, diem: Joan, guaita, aquí els tens! La teva gent, els que omplen la sala i molts més, som aquí per dir-te: Gràcies, gràcies per que ens has donat una infinitat de coses maques. Aquí els tens! Som aquí per dir-te que et recordarem, que et tenim al pensament i al cor. Aquí els tens! Som aquí per dir-te...que t'estimem!